Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Diumenge, 22 d'octubre del 2017

Economia verda i economia circular a Catalunya

Catalunya està prenent mesures encaminades cap un model de vida més sostenible.Entre algunes de les propostes imminents, s'hi troba un projecte de llei sobre la recuperació dels ecosistemes del litoral, així com l'aprovació de l'estratègia SolarCat, que pretén potenciar l'energia solar a Catalunya com a principal motor energètic del canvi cap a un futur sostenible. Un altre exemple d'aquesta voluntat és el Pacte Nacional per la Indústria, aprovat el juliol del 2017, que fixa 116 accions que tenen com a objectiu desenvolupar la competitivitat i l'ocupació de la indústria catalana, així com la dimensió empresarial i el finançament requerit. Posa èmfasi en l'impuls de la indústria 4.0, la digitalització, i la creació i adaptació de noves infraestructures i energies sostenibles, basades en els principis de l'economia circular. Però, què és l'economia circular?
Segons la Fundació Ellen MacArthur, l'economia circular es defineix com un concepte econòmic que s'interrelaciona directament amb la sostenibilitat, i que té com a objectiu principal mantenir el valor dels productes, els materials i recursos dins de l'economia el major temps possible, alhora que pretén reduir al màxim la generació de residus, reintegrant-los en el procés productiu. A grans trets, tracta d'aplicar un nou model econòmic que s'allunyi de l'actual model lineal en què no se li dóna un nou ús als productes acabats, per un de basat en el principi del ‘tancament del cicle de vida' dels productes, els serveis, els residus, els materials, l'aigua i l'energia.

Jaume Lanapsa, director de la Fundació Obra Social de La Caixa, argumentava el passat 26 de setembre en una conferència sobre Economia Circular i Sostenibilitat a Palau Macaya de Barcelona que l'Economia circular "permet conjuntar objectius ètics i útils per a la humanitat'' i que el canvi d'una economia lineal a una circular implica ‘'un canvi de visió en què es deixa de pensar que els recursos són il·limitats i només es busca el benefici, per donar pas a polítiques de regeneració, innovació i capacitat de llocs de feina''.

Els objectius principals de l'economia circular es resumeixen en 6 àrees d'acció:
Regenerar: implica un canvi en les fonts d'energia i matèries primeres bàsiques, que passen a ser renovables. Així mateix, recuperar, retenir i restaurar la salut dels ecosistemes ajudant a retornar els recursos biològics de la biosfera.
Compartir: canviar el nostre model de consum per un que contempli el fet de compartir béns (cotxes, habitacions, aparells electrònics, etc.), reutilitzar productes per a nous usos o l'adquisició de productes i béns de segona mà. D'aquesta manera es pretén prolongar la vida dels productes a través del manteniment, el disseny per a la durabilitat o l'actualització.
Optimitzar: s'incrementa l'activitat i l'eficiència del producte alhora que es redueixen els residus de la producció i de la cadena de subministrament. Per fer-ho, cal impulsar el Big-Data, l'automatització, el control i la conducció remota.
Bucle: a partir del reciclatge de materials es manufacturen de nou productes o components i s'extreuen bioquímics dels residus orgànics.
Virtualitzar: desmaterialitzar directament (llibres, DVD, CD o viatges) o indirectament (compres en línia).
Intercanviar: cal substituir els materials vells fets amb matèries no renovables, aplicar noves tecnologies que facilitin la implementació i gestió d'una economia circular que ofereixi nous productes o serveis enfocats a no malmetre més el medi ambient.

Segons la Fundació Espanyola per a l'Economia Circular, aquest model "és la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics", i denuncia que "el sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha assolit els seus límits". Fa temps que hem començat a veure els afectes de l'esgotament de recursos naturals i els combustibles fòssils i, en aquest sentit, el punt d'inflexió més significatiu és la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de París a finals del 2015, on 195 països van signar l'anomenat Acord de París, comprometent-se a establir mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar, així, el canvi climàtic. Per primera vegada a la història, la voluntat dels governs i països membres de les Nacions Unides van acordar un full de ruta conjunt per abordar el problema ambiental de forma global i unida. Tanmateix, grans potències com els Estats Units o la Xina van refusar l'acord al·legant que cadascú és responsable d'ell mateix, traient rellevància al conflicte ambiental.

Aquest acord s'empara dins dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides el setembre del 2015. Cal tenir present que el canvi climàtic no és un problema aïllat i, per tant, cal emmarcar-lo dins de la llista de mancances de sostenibilitat que presenta la nostra societat en clau de desenvolupament i progrés. Per això, és important remarcar l'Acord de París com un punt d'inflexió en què els governs s'impliquen directament en la regulació de les emissions de gasos contaminants, però la situació d'insostenibilitat ambiental i cultural ve donada per més factors.
En aquest sentit, la implementació de l'economia circular com a nou model econòmic, productiu i de consum és un dels eixos principals de la transformació que pretén impulsar la Unió Europea amb polítiques que s'adeqüin a les demandes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Per això, el mateix desembre de 2015 la Comissió Europea impulsa un paquet sobre economia circular amb els següents objectius de cara al 2030:
- Reduir a la meitat el malbaratament dels aliments
- Limitar el màxim de residus a dipòsit o en abocadors en un 10%
- Assolir un 75% de reciclatge dels residus d'envasos
- Assolir un 65% de reciclatge en els residus municipals

Tenint en compte que actualment Europa aprofita tan sols un 5% del valor original dels materials i l'energia que s'utilitzen, és un gran repte assentar les bases de l'economia circular en menys de 15 anys. A més, segons explica Jaume Lanapsa, Catalunya ha reduït la producció de residus en un 30%, però en el conjunt espanyol aproximadament el 60% dels residus van a abocadors (enfront el 10% que preveu la UE), quan la mitjana europea actual se situa sobre el 30%. Hi ha molta feina a fer. Com manifestava el Director executiu de l'Observatori de la Sostenibilitat a España (OSE), Luís M. Jiménez Herrero, referint-se a l'Agenda 2030 de la ONU, ‘'Espanya no està a l'alçada de les circumstàncies".

Pel que fa a Catalunya, l'escenari és més alentidor, tot i que la situació política actual treu protagonisme a les noves mesures i iniciatives que s'estan impulsant des de la Generalitat i també des dels sectors científics i empresarials catalans. De moment, el 5 de juliol del 2017 s'aprovava a Catalunya el Pacte Nacional per la Indústria, en què hi han participat no només el Govern de la Generalitat i el sector empresarial, sinó també organitzacions sindicals, universitats, partits polítics, associacions municipals, col·legis professionals i centres tecnològics. Per tant, podríem dir que és una realitat que el sector industrial català aposta fortament per l'economia circular, amb el suport polític i social, que se suma a les diverses iniciatives tan privades com públiques que ja treballen en la mateixa direcció, arreu de l'estat.

Tanmateix, un estudi del 23 de juny de 2017, promogut per la Unitat d'Estratègia i Intel·ligència de la Generalitat de Catalunya, analitza la present implantació de l'economia circular al país i les oportunitats de futur i creixement que té el nou model a Catalunya. L'estudi fa una radiografia del sector empresarial de Catalunya amb implicacions en models d'economia circular i determina que "s'han detectat 391 empreses que ofereixen solucions d'economia circular, que tenen una facturació agregada d'11.038 milions d'euros i que donen feina a 70.419 treballadors" amb dades de 2014. Així mateix, explica que al 2015 4.090 milions d'euros de la facturació d'aquestes empreses "està exclusivament vinculada a l'economia circular". D'entrada és un bon començament, que ens obre portes a l'optimisme. Tanmateix, l'estudi remarca que el 91% de les empreses identificades són PIMES, i que el 83% responen a empreses amb més de 10 anys de vida.
Aquest fet comporta dues incògnites: quin és el nivell d'implicació per part de les multinacionals? Per què no hi ha més empreses de nova creació que funcionin segons un model d'economia circular?

Segons Alba Cabañas, directora de l'àrea tècnica de Foment de Treball Nacional, "la 4a revolució industrial en què la matèria primera és la informació ens dóna moltes oportunitats, però alhora ens allunya d'aquesta realitat física". Segons Cabañas, l'evolució de la indústria ens ha dut cap a un teixit empresarial desconnectat de la realitat física, natural. Hem basat la localització de les indústries en funció de les línies de transport, i no de la proximitat als recursos naturals. "Ho volem tot, ho volem ja i ho volem canviar cada x dies. Hem fet un exercici de donar l'esquena al sector primari, a tot el que necessitem per viure com a espècie, les matèries primeres, i llavors ens sorprenen quan hi ha una sacsejada natural. Com a societat ens hem desentès de la naturalesa, però l'hem continuada explotant sense descans".

Cabañas recalca també "la gran oportunitat que ens dóna aplicar l'economia circular en la lògica empresarial". Creu que és indispensable que hi hagi estímuls empresarials per implicar al sector en el nou model i que la lectura sobre la regulació de la UE en aquest sentit ‘'dóna esperança perquè obre possibilitats a rescatar territoris propis amb la finalitat de buscar noves activitats empresarials i oportunitats de negoci que permetin extreure'n un benefici local, d'aquesta lògica global". En el seu discurs al Palau Macaya emmarcat dins del cercle de conferències sobre sostenibilitat, Cabañas es reafirmava en la seva creença que és indispensable començar aplicant els principis de l'economia circular en un entorn empresarial local, extraient el màxim partit de les possibilitats físiques i industrials del territori, per poder ampliar el radi d'actuació a esferes de mercat més altes.

"Quant de temps porta el sector de l'aigua fent economia circular? Què és l'economia circular, sinó regenerar els recursos que tenim, com potabilitzar l'aigua? El sector del paper a Catalunya, fa temps que ha aplicat el nou model d'economia, deixant de banda la producció amb material verge". Cabañas determinava que l'economia circular ja fa temps que es dóna tant a l'economia catalana i espanyola, com a d'altres països, però que ara el repte és major perquè la concepció ha deixat de ser només territorial i ha agafat un caire sistèmic: "L'economia circular aporta nous eixos i oportunitats que van més enllà d'aquests exemples pel fet de ser sistèmics".

Així doncs, si el sector empresarial privat comença a veure amb bons ulls la transformació del model econòmic lineal cap a un de circular, i tant els governs nacionals, com la Unió Europea i la ONU en fan regulacions al respecte, per què encara no és una realitat?

Víctor Viñuales, sociòleg, cofundador i director de la Fundació Ecología y Desarrollo (ECODES) determina que la situació actual és de sobrepassament dels límits biològics i que es tracta d'un problema global que hem d'afrontar integralment. Hem de fer una reformulació exhaustiva del sistema actual, no només proposant canvis externs, sinó de la pròpia essència empresarial, política, social i cultural. "S'ha de repensar l'ADN de les empreses -i està passant- el propòsit de les quals no sigui només el benefici privat econòmic, sinó també el col·lectiu. Propòsits empresarials i a la vegada d'interès general, aquest és el nou model d'empreses que es necessiten per al canvi. Empreses mixtes, tant petites com grans, que actuïn juntament amb els governs i les ONG en un ecosistema de còmplices".
Per Viñuales, l'economia que hem de crear és una que sigui "hipocarbònica, circular i inclusiva", perquè si no es tracta d'una economia justa no podrà aplicar-se de manera estable en el temps. Declara que fins ara "la nostra relació amb la naturalesa ha estat de dominació" i que a partir d'ara -si no és massa tard- "hem de procurar imitar-la". "Cal que ens fem una cura d'humilitat davant la naturalesa, per deixar de banda la supèrbia que fins ara ens ha caracteritzat en aquesta relació".

No podem culpar només al sector industrial o als governs de la mala gestió ambiental que comporta el nostre model econòmic capitalista lineal, sinó que "hem de fer un exercici de coresponsabilitat extrema, on cadascú compleixi amb la seva part i assumeixi la seva quota de responsabilitat, a proporció al seu consum", com proposa Viñuales. La societat consumista en la qual vivim actualment ens ha portat a sobreexplotar les possibilitats naturals del nostre planeta a curt termini per a la nostra satisfacció material i momentània, sense tenir en compte les conseqüències a llarg termini que això comporta.

Cal també reestructurar la visió capitalista i materialista imperant en les societats occidentals actuals i introduir nous valors que s'allunyin de la voluntat de propietat i apostin per a una propietat col·lectiva o una voluntat generalitzada de compartir: ser conscients de la petjada ecològica que deixen els productes que comprem als supermercats i apostar pel comerç de proximitat; garantir un repartiment just dels aliments i productes de consum necessaris per crear una societat econòmica més horitzontal i menys piramidal; involucrar-nos activament en les formes de reciclatge i reutilització dels materials usats; etc. Com diria Viñuales "és necessari traslladar a la societat la sensació d'urgència que genera la situació".

Amb la informació que tenim al nostre abast seria irresponsable mirar cap a una altre banda, deixant que el planeta es degradi progressivament sense fer res, sabent i constatant que hi ha models econòmics i de consum que converteixen un residu en nova matèria: ‘'ens hem passat molt de temps creient en un món millor, però les creences no canvien el món ni construeixen economia circular, ni frenen el canvi climàtic. El que frena el canvi climàtic són les nostres accions, quan creem un món nou", afirma Viñuales.

Ajudes i incentius per caminar cap a una economia circular
És necessari que entre tots construïm una cultura de col·laboració intrasectorial, sense la qual és impossible el canvi global cap a models sostenibles, ja que són necessaris tots els actors del procés. Tanmateix, és imprescindible una bona dosi d'esperança. En aquest sentit, tant des de la Generalitat de Catalunya com des d'organitzacions estatals com la CEOE es gestionen una sèrie d'incentius i ajudes econòmiques per a les empreses que vulguin reconvertir el seu model productiu. D'aquesta manera es facilita la transició de dites empreses, d'una economia lineal a una economia circular, compromesa amb el desenvolupament sostenible i el respecte pel mediambient.

 

Article: Marta Santisteban
Font: Conferència Economia Circular /Fòrum Ambiental

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook