Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Divendres, 17 de desembre del 2010

La temperatura a Catalunya pot augmentar fins 2 graus en els propers 40 anys

Per a la meitat del segle XXI, diversos treballs indiquen que la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2ºC, respecte a la de finals del segle XX. Aquesta és una de les conclusions del 2n Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, que ara s'ha editat en format llibre. En paraules del seu coordinador, el catedràtic de física i de ciencias ambientals de la UAB i conseller del CADS, Josep Enric Llebot, l'informe dibuixa un escenari futur "gens tranquil·litzador", davant el qual "caldrà que prenguem mesures" per a poder-nos-hi adaptar.
L'informe posa de manifest que "a Catalunya, en els propers 10 anys, la temperatura tendirà a augmentar" mentre que "la precipitació podria començar a disminuir -fins a un 10% en mitjana anual-, especialment a la primavera i la tardor, i de forma una més marcada, a l'àrea del Pirineu". Diversos treballs indiquen que la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2ºC, per a la meitat del segle XXI, respecte a la de finals del segle XX. Aquests augments serien més alts a l'estiu que a l'hivern i una mica menors a la primavera i serien generals a tot el territori, però menys acusats a les zones litorals.

L'índex mitjà de perill d'incendi ha augmentat durant el segle XX. Tractant-se d'un risc mixt, on el paper de l'home com desencadenant de la ignició i abandonament de terres de conreu és fonamental, es difícil concloure la seva relació amb el canvi climàtic. Si bé és obvi que un augment de temperatura i de les condicions de sequera són factors favorables per un augment de la perillositat.

Pel que fa a l'aigua, les prediccions assenyalen un escenari hidrològic pel segle XXI amb disminució en la disponibilitat d'aigua a Catalunya. El canvi climàtic produirà una alteració del cicle hidrològic consistent en una disminució del cabal dels rius, en una disminució de la recàrrega subterrània i en una modificació dels diferents processos biogeoquímics que determinen la qualitat de l'aigua.

Pel que fa a l'evolució de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, a Catalunya han augmentat un 43,2% en el període 1990-2007, éssent les principals fonts d'emissió les vinculades a l'energia (especialment transport per carretera i combustió industrial) que representen un 70% del total d'emissions.

Les emissions per càpita s'han incrementat en els darrers anys, de 6,57 tones de CO2 equivalent per habitant per l'any base (1990) fins a 8,05 per l'any 2007.

En l'apartat d'emissions, l'informe recorda que la dependència de Catalunya de combustibles no renovables continua augmentant i que l'increment de temperatura posarà més exigències al sistema energètic en termes dels augments de la demanda, de reducció de rendiments, de la capacitat de generació elèctrica i de transport de les línies elèctriques, a més de les derivades de possibles aparicions més freqüents o intenses d'episodis extrems.

Les mesures de mitigació necessàries per posar els paràmetres d'emissions, de consum i de fonts renovables als que correspondrien a Catalunya són importants i no es poden dur a terme amb petits gestos, sinó que calen polítiques integrades. La introducció del vehicle elèctric pot ser un mitjà per assolir els compromisos ambientals i energètics sempre i quan la generació elèctrica provingui d'energies renovables.

Per compensar les emissions dels 7 milions d'habitants de Catalunya es requereix una superfície forestal d'aproximadament 14,2 milions d'hectàrees de bosc, 12,5 vegades superior als 1,13 milions d'hectàrees de bosc de Catalunya.

El carboni acumulat als boscos de Catalunya és de 49,29 megatones. El 21 % correspon als alzinars, el 19% als boscos de pi roig i el 13% als boscos de pi blanc. Al sotabosc s'hi acumulen 5,6 megatones de carboni. Existeix una marcada diferència entre el carboni acumulat a les comarques de la meitat nord de Catalunya i l'acumulat a la meitat sud i terres de l'interior, reflectint el paper determinant de l'aigua en el control dels processos de fixació i acumulació de carboni als ecosistemes forestals. Anualment els boscos de Catalunya fixen 1,34 megatones de carboni.

En general, aquest 2n informe, la redacció del qual es va encarregar el desembre del 2008, confirma la tendència que ja apuntava el primer, finalitzat el 2003, i confirma -segons Josep Enric Llebot- que "a Catalunya ja estem en un procés de canvi climàtic i això es detecta amb l'augment de les temperatures, l'augment del nivell del mar, el canvi en el règim de vents i els canvis fenològics dels vegetals".

Mesures d'adaptació al canvi
Pel que fa a les estrategies de gestió, mitigació i adaptació al canvi, l'estudi indiuca que "els esforços de Catalunya són coherents amb els instruments vigents i les accions preses per part de la UE i de l'Estat espanyol." En aquest sentit, s'han impulsat un seguit d'estudis per avaluar escenaris i riscs climàtics, així com vulnerabilitats i impactes a diferents sectors. Malgrat això, la gestió dels riscs climàtics i l'adopció de mesures d'adaptació encara no han estat impulsades formalment i són encara estratègies poc reconegudes per part del sector empresarial i de la societat civil catalanes.

Pel que fa a la reducció d'emissions, l'informe proposa que la introducció del vehicle elèctric pot ser un mitjà per assolir els compromisos ambientals i energètics, però sempre i quan la generació elèctrica provingui d'energies renovables.

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook