Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 9 de març del 2022

La Noguera, el Pallars Jussà, Osona i el Berguedà són les comarques més afectades per la sequera

La sequera de 2021 trenca dos anys de bonança als boscos catalans. Les comarques de La Noguera, el Pallars Jussà, Osona i el Berguedà registren el major nombre d'hectàrees de bosc afectades per la sequera, mentre l'Empordà agrupa més del 40% de la superfície de nova afectació de Catalunya, i les Terres de l'Ebre i el camp de Tarragona es mantenen pràcticament inalterades gràcies a les pluges estivals de la meitat sud del territori. L'informe del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya impulsada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada pel CREAF registra gairebé 4.000 noves hectàrees afectades per sequera. Més de 15.000 hectàrees de bosc han patit decaïment forestal durant el 2021. mentre que només 1.440 s'han recuperat d'afectacions anteriors. . D'altra banda, un nou estudi internacional alerta que s'està observant una mortalitat inesperada als boscos de tot el món degut a la crisi climàtica.

 -  -  <br />  <br />

El 2021 ha estat un any excepcionalment sec a tot el territori català, exceptuant la meitat sud. Va començar amb un hivern amb registres pluviomètrics inferiors al que és habitual per l’època i va sofrir un estiu on l’aigua només va fer acte de presència al sud de Catalunya i, majoritàriament, de forma torrencial. Segons l’informe anual del DeBosCat,la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, al 2021 s’ha truncat la lenta dinàmica de recuperació que els boscos catalans havien iniciat fa dos anys, després d’un 2016 amb molta afectació. Aquesta xarxa de seguiment impulsada per la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, celebra la seva desena campanya i avui publica el seu informe anual. Segons les dades de l’informe al 2021 només s’han registrat 1.440 hectàrees forestals recuperades, en comparació amb les 10.300 que havien cicatritzat al 2020 en un any que va ser extraordinàriament plujós. La superfície recuperada encara resulta més anecdòtica si la comparem amb les més de 15.000 hectàrees que han empitjorat la seva situació. En aquest sentit, l’informe del DeBosCat constata que al 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per sequera respecte la campanya de l’any anterior. “Són resultats poc optimistes. Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees. I per altra banda, hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat la seva afectació” explica Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat.  

Evolució de la superfície i número d'episodis de nova afectació entre els anys 2012 i 2021. Degut als canvis de protocol, la superfície del 2012 és aproximada i no ha estat possible determinar-ne el nombre d'episodis nous.      -  -  <br />  <br /> Evolució de la superfície i número d'episodis de nova afectació entre els anys 2012 i 2021. Degut als canvis de protocol, la superfície del 2012 és aproximada i no ha estat possible determinar-ne el nombre d'episodis nous.

“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint. És per això que re-visitem cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany hem vist un canvi de tendència” comenta Banqué. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera d’aquest 2021 ha trencat la dinàmica positiva. Hem de continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera. Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos” conclou la Mireia.

La meitat nord de Catalunya, la més afectada
 

A nivell territorial, les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s’hi han registrat noves afectacions durant aquest 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d’altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. Així doncs, s’observa com la majoria d’episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d’aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l’1,46.

Superfície registrada i nombre d'episodis totals per comarques durant la campanya 2021 del DeBosCat. Es mostren només les comarques que han registrat una afectació total igual o major a les 50 hectàrees ordenades de major a menor superfície total afectada   -  -  <br />  <br /> Superfície registrada i nombre d'episodis totals per comarques durant la campanya 2021 del DeBosCat. Es mostren només les comarques que han registrat una afectació total igual o major a les 50 hectàrees ordenades de major a menor superfície total afectada

DeBosCat, una eina de seguiment forestal dirigida a gestors i investigadors 

El DeBosCat està de celebració perquè aquest és el seu desè any. Es tracta d’una fita molt important si es té en compte que aquest tipus de projectes necessiten sèries de dades llargues per poder extreure millors conclusions. De fet, l’objectiu del DeBosCat no és altre que disposar d’una sèrie temporal el més llarga possible i georeferenciada en un entorn SIG accessible per a gestors i investigadors. El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) pretén que amb aquest recull de dades es pugui valorar l’estat dels boscos i els seus canvis al llarg del temps. A més, també es poden identificar quines espècies i masses forestals són més vulnerables davant les pertorbacions i estudiar com es relacionen els episodis de decaïment detectats amb variables climàtiques, estructurals, orogràfiques, etc. Com a novetat d’aquest any, tota la informació es pot consultar i descarregar a través del Laboratori Forestal Català. El treball de camp el duu a terme el Cos d’Agents Rurals amb la supervisió i col·laboració de tècnics del CREAF.

Un nou estudi internacional alerta d'una mortalitat inesperada als boscos després de fenòmens climàtics extrems. Una mortalitat que preocupa els científics de tot el món 

En paral·lela a aquestes dades, aquesta setmana s'ha publicat un estudi de revisió a la revista Annual Review de Plant Biology en el que alerten que boscos que no es consideraven amenaçats per episodis climàtic extrems sí que s'estan veient fortament afectats. L'estudi s'ha realitzat per un equip d'experts forestals internacionals entre els que hi ha en Jordi Martínez-Vilalta, professor de la UAB i investigador del CREAF. Per fer-ho, han analitzat els principals episodis de mort d'arbres i boscos ocorreguts a tot el món en les darreres dues dècades en resposta als extrems climàtics. El resultats han estat una sorpresa per l'equip i subratllen que és probable que es produeixi una mortaldat més gran d'arbres i boscos els propers anys. Els experts destaquen que millorar les infraestructures de dades pot contribuir a millorar la recerca en aquest camp i fer una detecció primerenca d'aquests episodis de mortalitat.

A més de l'augment de les temperatures, el canvi climàtic també es manifesta amb fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents i greus. És el cas de les sequeres, i en son exemples les sequeres dels estius de 2018 i 2019, que van fer malbé els boscos alemanys. Tot i això, aquests esdeveniments extrems i els seus impactes no són fenòmens nous ni es limiten a Europa Central. Els informes sobre la mortalitat dels arbres induïda pel clima i els danys forestals a gran escala a causa dels extrems climàtics es remunten a gairebé 50 anys i s'han anat produint a tot el món.

Els autors de l'estudi documenten detalladament exemples de l'Amazones, Costa Rica i els Estats Units, però també d'Espanya, Austràlia i Alemanya. "Tots aquests ecosistemes forestals estaven situats en regions on abans es consideraven improbables els extrems climàtics", explica Martínez-Vilalta, "o bé es van veure afectats ecosistemes i espècies arbòries que es consideraven tolerants a la sequedat extrema i a la sequera".

"Ens trobem en una situació en què els coneixements actuals dels experts estan arribant als seus límits, perquè els esdeveniments climàtics recents, així com els que s'esperen en el futur, no tenen precedents. Per tant, no podem preveure les respostes de els boscos", afirma la Dra. Ana Bastos, coautora de l'estudi i també cap de grup a l'Institut Max Planck de Biogeoquímica, el centre lider de l'estudi. "Encara no tenim eines adequades per a la detecció ràpida dels danys forestals, l'anàlisi de la causalitat i les prediccions".





Article: MónSOStenible
Font: CREAF

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Les comarques amb més superfície afectada per la sequera són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s'hi han registrat noves afectacions durant el 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l'Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d'altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. En resum, s'observa com la majoria d'episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d'aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l'1,46. Les comarques amb més superfície afectada per la sequera són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s'hi han registrat noves afectacions durant el 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l'Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d'altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. En resum, s'observa com la majoria d'episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d'aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l'1,46. Afectació de la sequera al Bages Afectació de la sequera al Bages Afectació de la sequera a l'Alt Empordà Afectació de la sequera a l'Alt Empordà Afectació de la sequera a la comarca del Maresme Afectació de la sequera a la comarca del Maresme

Informació relacionada

Dijous, 4 de febrer del 2021
Les pluges del 2020 cicatritzen les ferides dels boscos catalans
Dimecres, 10 de juny del 2020
Els boscos a Catalunya han augmentat en 25 anys, però el ritme amb què capturen CO2 s'ha reduït
Dimecres, 20 de novembre del 2019
El temps de retenció del carboni que fan els boscos està disminuint, segons un estudi recent
Dimarts, 20 d'agost del 2019
El president Quim Torra obre el curs polític a la Universitat Catalana d'Estiu, que enguany homenatja l'ecòleg Ramon Margalef i ofereix un curs sobre els boscos als Països Catalans
Divendres, 1 d'abril del 2016
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF analitzen els serveis ambientals dels boscos catalans
Divendres, 6 de març del 2015
Catalunya i Midi-Pyrenées aborden conjuntament qüestions relacionades amb el medi natural i la gestió dels boscos
Dissabte, 9 de novembre del 2013
L'expansió dels alzinars ofega les pinedes de la península ibèrica
Dijous, 7 de novembre del 2013
Els efectes del canvi climàtic sobre els boscos catalans
Diumenge, 25 de novembre del 2012
La sequera porta al límit el sistema hidràulic dels boscos del planeta que pateixen estrès ambiental