Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dilluns, 25 de desembre del 2017

La ràpida degradació dels ecosistemes marins amenaça la lluita contra el canvi climàtic

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

 
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Universitat de Barcelona (UB), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) francès i l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) han publicat un llibre en què alerten del deteriorament progressiu dels ecosistemes marins i de la seva greu repercussió per a la conservació natural del planeta. El llibre “Marine Animal Forest” aborda el concepte de “bosc animal” i destaca la importància dels mars i els oceans per fer front al canvi climàtic.

Els autors Sergio Rossi, de l'ICTA-UAB, Andrea Gori (Facultat de Biologia UB), Lorenzo Bramanti (CNRS), i Covadonga Orejas (IEO) posen de manifest els canvis dràstics i accelerats que ha provocat l’acció humana en els ecosistemes marins durant els darrers 25 anys, que altera la capacitat natural dels oceans d’absorbir els creixents nivells de CO2 de l’atmosfera. L’impacte de l’activitat humana es tradueix en una pèrdua massiva de biodiversitat i biomassa, així com de la pròpia capacitat de recuperació dels ecosistemes.







El llibre, editat per Springer-Nature, ofereix també una perspectiva general dels ecosistemes marins d’arreu del planeta, on hi viuen peixos fixos que formen allò que els investigadors anomenen “boscos d’animals marins”, un concepte molt desconegut fins al moment. Aquesta terminologia fa referència a les comunitats que resideixen al fons del mar (bentòniques) dominades per coralls, gorgònies, esponges o bivalves (no mòbils) que formen estructures tridimensionals molt complexes que serveixen al seu torn de llar a moltes altres espècies. "Aquestes comunitats tenen similituds estructurals i funcionals amb els boscos terrestres tot i que estan dominades per animals en lloc de plantes" explica Sergio Rossi.

El concepte tracta de posar en comú un tipus de sistema amb una forma de funcionament basada en una estratègia compartida: filtrar partícules de l'aigua i alimentar-se del material en suspensió. Rossi incideix en què el "bosc d'animals marins" o "bosc animal" és probablement l'estructura més extensa del planeta, ja que el 70% de la superfície de la Terra està coberta per mars i oceans, i concentra el 90 % de la vida a la Terra. No obstant això, "l'extensió inexplorada d'aquest bosc animal és enorme" i indica que "només coneixem un 5% del que hi ha al fons del  mar, des d'un punt de vista biològic i de comunitats, la qual cosa és molt poc en comparació amb la superfície terrestre".






Aquests boscos marins són molt importants, ja que no només proporcionen serveis ecosistèmics com ara aliment, protecció i vivers per a la fauna marina, sinó que tenen un paper fonamental en els cicles hidrodinàmics i biogeoquímics dels fons marins, actuant com a embornals de carboni emès per l’home a l'atmosfera. "El paper dels boscos com a embornals de carboni és essencial però ha estat en gran part descuidat en els models de conservació i no s'ha calculat quant carboni poden arribar a retenir. Aquesta dada, simplement, no existeix", asseguren els investigadors. “El problema principal és que molts d'aquests boscos animals estan compostos per animals molt longeus, que poden trigar centenars d'anys a créixer, com de fet molts arbres terrestres. En destruir-los amb la pesca d'arrossegament o la mineria, per exemple, els coralls, esponges o gorgònies poden trigar un temps molt prolongat en recuperar-se”.

Pel que fa a la repercussió directa que la destrucció dels boscos d’animals marins té sobre els éssers humans, molts dels serveis com ara la pesca, la recol·lecció de corals i espècies per a ús farmacèutic i mèdic, l’extracció de materials per a la construcció o el turisme, podrien veure’s amenaçats. Les pràctiques de pesca destructiva i excessiva, la contaminació, l'aqüicultura incontrolada, l'explotació petroliera i de gas, i a la urbanització del litoral se sumen els efectes del canvi climàtic com ara l'escalfament global, l'acidificació de l'aigua, l'increment dels nivells de la mar, l'erosió dels icebergs o l'augment de la freqüència i virulència dels huracans.


Tal com explica Andrea Gori, «aquest nou volum és el resultat de les aportacions d'investigadors que estudien diversos organismes des de diferents perspectives, i que coincideixen per primera vegada en una publicació sota el concepte general de boscos animals que evidencia el seu important paper ecològic com espècies estructurals dels ecosistemes marins». A més, el llibre fa una descripció minuciosa dels boscos d'animals marins i analitza els efectes dels impactes antropogènics. Un exemple d'estudi en profunditat de les gorgònies, que per la seva naturalesa, estan substituint als coralls que desapareixen en zones com el Carib. "Són més flexibles davant els canvis, s'aclimaten millor, però retenen menys carboni, les seves estructures no formen els esculls com ho fan els corals durs i són menys resistents davant els huracans", explica Rossi. 






La desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i accelera el procés de degradació de tot el planeta, que es troba en transició cap a sistemes més “simplificats i oportunistes". Així doncs, els autors del llibre “Marine Animal Forest” se sumen en un crit d’alerta sobre la situació crítica dels ecosistemes marins: "Si no prenem precaucions, els sistemes més complexos i biodiversos podrien desaparèixer en poques dècades, igual que molts dels boscos de fanerògames i algues marines longeves que van desapareixent per acció directa o indirecta de l'ésser humà".














 

Article: MónSOStenible
Font: Universitat Autònoma de Barcelona

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook