Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dissabte, 11 de desembre del 2010

La Cimera del Clima de Cancún es tanca amb una pròrroga del Protocol de Kyoto

A dos anys de l'expiració del Protocol de Kyoto (1997-2012), amb 16 Cimeres del Clima celebrades (la de Cancún és la COP16) i després del fracàs de la cimera de Copenhaguen (desembre 2009), la primera a la que va assistir un president dels EEUU, encara que després no respongués a totes les expectatives creades, l'acord més significatiu de Cancún és la pròrroga dels acords de Kyoto que, juntament amb la creació del tant demanat fons verd i la intenció de rebaixar més les emissions de CO2, tanca una trobada que tot i que no ha estat decissiva per res, ha marcat el camí per on s'ha de continuar caminant... sempre que l'abast del canvi climàtic permeti continuar caminant -i vivint- sobre la terra.
Un llarg aplaudiment marcava el final de la cimera en una maratoniana darrera sessió i signatura d'acords "in extremis" que, si més no, ha posat de manifest  la voluntat internacional, que després de Copenhaguen semblava un tant perduda, d'avançar junts pel bé del planeta. La presidenta de la Cimera, Patricia Espinosa simbolitzava amb aquesta frase l'esperit de Cancún pel qual ella, com a presidenta de la COP16 i ministra mexicana, tant ha lluitat: "L'acord de Cancún obre una nova era de la cooperació internacional"

Acord de mínims

12 dies de negociacions, la partipació de 194 països i de centenars de representants d'ONG's han calgut en aquesta setzena Cimera del Clima per arribar "in extremis" a un acord de mínims proposat per la Presidenta de la la Cimera i ministre d'Exteriors de Mèxic, Patricia Espinosa perque totes les parts el signessin, i a partir de les negociacions i propostes de les delegacions dels països participants.

Un acord que bàsicament prorroga el Protocol de Kyoto, signat ara fa 13 anys, es manté en la necessitat que el 2020 s'han d'haver frenat les emissions de CO2 entre un 25 % i un 40% (tot i que no es garanteix la reducció de 2 graus en la temperatura global del planeta i que aquesta era una de les reivindicacions plantejades), i s'estableix un fons verd d'ajuda als països en vies de desenvolupament perque redueixin les seves emissions. Un acord que, si bé retorna a la ONU el paper d'interlocutor i director del procés de reducció d'emissions i recull algunes propostes per a reduir les emissions de gasos contaminants, ajorna la definició de mesures concretes, tant per la reducció d'emissions com pels mecanismes d'ajuda del fons verd als països en vies de desenvolupament, per a una propera cimera el desembre del 2011 a Sud-àfrica.

 Amb tot, l'establiment del fons verd que, d'altra banda era una de les reivindicacions importants de les organitzacions ecologistes, és un dels acords més clars d'aquesta cimera. Tot i que hi ha discrepàncies sobre la gestió del fons (els països que l'han de rebre volen que el gestioni l'ONU o un organisme de nova creació, mentre que els EEUU s'inclina pel Banc Mundial), s'ha concretat una quantitat (75.000 milions d'euros), una data (per l'any 2020) i una destinació (protecció dels boscos tropicals per a evitar-ne la deforestació, i desenvolupament d'energies netes). En aquest sentit, la presidenta de la COP16, Patricia Espinosa, ha qualificat l'aprovació del fons verd com "una nova era de cooperació internacional en la lluita contra el canvi climàtic".

De fet, i tot i que el resultat de la Cimera ha resultat inferior al que ella mateixa s'esperava quan deia que "Cancún no serà el final del nostre camí cap a l'estabilització de la temperatura mitjana mundial, però ha de ser un pas significatiu cap a aquesta fita", Espinosa es mostra satisfeta de la cooperació aconseguida, que era un altre dels reptes que, com a presidenta, s'havia marcat.

L'herència de Copenhaguen
L'acord de Cancún incorpora les propostes de reducció d'emissions de CO2 anunciades l'any passat a Copenhaguen:  una reducció global situada en el 13%-17% (respecte al 1990), encara lluny del 25%-40% que ara han acceptat, però pas important perquè totes les delegacions assumeixen en un text de l'ONU que han de fer alguna cosa. De fet, en els propers mesos s'haurà de concretar com es produirà aquest salt del 17 al 25%, i com s'aconseguirà, i es vetllarà, perque compleixin l'acord tots els països, no només els 40 països industrialitzats de l'anomenat Annex 1 del protocol de Kyoto, que són els únics que actualment treballen en aquest sentit, sinó també els Estats Units, que no han ratificat mai el tractat Kyoto, i totes les potències emergents, a les quals no se'ls ha exigit mai res.

Tanmateix, el text admet per primera vegada que hi ha una escletxa entre les promeses de reducció i les reduccions realment necessàries. Segons l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU en canvi climàtic, una reducció del 25%-40% el 2020 permetria estabilitzar les temperatures en uns dos graus per sobre dels nivells preindustrials, considerat el llindar del que es pot assumir des d'un punt de vista ambiental i econòmic, però amb 13%-17% els termòmetres es dispararien més de tres graus. El document aprovat es planteja la possibilitat d'anar més lluny si la pròxima avaluació de l'IPCC, prevista per al 2015 diu que el problema de l'escalfament és més ràpid del que es pensava. El text, finalment, també insta la comunitat internacional a elaborar "un objectiu global de reducció per al 2050".

Bolivia s'oposa a l'acord

L'acord de Cancún no ha estat ratificat per Bolivia que vol impugnar-lo i portar-lo al Tribunal Internacional de la Haia ja que atempta contra els acords internaqcionals per aturar el canvi climàtic i, segons el cap de la diplomàcia d'aquest país, el document -lluny de suposar un descens de la temperatura del planeta- significa un "increment de la temperatura global i posa més vides humanes en perill".


Primeres valoracions
Tot i l'acord de mínims amb que es tanca Cancún, les poques expectatives que hi havia dipositades en aquesta COP16 després del fracàs de Copenhaguen, fa que la valoració de les organitzacions ecologistes sigui més positiva del que caldria esperar.

En primer lloc, es destaca com a posititiu el fet que les Nacions Unides recuperin el lideratge de la negociació, i de la redacció de propostes i acords i que no quedi apartada per propostes unilaterals dels participants com va passar a la COP15 de Copenhaguen per part dels EEUU i Brasil. En segon lloc, també es valora poritivament la creació del fons verd encara que l'import de 75.000 milions d'euros és inferior als 100.000 que, per exemple, plantejava Greenpeace com a necessari.

El punt més flac de Cancún és no haver aconseguit garantir la reducció de 2 graus la temperatura global, tot i que es destaca com a positiu haver tornat a seure tots a parlar-ne i el reconeixement de la necessitat d'aconseguir la reducció d'emissions pel 2020 d'entre un 25% i un 40%, tot i que Greenpeace considerava necessari un acord de reducció del 30% ja pel 2015, i un compromís unilateral de reducció d'un 30% per part de la Unió Europea. En aquest sentit, cal destacar l’anunci realitzat per la ministra espanyola de Medi Ambient, Rural i Marí, que ha expressat la voluntat del Govern espanyol de donar suport a la decisió unilateral de la UE de plantejar una reducció del 30% dels gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2020.

Pel Govern de Catalunya, que celebra els resultats de la Cimera de Cancún i la 6a Conferència de les Parts signatàries del Protocol de Kyoto, " els documents adoptats a la COP 16 rellancen el procés multilateral de presa de decisions per fer front al canvi climàtic, incorporen al si de les Nacions Unides els continguts de l’acord de Copenhaguen i van més enllà, concretant els instruments que estaran a la base del futur acord vinculant, cosa que el fa més factible".

Segons un comunicat emès pel Departament de Medi Ambient "queda encara un camí llarg per assolir un acord vinculant que incorpori compromisos suficients per assolir l'objectiu de limitació de l'escalfament de la temperatura mitjana de la terra en 2ºC abans de la finalització del primer període de compliment del protocol de Kyoto al gener de 2013. Tanmateix, els acords assolits a Cancún llancen un clar missatge a la ciutadania i als mercats que la lluita per fer front al canvi climàtic és un procés complex, però que avança inexorablement, i que els instruments aprovats fan possible centrar els esforços en la definició d'objectius compartits, però diferenciats, que apleguin als principals emissors de gasos amb efecte d'hivernacle. Les eines estan disponibles i la voluntat política més a prop, en el marc d'un procés multilateral en el si de les Nacions Unides".

El paper de Catalunya
Segons el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, representant del Govern de Catalunya a la COP, "és destacable el manteniment definitiu en el text de l'acord de Cancún de l'esmena catalana, que reconeix el paper dels governs subnacionals i locals (paràgraf 7 document final AWG-LCA). Ha estat una tasca de tres anys, amb la col·laboració dels governs membres de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD) copresidida per Catalunya, i els membres de The Climate Group, que ha donat fruits".

El govern de Catalunya també pren nota de l'anunci realitzat per la ministra espanyola de Medi Ambient sobre la voluntat del Govern espanyol de donar suport a la decisió unilateral de la UE de plantejar una reducció del 30% dels gasos amb efecte d'hivernacle per a l'any 2020. Tal i com el representant català ja es va plantejar a la reunió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic del setembre passat, caldrà analitzar els mecanismes eficients per a implementar aquesta mesura al conjunt de l'Estat espanyol, si finalment així ho decideixen el Consell i el Parlament Europeus.





Article: MónSOStenible
Font: COP16, Greenpeace, DMAH,

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook