Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dilluns, 7 de desembre del 2020

A 5 anys de la Cimera de París, a 1 de la de Madrid i amb plena gestió d'una pandèmia, on ens trobem??

Aquest desembre es compleix 1 any de la Cimera de Madrid i 5 anys de l'assoliment de l'Acord de París, que va tenir lloc el 12 de desembre del 2015 al final de la COP21 celebrada a París,el 2015. L'acord, ratificat per la majoria de països, va entrar en vigor el 4 de novembre del 2016. Amb tot, els EEUU va sortir de l'Acord amb l'arribada de Trump al poder i ara, amb el nou president Biden, s'anuncia el retorn a aquest acord mundial. Amb motiu dels 5 anys de l'Acord, l Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI, per les seves sigles en francès), proposa un anàlisi global del que s'ha fet fins ara estructurat en 4 blocs i unes indicacions sobre els efectes que, tot i lents i reduïts, ha tingut l'Acord a nivell mundial. L'IDDRI és un institut d' investigació sobre polítiques amb seu a París, i te com objetiu elaborar i compartir anàlisis i explicacions sobre les estratègies de desenvolupamenble sostenible des d'una perspectiva mundial.
Cinc anys després de l'èxit de la reunió COP21 de la CMNUCC, on ens situem? L'Acord de París serà prou "vinculant" per impulsar el canvi radical cap a l'acció climàtica? L'objectiu de neutralitat a llarg termini es demostrarà robust i eficaç o facilitarà els anuncis de rentat ecològic i sense compromís? L'acord de París segueix sent significatiu després de la retirada dels EUA?  Què ha passat realment des del 2015? L'AP ha permès una acció climàtica més ambiciosa? L'AP va deixar el món sense moure's? I què es pot esperar de la propera reunió, ajornada un any en el context de crisi del Covid-19?

Aquestes són algunes de les qüestions de fons que planteja l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) i a les que pretén donar resposta a través de l'anàlisi que proposa i ofereix. De fet, el mateix Acord de París contempla una reunió cada 5 anys per avaluar el progrés col·lectiu cap als objectius que planteja l'Acord a llarg termini i l'informar sobre l'actualització i la millora de les contribucions dels països, així com informar als altres governs i a la ciutadania dels avenços en l'aplicació de mesures d'acció pel clima i avaluar els avenços cap al compliment dels compromisos adquirids mitjançant un mecanisme de transparència i rendició de comptes.

Molt implicat en la negociació de l'Acord de París sobre el clima (AP) i els seus mecanismes clau, IDDRI proposa en 4 blocs relacionats (sobre la neutralitat del carboni, el sector industrial, l'adaptació i l'abast legal i els efectes de l'Acord com a temes escollits) un marc d'avaluació i primeres indicacions clau que mostren els efectes de l'Acord de París sobre el clima. Tot i reconèixer que la dinàmica política establerta amb aquest mecanisme de cooperació internacional encara és emergent i fràgil, no es poden negar els seus efectes sobre l'economia real, encara que massa lents i massa reduïts; cal una avaluació més exhaustiva de la magnitud dels canvis actuals i de les bifurcacions o dependències i inèrcies del camí.

L'Acord de París, el primer acord universal i jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic, és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), adoptat en la Conferència del Clima de París (COP21) el 12 de desembre del 2015

L'objectiu de l'acord, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH),es recull en el seu article 2:
  • (a) Mantenir l'augment de la temperatura mitjana global en una mica  menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, tot i seguir fent esforços per arribar a limitar dit augment de temperatura a menys d'1,5 °C per sobre de dits nivells pre-industrials, reconeixent que això reduiria significativament els riscos i els impactes sobre el canvi climàtic;
  • (b) Augmentar la capacitat d'adaptació als efectes adversos del canvi climàtic, fomentant l'adaptació al clima, i assolir un desenvolupament que sigui baix en emissions de GEH de manera que no amenaci la producció d'aliments;
  • (c) Adaptar els fluxos financers per a fer-los compatibles amb un camí que porti cap a unes baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.
Els resultats de la COP 21 cobreixen àrees considerades essencials per la política climàtica, tals com la mitigació (reducció de les emissions prou ràpida com per aconseguir l'objectiu de temperatura); un sistema de transparència i de balanç global i una comptabilitat per a l'acció climàtica; l'adaptació en tant que l'enfortiment de la capacitat dels països per fer front als impactes del canvi climàtic; pèrdues i danys (enfortir l'habilitat per recuperar-se dels impactes climàtics); i el suport (inclòs el suport financer perquè les nacions construeixin futurs nets i resilients).

L'acord també diu que, a més d'assumir objectius a llarg termini, els països arribaran a un pic d'emissions, com més aviat els sigui possible, i que a partir de llavors començaran a reduir-les fins a aconseguir durant la segona meitat del segle XXI un equilibri entre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i l'absorció que en fan els embornals, és a dir, els boscos, l'agricultura i el sòl.

L'Acord de París assumeix l'objectiu global d'enfortir l'adaptació al canvi climàtic a través del suport i la cooperació internacional. Els governs han decidit que treballaran per definir un full de ruta clar sobre el finançament climàtic fins als 100.000 milions de dollars per a l'any 2020 així com establir, abans de l'any 2025, un nou objectiu de finançament per sobre de la base dels 100.000 milions de dollars.

L'AP recull també que els països han de seguir presentant plans nacionals d'acció climàtica que detallin els seus objectius futurs per lluitar contra el canvi climàtic, i estableix el principi que els futurs plans nacionals -denominats contribucions determinades a nivell nacional (INDC, per les sigles en anglès)- no seran menys ambiciosos que els existents i que cada cinc anys, els països els hauran d'actualitzar. I aquest 2020 és compleixen els primers 5 anys.

L'Acord de París té per objectiu mantenir l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els impactes del canvi climàtic.

Tot i l'adopció de l'acord, els països reconeixen que els compromisos actuals de reducció d'emissions encara no són suficients per assolir aquests objectius, per la qual cosa l'acord determina mecanismes de seguiment sobre les polítiques cada cinc anys.

Cada países compromet a determinar, planificar i informar regularment sobre la contribució que es compromet a mitigar l'escalfament global. Cap mecanisme obliga un país a establir un objectiu específic d'emissions abans d'una data específica, però cada objectiu hauria d'anar més enllà dels objectius establerts anteriorment. El juny del 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la seva intenció de retirar els Estats Units de l'acord, que es va convertir en realitat el 4 de novembre del 2020, just al final del seu mandat.. A la pràctica, però, l'executiu de Trump ja va anar introduintt canvis en la política dels Estats Units contraris a l'Acord de París.

Dos estudis a Nature afirmen que, a partir del 2017, cap de les principals nacions industrialitzades estava implementant les polítiques que havien previst i que no han complert els seus objectius compromesos de reducció d'emissions i, fins i tot, si ho havien fet, la suma de tots les promeses dels membres (a partir de 2016) no mantindrien l'augment de la temperatura global "molt per sota dels 2°C".

Sobre l'IDDRI

L'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, l'IDDRI, creat el 2001 per Laurence Tubiana i Michel Colombier, és un institut d'investigació sobre polítiques, amb seu a París.. Te com a objetiu el·laborar i compartir anàlisis i explicacions de los envits estratègics del desenvolupament sostenible des d'una perspectiva mundial. L'IDDRI acompanya als diferents actors en la reflexió sobre la governança mundial dels grans problemes col·lectius. com són la lluita contra l'escalfament global, la protecció de la biodiversitat, la seguretat alimentària o la urbanització.

L'IDDRI és soci de projecte Camins cap a una profunda descarbonització (Deep Decarbonization Pathways Project) i van presentar el seu treball a la Cimera de París.

Article: MónSOStenible
Font: IDDRI

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

L'Acord de París, el primer acord universal i jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic, és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), adoptat en la Conferència del Clima de París (COP21) el 12 de desembre del 2015 L'Acord de París, el primer acord universal i jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic, és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), adoptat en la Conferència del Clima de París (COP21) el 12 de desembre del 2015 La cimera del clima celebrada a Madrid el 2019, la COP25, es va tancar amb l'adopció d'un acord, denominat La cimera del clima celebrada a Madrid el 2019, la COP25, es va tancar amb l'adopció d'un acord, denominat "Xile-Madrid Temps de Actuar ", que posa les bases perquè, el 2020, els països presentin compromisos de reducció d'emissions (NDC) més ambiciosos per respondre a l'emergència climàtica El document final de la cimera també reconeix l'acció climàtica dels actors no governamentals, els convida al fet que la incrementin i generalitzin estratègies compatibles amb el clima, es compromet a treballar i aprofundir en les respostes als danys irreversibles que provoca el canvi climàtic en els països més vulnerables en el marc de el Mecanisme de Pèrdues i Danys (WIM), pacta un nou Pla de Gènere per donar resposta a l'efecte desigual del canvi climàtic a les dones i nenes, i emplaça als països a treballar en el disseny de mecanismes de mercat en la propera COP que evitin la doble comptabilitat, que serveixin a l'ambició de l'Acord de París i que garanteixin la integritat ambiental del sistema El document final de la cimera també reconeix l'acció climàtica dels actors no governamentals, els convida al fet que la incrementin i generalitzin estratègies compatibles amb el clima, es compromet a treballar i aprofundir en les respostes als danys irreversibles que provoca el canvi climàtic en els països més vulnerables en el marc de el Mecanisme de Pèrdues i Danys (WIM), pacta un nou Pla de Gènere per donar resposta a l'efecte desigual del canvi climàtic a les dones i nenes, i emplaça als països a treballar en el disseny de mecanismes de mercat en la propera COP que evitin la doble comptabilitat, que serveixin a l'ambició de l'Acord de París i que garanteixin la integritat ambiental del sistema La presidenta de la COP25 i Ministra de Medi Ambient de Xile Carola Schmidt va conduir els plenaris durant la Cimera celebrada a Madrid entre el 2 i el 15 de desembre del 2019 La presidenta de la COP25 i Ministra de Medi Ambient de Xile Carola Schmidt va conduir els plenaris durant la Cimera celebrada a Madrid entre el 2 i el 15 de desembre del 2019 Teresa Ribera, aleshores ministra en funcions, va ser una de les cares visibles de la COP25 i participadora i facilitadora de les negociacions per arribar a acords Teresa Ribera, aleshores ministra en funcions, va ser una de les cares visibles de la COP25 i participadora i facilitadora de les negociacions per arribar a acords

Enllaços

Enllaç als articles de l'IDDRI sobre l'Acord de París Acord de París. Text en català La cimera del clima de Madrid no aconsegueix l'acord ambiciós que es proposava, que queda amb una petició de millora dels compromisos de cara al 2020

Informació relacionada