Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Diumenge, 24 de gener del 2021

Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vila-seca sis municipis catalans de més de 10000 habitants que compleixen amb els compromisos ambientals

Només sis dels 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants compleixen amb els compromisos mediambientals acordats a la Carta d'Aalborg (Dinamarca) de l'any 1994 i de l'Agenda 21 Local, segons l'Informe 13/2020 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya que avalua l'exercici 2017 dels ajuntaments. D'aquests 120 ajuntaments 103 reconeixent haver-se sucrit a la Carta d'Aalborg i haver-se adheriut a l'Agenda 21 local, uns compromisos que actualment han estat substituïts i superats pel Pacte d'Alcaldes i Alcaldeses pel Canvi Climàtic i pels Obajectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS's.

La conclusió de l'Informe de la Sindicatura de Comptes és que, malgrat que el 86% dels 120 municipis catalans de més de 10-000 habitants es van comprometre a tirar endavant els compromisos ambientals, només sis ho han portat a terme: Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vila-seca. 

A continuació es detallen els aspectes més significatius que s’han posat de manifest en la fiscalització feta, els quals caldria tenir presents i esmenar, si escau, en la mesura que sigui possible.

Activitat global dels ajuntaments en relació amb el medi ambient:

De la informació obtinguda dels cent vint ajuntaments analitzats es desprèn que tots ells, en major o menor mesura, realitzen actuacions relatives al medi ambient. A continuació es descriuen les observacions més significatives respecte a l’activitat global dels ajuntaments sobre la gestió del medi ambient.

1) Organització dels ajuntaments en relació amb el medi ambient Excepte en setze casos la resta dels cent-vint ajuntaments han tingut en compte en la seva organització la gestió del medi ambient, ja que disposaven d’una àrea o unitat específica amb competències en gestió mediambiental. Per altra part, i independentment de l’existència d’una unitat específica amb competències en gestió mediambiental, dels cent vint ajuntaments, tretze no disposaven de tècnics especialistes en medi ambient. Només un ajuntament ha manifestat que no disposava ni d’unitat específica ni de tècnics especialistes.

 2) Adhesió a agrupacions de municipis amb objectius mediambientals L’adhesió a agrupacions de municipis amb objectius mediambientals és una manera de fer més visible la implicació d’una entitat local per a la protecció del medi ambient i també proporciona eines de gestió mediambiental en la mesura que es compromet públicament amb els objectius que tingui cadascuna d’elles i posen èmfasi, també de cara a la població, en aspectes concrets de la problemàtica ambiental. Tot i això, vint-i-vuit dels cent vint municipis encara no estaven integrats en cap agrupació de ciutats amb objectius comuns sobre medi ambient.

3) Agenda 21 Local L’Agenda 21 Local és un programa de les Nacions Unides que aporta una metodologia de gestió mediambiental. Cent tres dels cent vint municipis han manifestat que van subscriure la Carta d’Aalborg i es van adherir a l’Agenda 21 Local. No obstant això, la major part d’aquests municipis no han mantingut el compromís que comporta aquest programa. Les actuacions compromeses en el desenvolupament de l’Agenda 21 Local en general no es van complir. Pel que fa a l’auditoria mediambiental, dels cent tres municipis que van subscriure aquest compromís, divuit no van realitzar la diagnosi o avaluació ambiental, trenta-sis no van realitzar el pla d’acció ambiental, setanta-sis no van constituir cap Comissió de seguiment, trenta-nou no tenien sistema d’indicadors i vuitanta no van emetre cap declaració ambiental. Dels mateixos cent tres municipis, cinquanta-un, la meitat, no disposaven d’un pla de participació social. Només sis d’aquests cent-tres ajuntaments van desenvolupar els objectius i les actuacions previstos en l’Agenda 21 Local, és a dir, que tenien desenvolupades adequadament les dues eines de treball: l’auditoria ambiental i el pla de participació social. Aquests sis municipis han indicat que en la seva organització disposaven d’una unitat amb competències ambientals, que van realitzar diagnosi del medi ambient, van elaborar el pla d’acció ambiental, van constituir la Comissió de seguiment, disposaven d’un sistema d’indicadors, van emetre una declaració ambiental i disposaven d’un pla de participació social. En canvi, dels disset ajuntaments restants que no van subscriure l’Agenda 21 Local, deu van realitzar diagnosi o avaluació ambiental, dos van realitzar un pla d’acció ambiental i tres disposaven d’un pla de participació social. 

 4) Sistema de gestió mediambiental La implantació d’un sistema de gestió mediambiental comporta el reconeixement oficial del compromís dels ens locals respecte del medi ambient. Només vint-i-dos ajuntaments dels cent vint que han estat objecte d’aquest treball van optar per establir un sistema de gestió mediambiental en la seva organització interna, i quatre d’ells no tenien el reconeixement oficial d’acord amb els reglaments o procediments internacionals. Entre els vint-i-dos ajuntaments que tenien establert un sistema de gestió mediambiental, quatre no tenien definida la política mediambiental, i dels altres divuit que sí tenien política mediambiental, en dos no hi consta l’aprovació per l’òrgan competent. Cal indicar que d’aquests vint-i-dos ajuntaments només onze van establir procediments per controlar i investigar les actuacions que s’apartaven de l’execució planificada de la política mediambiental. Per altra banda, dels noranta-vuit ajuntaments que no disposaven de sistema de gestió mediambiental en la seva organització interna, vint-i-set han manifestat que tenien política mediambiental, encara que vuit no la tenien aprovada. 

5) Actuacions mediambientals portades a terme pels ajuntaments En relació a les actuacions mediambientals portades a terme pels ajuntaments es destaquen els aspectes següents: • La majoria d’ajuntaments, cent quatre del cent vint, van aprovar alguna normativa l’objecte de la qual era la protecció del medi ambient. Setze ajuntaments han declarat que, durant el període analitzat, no disposaven d’aquest tipus de normativa 
• En setanta municipis es van establir taxes mediambientals, vigents entre l’1 de gener del 2017 i el 31 de maig del 2018. Tot i això, només quatre municipis dels deu municipis de més de 100.000 habitants han manifestat que tenien establertes taxes mediambientals
 • Un total de vuitanta-un municipis van desenvolupar actuacions de vigilància i inspecció mediambiental entre l’1 de gener del 2017 i el 31 de maig del 2018, mentre que trentanou han manifestat no haver-ho fet. Tot i que Barcelona disposava de l’ordenança del medi ambient, on es regulava el règim jurídic de la inspecció, aquest Ajuntament no n’ha aportat dades
 • De les possibles mesures a adoptar per a la protecció del medi ambient, només quarantaun municipis van portar a terme activitats de formació i conscienciació sobre medi ambient; en canvi, les actuacions de millora energètica de les instal·lacions municipals i de reducció del consum energètic van ser presents en noranta-dos municipis. Només sis ajuntaments han manifestat que no van adoptar cap mesura per a la protecció del medi ambient en el desplegament de la seva activitat .
• Un total de cent cinc dels cent vint ajuntaments van realitzar actuacions per difondre entre la ciutadania informació i sensibilització sobre el medi ambient i de foment d’hàbits personals i socials per a la seva defensa i protecció .

6) Programes pressupostaris relatius a la protecció i millora del medi ambient En relació amb els programes pressupostaris relatius a la protecció i millora del medi ambient es destaquen els aspectes següents:
• La majoria d’ajuntaments no tenien establerts objectius pressupostaris (cent quatre dels cent vint) ni van establir indicadors (cent tretze dels cent vint) per al grup de programes pressupostaris de protecció i millora del medi ambient. No obstant això, cent ajuntaments van imputar despeses en el grup de programes 172, Protecció i millora del medi ambient. 
• La despesa relativa de protecció i millora del medi ambient representa de mitjana un 0,5% del total de les despeses dels ajuntaments inclosos en aquest treball. En canvi, altres grups de programes pressupostaris que contenen despeses relacionades amb el medi ambient, com la gestió de residus o la neteja viària, en representen el 5% i el 4,8%, respectivament 

Actuacions portades a terme pels ajuntaments en relació amb la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica

A continuació es detallen els aspectes més significatius que s’han posat de manifest en l’anàlisi feta respecte de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, que caldria tenir presents i esmenar, si escau, en la mesura que sigui possible.

7) Actuacions específiques en relació amb la contaminació atmosfèrica Les conclusions a què s’ha arribat sobre una mostra de tretze ajuntaments seleccionats en relació amb la contaminació atmosfèrica són les següents:
• Dels tretze ajuntaments, només dos han manifestat que van aprovar alguna norma específica sobre contaminació atmosfèrica i només un d’ells va adaptar l’ordenança municipal a la normativa mediambiental tal com estableixen la LPAAC i la LCAPA.
• Un ajuntament va incomplir l’article 16 de la LCAPA, que estableix que els municipis superiors a 100.000 habitants han d’adoptar plans i programes per al compliment i la millora dels objectius de qualitat de l’aire.
• Sis ajuntaments no informaven la ciutadania dels resultats dels mesuraments realitzats i la qualitat de l’aire. Cal remarcar que els municipis amb més de 100.000 habitants han de disposar de dades per informar la població sobre els nivells de contaminació i qualitat de l’aire 
• Dels tretze ens seleccionats, sis no van adoptar cap mesura per afavorir l’acompliment dels objectius de qualitat de l’aire establerts en el Reial decret legislatiu 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire .
• Dels tretze ajuntaments seleccionats, sis no van adoptar mesures per afavorir el compliment dels objectius de qualitat de l’aire en l’àmbit de la seva activitat.
• Només en cinc dels tretze ajuntaments seleccionats es van fer actuacions de vigilància i inspecció per garantir el compliment de la normativa sobre contaminació atmosfèrica.
• Només sis ajuntaments han identificat l’import corresponent a les despeses relatives a la contaminació atmosfèrica imputades en el programa pressupostari 1721 per a la protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes 

8) Actuacions específiques en relació amb la contaminació acústica Les conclusions a què s’ha arribat sobre una mostra de nou ajuntaments seleccionats, en relació amb la contaminació acústica són les següents:
• Dels nou ajuntaments analitzats, tres no disposaven d’ordenances reguladores del soroll i les vibracions adaptades a la normativa tal com estableix la LPCA.
• Dos ajuntaments de la mostra no havien efectuat la zonificació del seu territori en àrees acústiques.
• En quatre dels nou ajuntaments de la mostra es disposava de mapes de capacitat acústica aprovats, en un cas estava encara en fase d’elaboració i els quatre restants encara no disposaven dels mapes corresponents.
• Els nou ajuntaments de la mostra no disposaven de plans de millora acústica tot i que disposaven dels mapes de capacitat acústica ja aprovats. Únicament dos d’ells disposaven de plans d’acció sobre contaminació acústica .
• Els mitjans destinats a avaluar la contaminació acústica són del tot insuficients. Dels nou municipis seleccionats, únicament l’Ajuntament de Barcelona disposava de punts o estacions de mesurament pròpies, però no de protocols d’actuació per als casos en què s’incomplien els objectius de qualitat acústica .
• Cap dels nou ajuntaments seleccionats per a l’anàlisi de la contaminació acústica va delimitar zones de soroll no incloses en els mapes de soroll. Per tant, cap ajuntament tampoc no va delimitar en el seu territori zones d’especial protecció de la qualitat acústica o zones de règim especial 
• Dels nou ajuntaments de la mostra, només quatre van dur a terme alguna actuació per a la millora de la qualitat acústica del municipi.
• Només tres ajuntaments dels nou seleccionats van realitzar alguna actuació per millorar la qualitat acústica en els immobles usats per l’ajuntament. Quatre ajuntaments van adoptar alguna mesura per a la millora de la qualitat acústica derivada de la pròpia activitat municipal 
• Tots els ajuntaments seleccionats excepte un van realitzar actuacions de vigilància i inspecció per garantir el compliment de les prescripcions sobre contaminació acústica.
• Cap dels ajuntaments seleccionats va establir taxes sobre contaminació acústica.
• Només un ajuntament ha identificat l’import corresponent a les despeses relatives a la contaminació acústica imputades en el programa pressupostari 1721 per a la protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.

9) Actuacions específiques en relació amb la contaminació lumínica Les conclusions a què s’ha arribat sobre una mostra de vuit ajuntaments seleccionats en relació amb la contaminació lumínica són les següents: • Durant el període analitzat, dels vuit ajuntaments seleccionats set no disposaven d’instruments normatius específics adaptats a la normativa de contaminació lumínica. L’únic ajuntament que va desenvolupar una normativa pròpia tenia pendent d’actualitzar l’Ordenança de prevenció de la contaminació lumínica a les especificacions del Decret 190/2015, del 25 d’agost, de desplegament de LEPC
• Quatre dels vuit ajuntaments de la mostra van disposar d’un pla estratègic en relació amb la contaminació lumínica i l’eficiència energètica en l’àmbit municipal. D’aquests quatre, només dos ajuntaments disposaven d’un pla d’acció específic com a desenvolupament del pla estratègic i només un d’ells realitzava el seguiment de l’acompliment dels objectius establerts en el pla d’acció
• Durant el període analitzat, tres dels vuit ajuntaments seleccionats no van portar a terme cap actuació encaminada a una millor eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior, ni les obligacions especificades en l’article 9 de la LEPC 
• Un dels ajuntaments de la mostra durant el període analitzat no tenia confegit l’inventari de les instal·lacions d’enllumenat exterior, amb la qual cosa no disposava d’un instrument per conèixer la situació d’aquestes instal·lacions
• Cinc dels vuit ajuntaments seleccionats, entre l’1 de gener del 2017 i el 31 de maig del 2018, no van realitzar actuacions de control i inspecció per garantir el compliment de la normativa sobre contaminació lumínica. D’aquest cinc, tres han exposat que no disposaven de personal o de recursos econòmics o tècnics suficients; un altre que no realitzava actuacions perquè la ciutat no tenia punts de llum amb emissió lumínica cap a l’hemisferi superior ni làmpades de mercuri, i el darrer, que només van fer les inspeccions periòdiques reglamentàries donat que van considerar que pràcticament tot l’enllumenat públic exterior del municipi complia la Llei de prevenció de la contaminació lumínica, i no feia cap actuació de l’enllumenat privat exterior  • Només un dels vuit ajuntaments ha identificat les despeses relatives a la contaminació lumínica imputades a l’exercici 2017.

L'informe, que podeu trobar complert en un dels enllaços d'aquesta noticia, conclou amb un seguit de recomanacions per part de la Sindicatura

Des de monSOStenible ens hem posat en contacte amb aquests sis ajuntament per saber que estan fent a nivell ambiental a dia d'avui. En el programa de ràdio que trobareu en el link situat a la dreta d'aquesta noticia, teniu declaracions dels regidors de medi ambient d'aquests sis ajuntament, en els que ens expliquen que estàn fent els seus municipis actualment en matèria ambiental.

Article: MV / Josep Ferrer
Font: Sindicatura de Comptes / Ajuntaments

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Mataró. La capital del Maresme fa anys que duu a terme accions concretes per millorar el seu entorn i ser respectuós amb el medi ambient. Les darreres han estat la protecció de les dunes que hi ha a platja i l'aposta per les energies renovables amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diferents edificis municipals de la ciutat. Mataró. La capital del Maresme fa anys que duu a terme accions concretes per millorar el seu entorn i ser respectuós amb el medi ambient. Les darreres han estat la protecció de les dunes que hi ha a platja i l'aposta per les energies renovables amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diferents edificis municipals de la ciutat. Granollers. La capital del Vallès Oriental fa anys que està plenament compromesa amb tots els reptes mediambientals que se li proposen, adherint-se, i alhora, actuant de forma decidida per millorar l'entorn. Ha fet una aposta ferma per les energies renovables, en concret la biomassa i també en reduir les emissions de CO2. Granollers. La capital del Vallès Oriental fa anys que està plenament compromesa amb tots els reptes mediambientals que se li proposen, adherint-se, i alhora, actuant de forma decidida per millorar l'entorn. Ha fet una aposta ferma per les energies renovables, en concret la biomassa i també en reduir les emissions de CO2. Plaques solars del Parc de l'Estrada de Mollet del Vallès. Aquest ciutat de 51.000 habitants, basa la seva aposta pel medi ambient en diferents accions per reduir la factura energètica i a l'hora disminuir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. També ha canviat totalment la jardineria de la ciutat apostant per la biodiversitat en els parcs i espais verds del municipi. Plaques solars del Parc de l'Estrada de Mollet del Vallès. Aquest ciutat de 51.000 habitants, basa la seva aposta pel medi ambient en diferents accions per reduir la factura energètica i a l'hora disminuir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. També ha canviat totalment la jardineria de la ciutat apostant per la biodiversitat en els parcs i espais verds del municipi. Carril bici de Sant Feliu de Llobregat. La capital del Baix Llobregat basa la seva aposta pel medi ambient en la transversalitat d'actuació en tots els departaments de l'Ajuntament i en conscienciar a la mainada de la importància de preservar el planeta. Per aquest motiu gairebé tots els centres educatius d'infantil i primària de la ciutat ja compten amb el distintiu d'Escola Verda i d'aquí a poc temps també ho tindran les quatre escoles bressol municipal. Carril bici de Sant Feliu de Llobregat. La capital del Baix Llobregat basa la seva aposta pel medi ambient en la transversalitat d'actuació en tots els departaments de l'Ajuntament i en conscienciar a la mainada de la importància de preservar el planeta. Per aquest motiu gairebé tots els centres educatius d'infantil i primària de la ciutat ja compten amb el distintiu d'Escola Verda i d'aquí a poc temps també ho tindran les quatre escoles bressol municipal. Riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet.Des que l'any 1999 en què va aprovar l'Agenda 21, aquest municipi del Barcelonès Nord ha treballat de forma tranversal amb tots els departaments de l'Ajuntament per aplicar criteris mediambientals en totes les seves accions de govern. Pensant en la dècada que acabem d'entrar, han elaborat l'Agenda 20-30 amb propostes per a seguir complint amb aquests compromisos de sostenibilitat. Tenen però un llast: són el municipi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb el percentatge més baix, 23%, de reciclatge de residus. Riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet.Des que l'any 1999 en què va aprovar l'Agenda 21, aquest municipi del Barcelonès Nord ha treballat de forma tranversal amb tots els departaments de l'Ajuntament per aplicar criteris mediambientals en totes les seves accions de govern. Pensant en la dècada que acabem d'entrar, han elaborat l'Agenda 20-30 amb propostes per a seguir complint amb aquests compromisos de sostenibilitat. Tenen però un llast: són el municipi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb el percentatge més baix, 23%, de reciclatge de residus. Espai natural de la Sèquia Major de Vila-seca.Aquesta ciutat de poc més de 22.000 habitants, l'única de la província de Tarragona amb aquest reconeixement, ha basat la seva aposta en la recuperació de zones verdes i espais naturals fins a aconseguir una ràtio de 47,39 metres quadrats d'espais verds per habitant, molt per sobre dels 10-15 metres quadrats recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels 40 metres quadrats de Vitòria, referent a l'Estat espanyol. Espai natural de la Sèquia Major de Vila-seca.Aquesta ciutat de poc més de 22.000 habitants, l'única de la província de Tarragona amb aquest reconeixement, ha basat la seva aposta en la recuperació de zones verdes i espais naturals fins a aconseguir una ràtio de 47,39 metres quadrats d'espais verds per habitant, molt per sobre dels 10-15 metres quadrats recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels 40 metres quadrats de Vitòria, referent a l'Estat espanyol.

Enllaços

Informe complert de la Sindicatura de Comptes Programa de ràdio amb l'entrevista a Pau Conesa, auditor de l'Informe de la Sindicatura de Comptes i declaracions dels regidors de Medi Ambient de Granollers, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat i Mataró, i de la primera tinenta d'alcalde de l'ajuntament de Vila-seca. Els responsables polítics d'aquests sis municipis expliquern que estan fent en matèria ambiental a dia d'avui els consistoris que ells i ella representen

Informació relacionada

Dilluns, 4 de juny del 2012
Sitges, Sentmenat i Mataró fan accions d'estalvi d'aigua per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient
Diumenge, 16 de febrer del 2020
Mollet Ciutat 30, converteix Mollet del Vallès en la primera ciutat catalana que instaura aquesta velocitat màxima a tot el terme municipal per tal de reduir les emissions
Dijous, 23 d'abril del 2015
Mollet del Vallès, única candidata estatal a l'European Green Leaf 2015
Dilluns, 25 de gener del 2021
Granollers centra la seva actuació ambiental en la recuperació de l'entorn fluvial, la reutilització de l'aigua no potable i en les energioes renovables
Diumenge, 13 de març del 2011
Granollers cedirà teulades d'edificis municipals per a fer-hi energia
Divendres, 4 de juny del 2010
ECO GRA 1ª Fira de l'ecologia i l'alternativa a Granollers