Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 27 d'octubre del 2021

El Govern català aprova la modificació del decret llei 16/2019 de les energies renovables per accelerar la transició energètica a Catalunya

El text, que dona llum verda a l'elaboració d'un Pla Territorial Sectorial d'energies renovables, i obre la porta a buscar mecanismes de compensació per part d'aquells territoris que no generin un 50% de l'energia que consumeixen, incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d'energies renovables, per minimitzar-ne l'impacte social i territorial i per facilitar l'autoconsum. La modificació del decret 16/2019 preveu que els projectes d'energia eòlica i fotovoltaica hagin d'acreditar un acord del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin, i que s'hagi presentat una oferta de participació local. Tot i la millora que representa aquesta modificació, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa considera que no inclou prou mesures de protecció dels espais naturals ni dels territoris de conreu, no prioritza les zones antropitzades per a la instal·lació dels grans parcs eòlics i solars i no garanteix la no concentració d'aquestes instal·lacions en determinades zones i comarques de Catalunya.
 -  -  <br />  <br />

La modificació del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, aprovat aquest dimarts pel Consell Executiu, l’objectiu d’introduir millores en el text, aprovat ara fa 23 mesos, per accelerar la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya posant les bases d’un model energètic propi distribuït, democràtic i participat i amb cohesió territorial. El nou text incorpora diferents mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum, tant en l’àmbit industrial com en l’àmbit dels edificis residencials plurifamiliars. El Decret haurà de ser convalidat pel Parlament en el termini d’un mes.


Aquest Decret llei és el primer pas del full de ruta del Govern per a la transició energètica a Catalunya a partir d’un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic, i ha de facilitar el compliment de la Llei del Canvi Climàtic, que fixa que l’any 2030 les energies renovables han de suposar un 50% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya i situa la neutralitat d’emissions l’any 2050.

En els pròxims mesos, el Govern desplegarà altres iniciatives que conformen el full de ruta presentat la setmana passada pel president Aragonès i la consellera Jordà, com la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les energies renovables, la Llei de transició energètica o la creació de l’energètica pública.

La modificació del Decret llei inclou la incorporació de mesures i instruments per donar prioritat a instal·lacions d’energies renovables de dimensió petita i mitjana, i perquè tots els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin amb l’acord del territori, de manera que se’n minimitzi l’impacte territorial i social.

Així, el nou Decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes.

En matèria de protecció i equilibri territorial, es determina l’elaboració d’un Pla Territorial Sectorial per a la generació elèctrica solar i fotovoltaica i els seus elements d’emmagatzematge. Mentre s’elabora aquest document, el nou text explicita la protecció ambiental, agrícola i l’impacte acumulatiu. El nou Decret llei defineix les figures de protecció ambiental no compatibles amb la implantació de parcs eòlics, per minimitzar-ne l’impacte sobre la biodiversitat. Alhora, el text dona prioritat a l’ocupació de les cobertes de les edificacions, augmenta la disponibilitat de sòl en afegir els sòls urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats, així com els espais agraris en desús, introdueix criteris de protecció del sòl agrícola basats en la Llei d’Espais Agraris, i es considera l’impacte acumulatiu com un factor a considerar en l’autorització de cada projecte.

Amb la finalitat de construir un model més cohesionat territorialment, democràtic i participat, s’estableixen mecanismes per facilitar la participació social en els projectes d’energies eòlica i fotovoltaica i per garantir el diàleg amb el territori. En els projectes de més de 5 MW, caldrà acreditar l’acord o el compromís de disponibilitat del 50% dels terrenys privats sobre els quals es projecta la instal·lació i que s’ha presentat una oferta de participació local, que ha de consistir a oferir la possibilitat de participar, almenys en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament, a les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, radicades en el municipi i la comarca en el qual es pretén situar la instal·lació.

Finalment, es determina que les zones urbanes que no siguin capaces de generar un 50% de l’energia que consumeixen hauran de compensar les zones generadores, i es crea la Taula de diàleg social de les energies renovables per estudiar i identificar les mesures de compensació.

El nou text també vol impulsar l’autoconsum a partir d’energies renovables. Per això, les instal·lacions d’autoconsum sense excedents no necessitaran autorització administrativa, i es podran instal·lar presentant només una declaració responsable. Igualment, es redueix a la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d’instal·lacions d’autoconsum.

La modificació del Decret llei constitueix la primera peça per accelerar la transició energètica a Catalunya i el desplegament del nou model energètic propi. Per aquest motiu, el canvi arriba acompanyat de 19 projectes de l’entorn de 5MW que han sortit molt recentment o que aviat se signarà la resolució perquè surtin a informació pública. 

Es tracta de projectes situats en comarques com l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Garrotxa, la Selva, les Garrigues, Osona, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Segrià, el Solsonès o el Tarragonès, que representen el model que es vol impulsar amb aquesta modificació del Decret: instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW, coherents amb un nou model energètic distribuït i democràtic.

La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa critica la modificació del decret ja que no inclou prou mesures de protecció dels espais naturals ni dels territoris de conreu, no prioritza les zones antropitzades per a la instal·lació dels grans parcs eòlics i solars i no garanteix la no concentració d'aquestes instal·lacions en determinades zones i comarques de Catalunya

Tot i que aquesta modificació millora el decret del 2019 que va provocar un allau de projectes per a la construcció de grans parcs eòlics i solars en zones rurals i conreables i un en zona marina, no recull algunes de les principals peticions de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa que integra 89 plataformes i entitats de tot el territori català.

Segons la XCTEJ la modificació del decret continua permetent l'ocupació de terres de conreu pels parcs de renovables i això compromet la sobirania alimentària de Catalunya i al mateix temps reduiex el nombre de families pageses i ramaderes. Per la XCTEJ el nou decret aprovat aquest dimarts "perpetua el model energètic del segle XX basat en grans empreses que controlen l'energia i no impulsa la recerca ni la innovació, no inclou mesures de protecció del paisatge ni dels entorns del patrimoni cultural deixant desprotegits espais naturals d'alt valor, no inclou cap mesura que prioritzi l'aprofitament dels espais antropitzats per a la la instal·lació de grans projectes de renovables, ni inclou mesures que limitin la concentració de projectes sobre determinats territoris i comarques.

Finalment, la XCTEJ recorda que la Directiva europea UE 2018/2001 determina que la política de desplegament de renovables ha d’incloure mecanismes de participació de les persones i entitats afectades i diu que "el nou decret no inclou cap mesura de participació de la ciutadania afectada pels impactes negatius deles grans centrals de renovables". En aquest sentit -diu- "no s’inclouen mecanismes que donin capacitat de decisió als ajuntaments afectats" i afirma que "caldria regular mecanismes de participació democràtica amb consultes vinculants que donessin veu a tots els afectats" mentre que "sols es preveu la redacció de Plans Territorials Sectorials en un termini de 6 mesos mentre els projectes continuaran tramitant-se".

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Segons la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa (XCTEJ) la modificació del decret continua permetent l'ocupació de terres de conreu pels parcs de renovables i això compromet la sobirania alimentària de Catalunya i al mateix temps redueix el nombre de families pageses i ramaderes. Per la XCTEJ el nou decret aprovat aquest dimarts  perpetua el model energètic del segle XX basat en grans empreses que controlen l'energia i no impulsa la recerca ni la innovació, no inclou mesures de protecció del paisatge ni dels entorns del patrimoni cultural deixant desprotegits espais naturals d'alt valor, no inclou cap mesura que prioritzi l'aprofitament dels espais antropitzats per a la la instal·lació de grans projectes de renovables, ni inclou mesures que limitin la concentració de projectes sobre determinats territoris i comarques.  Finalment, la XCTEJ recorda que la Directiva europea UE 2018/2001 determina que la políticade desplegament de renovables ha d?inclouremecanismes de participació de les persones i entitats afectades i diu que Segons la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa (XCTEJ) la modificació del decret continua permetent l'ocupació de terres de conreu pels parcs de renovables i això compromet la sobirania alimentària de Catalunya i al mateix temps redueix el nombre de families pageses i ramaderes. Per la XCTEJ el nou decret aprovat aquest dimarts perpetua el model energètic del segle XX basat en grans empreses que controlen l'energia i no impulsa la recerca ni la innovació, no inclou mesures de protecció del paisatge ni dels entorns del patrimoni cultural deixant desprotegits espais naturals d'alt valor, no inclou cap mesura que prioritzi l'aprofitament dels espais antropitzats per a la la instal·lació de grans projectes de renovables, ni inclou mesures que limitin la concentració de projectes sobre determinats territoris i comarques. Finalment, la XCTEJ recorda que la Directiva europea UE 2018/2001 determina que la políticade desplegament de renovables ha d?inclouremecanismes de participació de les persones i entitats afectades i diu que "el nou decret no inclou cap mesura de participació de la ciutadania afectada pels impactes negatius deles grans centrals de renovables" L'Hospital de Mollet va instal·lar recentment plaques solars fotovoltaiques per l'autoconsum a tota la coberta del centre sanitari L'Hospital de Mollet va instal·lar recentment plaques solars fotovoltaiques per l'autoconsum a tota la coberta del centre sanitari El passat dimecres 20 d'octubre, i coincidint amb la conferència ·Compromís 2030 Horitzó 2050, una trentena de representants de les 89 plataformes i entitats del territori que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es van manifestar contra la modificació del decret 16/2019 que prepara el govern El passat dimecres 20 d'octubre, i coincidint amb la conferència ·Compromís 2030 Horitzó 2050, una trentena de representants de les 89 plataformes i entitats del territori que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es van manifestar contra la modificació del decret 16/2019 que prepara el govern El passat dimecres 20 d'octubre, i coincidint amb la conferència ·Compromís 2030 Horitzó 2050, una trentena de representants de les 89 plataformes i entitats del territori que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es van manifestar contra la modificació del decret 16/2019 aprovat aquest dimarts pel govern català. El passat dimecres 20 d'octubre, i coincidint amb la conferència ·Compromís 2030 Horitzó 2050, una trentena de representants de les 89 plataformes i entitats del territori que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es van manifestar contra la modificació del decret 16/2019 aprovat aquest dimarts pel govern català.

Informació relacionada