Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dilluns, 26 de juliol del 2021

El canvi climàtic antropogènic ja afecta les comunitats de plàncton marí del Mar Mediterrani

El canvi climàtic d'origen antropogènic està afectant les poblacions de plàncton marí presents al Mar Mediterrani occidental. Així ho indica un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que alerta que l'increment de la temperatura marina provoca la reducció dels nivells de producció de matèria orgànica (productivitat primària), impactant negativament sobre les comunitats planctòniques i la biodiversitat marina.
 -  -  <br />  <br />

L'estudi, realitzat en col·laboració amb investigadors del Consejo Español de Investigaciones Científicas (CSIC) a Barcelona (España), l'Institut Max Planck de Química (MPIC) a Mainz (Alemanya) i la Universitat de Palerm (Itàlia) i publicat a Global and Planetary Change, compara els efectes del canvi climàtic natural amb els de l'escalfament global provocat per l'activitat humana. Per a això, van analitzar un tipus de zooplàncton calcificant comú conegut com foraminífer planctònic present a la zona de les Illes Balears i el Mar d'Alboran, des del segle X fins a l'actualitat. Els foraminífers planctònics són organismes unicel·lulars que viuen a la part superior de l'oceà i responen amb sensibilitat als canvis climàtics i ambientals. Construeixen una closca de carbonat de calci d'uns 100 micròmetres de mida. La forma específica de l'espècie i la robustesa de la closca, els converteix en una eina ideal per reconstruir els canvis ambientals en el passat, incloent llargs períodes de temps geològics.

Els investigadors van escollir el Mar Mediterrani occidental com a àrea d'estudi ja que es tracta d'una regió especialment afectada per la pressió antropogènica i el canvi climàtic. L'escalfament antropogènic ha tingut lloc d'una forma més abrupta que la mitjana mundial en aquesta zona, afectant a les comunitats de plàncton marí. "Des de 1880, l'escalfament atmosfèric ha estat més gran, incrementant la temperatura del mar una mitjana de 0.35º C cada dècada", indica Sven Pallacks, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi.

Els investigadors van descobrir que, abans que les emissions antropogèniques de CO2 provoquessin un major escalfament oceànic (abans de 1880, segons els registres), les alteracions en els foraminífers planctònics estaven causades principalment per la variabilitat natural. Els fenòmens atmosfèrics a gran escala, coneguts com Oscil·lació de l'Atlàntic Nord, estan associats amb canvis en els patrons de vent a la regió, el que provoca canvis oceànics, alterant així l'hàbitat de la comunitat de plàncton. En canvi, durant els últims 150 anys, l'escalfament antropogènic sense precedents de la Mediterrània occidental ha reduït la població de foraminífers planctònics. Al mateix temps, els canvis en la composició d'espècies indiquen que la productivitat biològica de la Mediterrània occidental ha disminuït notablement.

Aquest estudi és important ja que demostra l'alteració de la productivitat marina sota el clima antropogènic, "i descriu un estat de referència de l'ecosistema mediterrani previ a l'escalfament antropogènic", afirma Patrizia Ziveri, investigadora de l'ICTA-UAB i directora del projecte de recerca sobre calcificadors planctònics a la Mediterrània. Alhora es mostra fins a quin punt l'escalfament antropogènic ha afectat a la comunitat del plàncton. Tenint en compte que serveixen com a indicadors de la productivitat primària, els foraminífers planctònics són una eina important per detectar la productivitat biològica, superant les escales de temps dels programes de monitorització clàssics. "Els organismes amb closca de calcita tenen un paper crucial en la modulació del CO2 atmosfèric; per això és important comprendre millor quins factors controlen l'abundància de foraminífers planctònics", afegeix Pallacks.

Els resultats de l'estudi es poden veure com un senyal de la reducció de la productivitat marina causada per l'escalfament antropogènic. Un mar Mediterrani menys productiu afectaria la complexitat de la cadena alimentària i a les poblacions de peixos, així com a la biodiversitat, provocant una degradació dels serveis ecosistèmics que ofereix la Mediterrània. Juntament amb la sobrepesca, la reducció de la productivitat marina com a resultat de l'escalfament antropogènic amenaça encara més els ràpidament canviants ecosistemes i els recursos naturals de la mar Mediterrània, destacant una vegada més la necessitat de protegir aquest mar, adaptant-se i, sobre tot, abordant la mitigació del canvi climàtic.

Article de referència

Pallacks, S., Ziveri, P., Martrat, B., Mortyn, P.G., Grelaud, M., et al. 2021. Planktic foraminiferal changes in the western Mediterranean Anthropocene. Global and Planetary Change. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2021.103549

Article: MónSOStenible
Font: ICTA-UAB

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook