Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 20 de maig del 2020

Les abelles juguen un important paper en la conservació de la biodiversitat

Coincidint amb la celebració del dia mundial de les abelles, recordem que l''abella de la mel és l'animal pol·linitzador més estès al món i que la seva producció s'estima en uns 1.6 milions de tones de mel a l'any. Tant les abelles com altres pol·linitzadors es veuen amenaçades per les activitats del ésser humà. Per crear consciència de la importància de les abelles,, les Nacions Unides va declarar el 20 de maig el Dia Mundial de les Abelles.
El canvi climàtic a causa de la contaminació atmosfèrica i l'escalfament global, la implantació dels insecticides, l'epidèmia d'abelles provocada per la varroasi o l'ús generalitzat dels transgènic que enverinen el pol·len en certes plantes, són alguns dels motius de la mort de milers d'abelles a Catalunya i arreu d'Europa. Un altre dels factors que amenaça la conservació de les abelles són les espècies invasores. En el cas de l'abella catalana, la seva principal enemiga és la vespa asiàtica, present al país des del 2016, quan va entrar a les comarques de Girona, i el 2017, ja al Barcelonès. La vespa velutina és una espècia exòtica invasora vinguda d'Àsia. La seva dieta es basa principalment en la caça d'altres insectes, i en poc temps ja s'està adaptant al nostre clima. El problema principal d'aquesta vespa és que no té depredadors en els nostres ecosistemes i l'entrada d'una espècie depredadora de tals magnituds trenca l'equilibri natural de l'ecosistema en alterar la cadena alimentària, arribant a poder extingir una espècia sencera quan s'instal·la en un territori.  Els nius de les vespes autòctones contenen un total de 300, mentre que els de les vespes velutines poden arribar a albergar-ne més de 3000. Quan les abelles autòcnones de Catalunya i altres indrets, prenen consciència de les dimensions de depredadors d'aquest tipus, l'estrès les paralitza i es reclouen dins del niu, on moren de manera massiva per falta d'aliment. -  -  <br />  <br /> El canvi climàtic a causa de la contaminació atmosfèrica i l'escalfament global, la implantació dels insecticides, l'epidèmia d'abelles provocada per la varroasi o l'ús generalitzat dels transgènic que enverinen el pol·len en certes plantes, són alguns dels motius de la mort de milers d'abelles a Catalunya i arreu d'Europa. Un altre dels factors que amenaça la conservació de les abelles són les espècies invasores. En el cas de l'abella catalana, la seva principal enemiga és la vespa asiàtica, present al país des del 2016, quan va entrar a les comarques de Girona, i el 2017, ja al Barcelonès. La vespa velutina és una espècia exòtica invasora vinguda d'Àsia. La seva dieta es basa principalment en la caça d'altres insectes, i en poc temps ja s'està adaptant al nostre clima. El problema principal d'aquesta vespa és que no té depredadors en els nostres ecosistemes i l'entrada d'una espècie depredadora de tals magnituds trenca l'equilibri natural de l'ecosistema en alterar la cadena alimentària, arribant a poder extingir una espècia sencera quan s'instal·la en un territori. Els nius de les vespes autòctones contenen un total de 300, mentre que els de les vespes velutines poden arribar a albergar-ne més de 3000. Quan les abelles autòcnones de Catalunya i altres indrets, prenen consciència de les dimensions de depredadors d'aquest tipus, l'estrès les paralitza i es reclouen dins del niu, on moren de manera massiva per falta d'aliment.

Les abelles són petits insectes que viuen en eixams i juguen un paper clau en la conservació de la biodiversitat. Les abelles, domesticades per la humanitat uns 9.000 anys enrere per aprofitar la mel i la cera, són també molt importants en el procés de pol·linització de plantes i flors


Tant les abelles com altres pol·linitzadors es veuen amenaçades per les activitats del ésser humà. La primera avaluació global sobre pol·linitzadors que ha dut a terme la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics alerta que un nombre creixent van camí de l'extinció arreu del món.

La seva disminució es deu principalment als canvis en l'ús del sòl, les pràctiques agrícoles intensives i l'ús de pesticides, l'impacte de les espècies exòtiques invasores, les malalties i plagues, i el canvi climàtic.

Factors de risc per a les abelles
El canvi climàtic a causa de la contaminació atmosfèrica i l'escalfament global, la implantació dels insecticides, l'epidèmia d'abelles provocada per la varroasi o l'ús generalitzat dels transgènic que enverinen el pol·len en certes plantes, són alguns dels motius de la mort de milers d'abelles a Catalunya i arreu d'Europa. Un altre dels factors que amenaça la conservació de les abelles són les espècies invasores. En el cas de l'abella catalana, la seva principal enemiga és la vespa asiàtica, present al país des del 2016, quan va entrar a les comarques de Girona, i el 2017, ja al Barcelonès. La vespa velutina és una espècia exòtica invasora vinguda d'Àsia. La seva dieta es basa principalment en la caça d'altres insectes, i en poc temps ja s'està adaptant al nostre clima. El problema principal d'aquesta vespa és que no té depredadors en els nostres ecosistemes i l'entrada d'una espècie depredadora de tals magnituds trenca l'equilibri natural de l'ecosistema en alterar la cadena alimentària, arribant a poder extingir una espècia sencera quan s'instal·la en un territori.

Els nius de les vespes autòctones contenen un total de 300, mentre que els de les vespes velutines poden arribar a albergar-ne més de 3000. Quan les abelles autòcnones de Catalunya i altres indrets, prenen consciència de les dimensions de depredadors d'aquest tipus, l'estrès les paralitza i es reclouen dins del niu, on moren de manera massiva per falta d'aliment.

L'abella de la mel és el pol·linitzador més estès al món i produeix uns 1.6 milions de tones de mel a l'any

Una reina jove pot posar fins a 2.000 ous diaris, dues vegades el seu pes.
Els òvuls fecundats donen lloc a reines i obreres, els no fecundats, a abellots.
Una obrera i una reina són genèticament idèntiques, només es diferencien per l'espai que els han deixat per créixer i l‘alimentació: la reina només s'alimenta de gelea reial.
La reina viu uns 4 anys, en canvi una obrera viu uns 2 mesos si neix a l'estiu i uns cinc mesos si neix a la tardor.
Per produir un quilo de mel, les abelles han de visitar 4 milions de flors, i volar l'equivalent a quatre voltes a la Terra.
Un eixam pot produir entre 16 i 20 kg de mel a l'any. Feu números.
Una abella que troba mel ho comunica a l'eixam amb una mena de ball en forma de 8 molt sofisticat.
Les abelles mantenen el rusc ventilat movent les ales a gran velocitat i el desinfecten amb pròpolis.

Què es pot fer per protegir les abelles 

Afavorir l'educació i l'intercanvi de coneixements entre els agricultors, els científics, la indústria, les comunitats i el públic en general.
Reduir l'ús de pesticides i aplicar-los amb cura perquè no es dispersin.
Fer recerca de formes alternatives de control de plagues.
Millorar la cria d'abelles amb més atenció al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç i l'ús comercial dels pol·linitzadors.

 

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook