Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 15 de maig del 2019

Centenari del naixement de Ramon Margalef

Aquest dijous 16 de maig es compleixen 100 anys del naixement de Ramon Margalef, primer catedràtic d'Ecologia de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Considerat un dels científics més importants de Catalunya i Espanya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial, Margalef va formar part de diverses societats científiques, i va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la teoria de la informació en ecologia als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions. Una de les seves frases que te molt a veure amb la situació actual d'emergència climàtica, era que "la Terra no morirà, el que morirà serà la raça humana".
Biòleg de formació, Margalef va obtenir la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona

Ramon Margalef i López va néixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona i va morir a la capital catalana el 23 de maig de 2004. La guerra civil va interrompre els seus estudis i el 1938 va ser cridat a la lleva del biberó. En acabar la guerra va reprendre el estudis de ciencies naturals a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1949. Es va doctorar el 1952 a Madrid, ja que en aquella època es feia així.. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biología Aplicada del CSIC, i posteriorment va passar al Instituto de Investigaciones Pesqueras també del CSIC on hi va treballar entre el 1951 i el 1975, éssent-ne el director del 1965 al 1967. Debut al seu talent i a les exel·lències dels seus treballs, va obtenir diverses beques. Karl Faust, fundador del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, Pius Font i Quer, primer director de l'Institut Botànic de Barcelona, i Francisco García del Cid Arias, primer director del Instituto de Investigaciones Pesqueras, i van ser alguns dels seus referents. El 1967 va obtenir la càtedra d'ecologia a la Universitat de Barcelona, convertí en el primer catedràtic d'Espanya d'aquesta nova disciplina. Va constituir el Departament d'Ecologia de la UB, des d'on va formar un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. El 1986 es va retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona l'anomenà professor emèrit, càrrec que ocupà fins a l'any 1992.

Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats d'Aix-Marsella (França, 1973), l'Institut Químic de Sarrià (1983), Laval (Quebec, Canadà, 1987), Nacional de Luján (Argentina, 1994), i Alacant (Espanya, 1999)[2] i Juntament amb Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa és considerat un dels tres científics més importants del segle XX a Espanya. Diverses espècies biològiques han estat anomenades en honor seu com l'alga Picarola margalefii trobada per primer cop en aigües mediterrànies i que pertany al grup dels cocolitòfors.[

Margalef va rebre altres nombrosos guardons, com el Premi Huntsman, considerat el «Premi Nobel» en oceanografia (1980), la medalla Narcís Monturiol (1983), el Naumann-Thienemann de limnologia (1983), el Premi Ramón y Cajal (1989), el Premi Alexander von Humboldt (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Rainiero III de Mònaco (1998), i la Medalla d'Or del CSIC (2002).

El 2003, el govern català li va atorgar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora (2003). La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en algun dels següents àmbits: polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural i/o natural de Catalunya. Ramon Margalef va rebre aquest guardó dintre de l'àmbit de la ciència i l'ecologia.

El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d'Ecologia que s'entrega cada any per reconèixer la tasca científica i investigadora de les persones guardonades

El 2014, en motiu dels 10 anys de la seva mort, la Universitat de Barcelona publicava això: «La intel·lectualitat no ha assimilat la inserció molt fonda de l'home dins la natura. Dir que l'home no està relacionat amb la resta de la vida sembla que sigui una mena de defensa. Això és una dificultat bàsica per entrar a fons en els problemes ecològics. Els problemes més urgents, com la relació entre economia i ecologia, l'esdevenidor del planeta, es veuen d'una manera esbiaixada. L'ecologia no s'acaba d'assimilar com una ciència, sinó com una mena de catàleg de conducta». Aquestes reflexions són una mostra del pensament de l'ecòleg Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la UB i referent de generacions d'ecòlegs i naturalistes de tot el país, traspassat el 23 de maig del 2004.

Sobre l'estat del planeta, Margalef deia que la Terra se'n sortiria: la Terra no morirà, el que morirà serà la raça humana, una reflexió que està en sintonia amb la Teoria Gaia, formulada pel centenari científic anglès James Lovelock, que el proper 26 de juliol complirà 100 anys.


Article: MónSOStenible /M.V.

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook