Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dijous, 26 d'agost del 2021

La fusta com a nou material de construcció del futur i les biociutats, principals eixos de la capital europea del bosc que serà Barcelona l'any 2022

"Hem de fer edificis com arbres, i tindrem ciutats com boscos". Aquesta frase de l'arquitecte Vicent Guallart, fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) entitat coorganitzadora de l'esdeveniment del 2022 a la ciutat comptal, diu molt de l'esperit i dels eixos al voltant dels quals s'articularà la capitalitat europea del bosc a Barcelona: La fusta com a material de construcció procedent de la gestió dels boscos i el concepte de biociutat, ciutats que segueixen els principis dels sistemes naturals per promoure la vida i la biodiversitat.
 -  -  <br />  <br />

Barcelona serà la Ciutat Europea del Bosc i organitzarà la conferència anual de el European Forest Institute el 2022, tal com va decidir l'assemblea anual que va tenir lloc el 13 d'octubre del 2020 a Bonn. A la candidatura presentada per Barcelona s'hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l'àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l'espai públic i l'ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta. En aquest sentit, hi ha prevista la celebració d'un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, i la presentació i visita d'edificis emblemàtics construïts amb fusta.

Barcelona, que va presentar la seva candidatura liderada per l'AMB, l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va competir amb Madrid, Sòria i Navi Sadf (Sèrbia), i organitzarà l'esdeveniment el 2022. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d'activitats, al llarg de tot l'any 2022, que tinguin com a tema central de debat l'impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s'anomenen «biociutats»

El concepte de biociutat

Les biociutats són ciutats que segueixen els principis dels sistemes naturals per promoure la vida i la biodiversitat. Això no vol dir només omplir els carrers de natura ni tant sols fer-les més sostenibles. Vol dir, en paraules de l'arquitecte Vicent Guallart, "fer ciutats com boscos, que absorveixin emissions". El bosc és tot un sistema, recorda Guallart que afirma que "hem de fer edificis com arbres i tindrem ciutats com boscos". 

Per Guallart, a la ciutat, com al bosc s'ha de treballar amb la idea de multinivell. És a dir, s'ha de tenir en compte i normativitzar, les cobertes i el subsòl, a més de la superficie, que és el que es fa ara. En el bosc hi ha molts tipus de vida que es retroalimenten (biodiversitat) i això també ho hem de fer a les ciutats, diu Guallart que recorda que a la natura els animals es mouen en funció de les seves necessitats, però que mai gasten més energia en el desplaçament que la que obtenen amb l'aliment que els ha portat a desplaçar-se. En canvi, aquest principi no es compleix amb els éssers humans. Per tant, hem de passar d'un model de ciutat centralitzada a un model de ciutat distribuida (la ciutat dels 15 minuts) on no sigui necessari desplaçar-se més de 500 metres per cobrir les necessitats bàsiques.

Reinventar la relació entre el medi urbà i el medi rural

L'ideòleg de l'eixample de Barcelona, l'engiunyer i urbanista Ildelfons Cerdà (Centelles, 1815 / Caldas de Basaya, 1876) que moria tal dia com avui de fa 145 anys ja parlava d'urbanitzar el camp i de ruralitzar la ciutat i de fer ciutats diverses. El repte és, però, urbanitzar el territori sense deforestar-lo.

Tenint en compte que Catalunya és un país de boscos i que més de la meitat de la seva superficie està ocupada per boscos que, si no es gestionen, constitueixen un elevat risc d'incendi tal com veiem cada estiu - un fenòmen que encara s'agrava més amb les altes temperatures i les onades de calor causades pel canvi climàtic- la producció de fusta per a la construcció pot constituir un camí per convertir un problema en una oportunitat. Per Guallart, "el nou material de construcció és la fusta".  I d'alguna manera, això és el que posen en pràctica a Valldaura Labs de Collserola: experimentem a petita escala com creuen que ha de ser el món.

Tradicionalment, les ciutats sempre s'han construït al voltant dels rius. Per tant, si volem biodiversitat, hem de recuperar les vies d'aigua i desasfaltar la ciutat per trencar l'efecte "illa de calor".

Des del 2014, les "European Forest Cities" han estat Bilbao, Sant Petersburg, Viena, Oslo, Aberdeen, Bonn i el 2021 serà Praga

A la candidatura per la capitalitat europea del bosc presentada per Barcelona s'hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l'àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l'espai públic i l'ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta, com el de l'edifici del barri de la Verneda, de 10 plantes o els projectes que es porten a terme a Valldaura Labs al Parc de Collserola.

La candidatura inclou també un programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l'àrea metropolitana de Barcelona, un acte en què es presentaran projectes relacionats amb la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d'un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d'edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d'un seminari durant l'Smart City Congress.

 -  -  <br />  <br />

Edifici més alt de Catalunya construit en fusta. Te 10 plantes i està situat al barri de la VErneda de Barcelona

La conferència principal es desenvoluparà durant el mes d'octubre del 2022 en diversos emplaçaments de l'àrea metropolitana, com ara l'Hospital de Sant Pau (on l'EFI hi té una subseu) i Valldaura Labs de l'IAAC, al parc de Collserola. Gairebé un 40 % dels 636 km2 de l'àrea metropolitana de Barcelona són espais protegits, inclosos el Parc Natural de la Serra de Collserola, la serralada Litoral o el Parc Natural del Garraf.

La proposta també compta amb el suport de diverses organitzacions com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona Global, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consell Superior dels Arquitectes d'Espanya, l'Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fira de Barcelona, la Fundació Catalunya La Pedrera, l'Hospital de Sant Pau, el Cercle d'Infraestructures i l'Estudi Ramon Folch.

El European Forest Institute és una organització internacional establerta pels estats europeus, 29 dels quals n'han ratificat la Convenció. Té 130 membres afiliats i organitzacions de 40 països, amb seu central a Joensuu, Finlàndia.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l'administració pública d'un territori que ocupa una extensió de 636 km2 i està formada per 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. L'AMB forma part del Consorci de Collserola i té competències en la gestió de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) i dels espais fluvials del Llobregat i el Besòs. L'arbrat és un element imprescindible dins de la gestió integral d'aquests espais naturals, ja que potencia la naturalització de la metròpolis, ajuda a millorar la qualitat de l'aire i serveix per apaivagar l'emergència climàtica.

L'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya és una fundació privada sense ànim de lucre, pionera en els usos de tecnologies digitals en l'arquitectura i l'urbanisme, que treballa en el desenvolupament de ciutats i edificis ecològics des de la seu que té a Valldaura Labs, situada al Parc Natural de la Serra de Collserola, i forma part de la Circular Bioeconomy Alliance.

El CREAF és un centre públic d'investigació amb la distinció d'excel·lència Severo Ochoa, especialitzat en ecologia terrestre, anàlisi territorial, canvi climàtic, biodiversitat i sostenibilitat urbana, entre altres. Adscrit a la Generalitat de Catalunya, pertany al CERCA i està participat per la UAB, la UB, el CSIC i l'IEC.

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, és un centre d'investigació adscrit a la Generalitat de Catalunya que pertany a la xarxa de centres CERCA i té l'objectiu de promoure la competitivitat del sector forestal, la bioeconomia i la conservació del medi natural.
Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

A la candidatura presentada s'hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l'àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l'espai públic i l'ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta.  La candidatura inclou també un programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l'àrea metropolitana de Barcelona, un acte en què es presentaran projectes relacionats amb la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d'un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d'edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d'un seminari durant l'Smart City Congress A la candidatura presentada s'hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l'àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l'espai públic i l'ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta. La candidatura inclou també un programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l'àrea metropolitana de Barcelona, un acte en què es presentaran projectes relacionats amb la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d'un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d'edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d'un seminari durant l'Smart City Congress Barcelona, que va presentar la seva candidatura liderada per l'AMB, l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va competir amb Madrid, Sòria i Navi Sadf (Sèrbia), que organitzarà l'esdeveniment el 2022. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d'activitats, al llarg de tot l'any 2022, que tinguin com a tema central de debat l'impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s'anomenen «biociutats». Des del 2014, les Barcelona, que va presentar la seva candidatura liderada per l'AMB, l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va competir amb Madrid, Sòria i Navi Sadf (Sèrbia), que organitzarà l'esdeveniment el 2022. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d'activitats, al llarg de tot l'any 2022, que tinguin com a tema central de debat l'impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s'anomenen «biociutats». Des del 2014, les "European Forest Cities" han estat Bilbao, Sant Petersburg, Viena, Oslo, Aberdeen, Bonn i el 2021 serà Praga Vicent Guallart Vicent Guallart A Valldaura Labs de Collserola els arquitectes fan construccions en fusta i experimentem a petita escala com creuen que ha de ser el món A Valldaura Labs de Collserola els arquitectes fan construccions en fusta i experimentem a petita escala com creuen que ha de ser el món

Informació relacionada

Dimarts, 2 de març del 2021
Barcelona, capital Mundial de l'Alimentació Sostenible
Dilluns, 17 de desembre del 2018
Barcelona, capital europea de la mobilitat urbana
Dijous, 13 de febrer del 2014
Barcelona, premi Biosphere pel seu model de turisme
Dijous, 28 d'octubre del 2010
3r Global Eco Forum 2010
Dilluns, 16 de novembre del 2009
L'Ajuntament de Barcelona vol que els aparcaments d'edificis nous estiguin preparats per als vehicles elèctrics
Dimecres, 4 de novembre del 2009
La Cimera de Barcelona arriba a la tercera jornada sense compromisos
Dimecres, 4 de novembre del 2009
Barcelona, una oportunitat
Dimarts, 27 d'octubre del 2009
Barcelona acull la conferència sobre Canvi Climàtic prèvia a la Cimera de Copenhaguen