Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dissabte, 4 de gener del 2020

Barbara Maher: La contaminació podria ser un dels causants de malalties com l'Alzheimer

L'any 2019 ha posat l'emergència climàtica al centre del debat. Però encara hi ha qui posa en dubte els efectes nocius de la contaminació i el canvi climàtic, a diversos nivells. És per això que és imprescindible escoltar veus expertes per tal que la lluita contra el canvi climàtic, més que un propòsit, sigui una realitat del 2020.. La professora de Ciències Ambientals de la Universitat de Lancaster, Barbara Maher, és una d'aquestes veus imprescindibles, que va ser a Barcelona per tancar el cicle "Fem front al canvi climàtic" organitzat per la plataforma Re-City a la Fundació Tàpies. Amb la conferència "Els efectes de la contaminació humana", Maher va protagonitzar la darrera de les dotze sessions d'aquest cicle pel que han passat diferents persones expertes. Els estudis fets per Barbara Maher estableixen una relació entre les nanopartícules i les malalties neurodegeneratives com l'alzheimer. Als cervells d'alguns malalts s'han trobat partícules procedents dels tubs d'escapament de vehicles amb combustible dièsel.
 -  -  <br />  <br />

La conferència de Barbara Maher, va ser la darrera de les dotze sessions amb diferents experts d'aquest cicle de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. L'experta en contaminació i salut, i directora del Lancanter Environment Centre, no va deixar indiferent a ningú com van demostrar les moltes preguntes dels assistents a la conferència que va moderar Xavier Rodó, assessor científic de Re-City i investigador d'ICREA, i cap del programa "Clima i salut" d'ISGlobal Barcelona.

Les nanopartícules són una amenaça per a la salut pública.

Barbara Maher s'ha especialitzat en l'estudi de les nanopartícules contaminants i els seus efectes en la salut humana. Conegudes per la comunitat científica amb l'abreviació PM ("particulate matter" o matèria particulada), es tracta de partícules presents a l'atmosfera que són molt fines i gairebé no pesen res, però això són molt difícils de detectar i són molt perilloses perquè no troben cap obstacle per penetrar dins el cos humà. De fet, poden arribar a òrgans que fins ara semblaven impensables com el cor, el fetge, els ronyons o, fins i tot, els alvèols dels pulmons o el reg sanguini a través de sistema respiratori, i directament arriben al cervell per l'aire que entra pel nas. Així ho demostren els estudis fets per Barbara Maher que estableixen una relació entre les nanopartícules i malalties neurodegeneratives com l'alzheimer. Als cervells d'alguns malalts s'han trobat partícules procedents dels tubs d'escapament de vehicles amb combustible dièsel.

"Es tracta d'una enorme amenaça per a la salut pública, però el problema és que encara no hi ha xarxes mediambientals per poder mesurar les nanopartícules perquè la Unió Europea no ha establert cap normativa al respecte", va explicar Barbara Maher. Com més petites són aquestes partícules, més fàcilment entren dins el cos. La seva toxicitat depèn de la seva procedència, composició, mida o forma (poden ser rectangulars, rodones o esfèriques). La majoria d'elles estan carregades de carboni, són riques en metalls i provenen principalment de zones industrials, dels tubs d'escapament, dels additius afegits als combustibles o del desgast dels frens i els motors dels vehicles, així com per la combustió del transport marítim, els avions i els ferrocarrils. A la vegada, són partícules molt magnètiques, com podem comprovar agafant una fulla d'un arbre d'un carrer amb molt trànsit, ja que normalment estan impregnades de la magnetita d'aquestes nanopartícules provinents de la combustió dels vehicles.

Augmenten els casos de malalties neurodegeneratives en els joves.

Una de les conclusions dels estudis de Maher és la relació de les nanopartícules amb malalties com l'alzheimer, ja que s'ha trobat presència de metalls als cervells d'alguns malalts. "Fins ara pensàvem que la magnetita, molt nociva per les malalties neurodegeneratives, era formada pel mateix cervell però hem vist que també hi ha un origen extern causat per la contaminació que provoca una gran concentració de ferro potencialment tòxic pel cervell i que pot causar la mort sobtada del teixit cerebral".

Concretament, en els casos estudiats, a Mèxic i a Anglaterra, s'han trobat dins el cervell metalls com el carboni i el titani o altres molt poc habituals com el cobalt i el platí. Una altra dada molt preocupant és que cada vegada hi ha més casos de malalts o símptomes en joves, com un nen de 3 anys a qui es va trobar magnetita en teixits del cor i el cervell. En aquest sentit, Maher, va destacar el recent estudi fet a Barcelona per l'investigador d'ISGlobal, Jordi Sunyer, sobre els efectes de la contaminació en els nens. Segons aquest estudi, l'exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s'associa amb canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament.

Fins ara, l'alzheimer i altres malalties neurodegeneratives estaven associades a persones grans però això està començant a canviar. Tot i això, la contaminació és un factor potencial de risc però hi ha altres com la constitució genètica, la dieta, l'activitat cerebral o la reserva cognitiva, que influeixen en el desenvolupament de la malaltia.

Cotxes elèctrics i barreres verdes per frenar la contaminació

Davant d'això, Barbara Maher, aconsella evitar la proximitat als carrers o vies amb més transit, ja que segons un estudi fet al Canada, viure a cinquanta metres d'una autopista, augmenta entre un 7 i un 11 per cent el risc de rebre partícules contaminants. Per això, Maher, va reivindicar l'ús dels vehicles elèctrics per reduir la contaminació i la implantació de zones verdes i arbres ben ubicats fent de barreres naturals per protegir els habitatges i edificis de les nanopartícules contaminants. Una mesura molt eficaç, com va demostrar un experiment de la Universitat de Lancaster. Es van plantar bedolls davant un grup de cases i el resultat va posar de manifest que, efectivament, els habitatges amb arbres gaudien d'una millor qualitat de l'aire i, a més, es va comprovar, a partir de la pols acumulada a les pantalles dels televisors, que la concentració de nanopartícules a l'interior de les cases era menor que a les cases que no tenien arbres. Barbara Maher va recomanar plantar la Thuja Plicata, una espècie originària dels Estats Units molt eficaç per captar aquest tipus de partícules. També va aconsellar anar amb compte amb les llars de foc mal segellades o amb les impressores laser que solen ser focus de nanopartícules tòxiques.

Finalment, Barbara Maher, que ha rebut molts reconeixements pels seus treballs però cap subvenció ni ajuda pública per fer-los, es va queixar de la manca de suport institucional i va alertar dels riscos de no actuar. Per això, va demanar fer pressió als governs perquè accelerin els canvis i emprenguin mesures urgents: "si ja coneixem els perills de la contaminació i no fem res, com a espècie perdrem intel·ligència i augmentaran els casos de demències i altres malalties cerebrals".

Article: MónSOStenible
Font: Re-City

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Maher estudia nanopartículas magnéticas para rastrear el cambio climático y los cambios en la salud humana. Richard Harrison la describió como Maher estudia nanopartículas magnéticas para rastrear el cambio climático y los cambios en la salud humana. Richard Harrison la describió como "que había desarrollado por sí sola el campo del magnetismo ambiental".Ella demostró que los suelos que estaban expuestos a mayores precipitaciones producen más magnetita. Ella ha estudiado cómo los polvos arrastrados por el viento afectaron los niveles de gases de efecto invernadero. Le interesan los registros magnéticos de sedimentos terrestres cuaternarios. Lanzó el Grupo de trabajo sobre el polvo de cuantificación de la incertidumbre en el sistema de la Tierra (QUEST) en 2008. Maher se interesó en la contaminación por partículas ricas en metales. En 2013, Maher demostró que los abedules plateados podían usarse como filtros de contaminación. El resultado fue parte de una investigación sobre el impacto de los árboles en la carretera en la concentración de partículas que se encuentran en los hogares de las personas. Los abedules plateados están cubiertos de pequeños pelos, que pueden atrapar las partículas mientras permiten que circule aire limpio. La materia se lava de las hojas cuando llueve, permitiendo que los abedules atrapen aún más partículas. Su trabajo fue examinado por Michael Mosley y Gabriel Weston. Descubrieron que la contaminación acumulada en las casas protegidas por abedules plateados era 50 - 60% menor que en las casas sin ellas. En 2016, Maher encontró nanopartículas tóxicas en el tejido cerebral humano .Al estudiar las nanopartículas con un microscopio electrónico, Maher descubrió que eran pequeñas y redondas, lo que indica que se habían formado a altas temperaturas.Como las nanopartículas tienen diámetros inferiores a 200 nm, pueden ingresar al cerebro a través del nervio olfativo La magnetita puede producir especies reactivas de oxígeno en el cerebro. Maher se preocupó de que estas partículas de magnetita pudieran estar relacionadas con la enfermedad de Alzheimer ,enfermedad mental y inteligencia reducida. Ella apareció en la BBC Radio 4 's Dentro de la Ciencia en 2018, discutiendo el Gobierno del Reino Unido Estrategia de Aire Limpio.

Informació relacionada

Diumenge, 30 de juny del 2019
Kirsten Dunlop: Necessitem una narrativa positiva i esperançadora que ajudi a entendre què hem de canviar i fer-ho molt depressa