Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Diumenge, 11 de novembre del 2018

40 anys d'Educació Ambiental a Catalunya

Fa quaranta anys que es va inaugurar la primera escola de Natura de Catalunya (i de l'estat espanyol), al Parc Natural del Montseny. Quatre dècades d'educació ambiental en l'entorn natural promoguts per l'Escola de Natura de Can Lleonart, que va marcar el camí de moltes que la seguirien.

Impulsada a principis de 1978 pel Zoo de Barcelona per realitzar itineraris pedagògics i activitats d'educació ambiental, des de la seva creació, l'Escola de Natura de Can Lleonart ha estat un referent de l'educació ambiental a Catalunya, amb un equip puntual d'educadors encapçalats per Martí Boada. Una idea va sorgir el 1997, amb la signatura del conveni de col·laboració entre el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i el departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona per dedicar la Torre Lleonart, situada a la vall de Santa Fe, al cor del Montseny, a activitats educatives i de recerca.

La tasca principal de l'escola de natura és donar suport pedagògic als grups escolars i als visitants que s'adrecen al Montseny en general i a la vall de Santa Fe, en particular; i informar els estudiants i investigadors sobre l'interès i la raó de l'existència del parc natural. A més de les activitats d'escola de natura, s'hi fan cursos i estades de cap de setmana, sortides i itineraris guiats, i rutes literàries i d'orientació. Així doncs, ja fa quaranta anys que es treballa per donar a conèixer l’entorn natural del territori i donar a l’educació un enfocament lligat a l’estima del medi ambient, la relació amb els animals i el descobriment de la flora autòctona.

En els seus primers cinc anys de vida, l’escola ja havia acollit uns 50.000 alumnes, 1.500 d’universitaris. Pel que fa als docents, Can Lleonart havia promogut les classes de més de 2.000 professors i professores, en diversos cursos d’educació ambiental durant els estius. Més endavant, l'any 1986 s'inicien les trobades d'estudiosos del Montseny, amb nou edicions fins al 2016.


Després de l’experiència pionera de Can Lleonart, les escoles de natura es van multiplicar en poc temps per tot Catalunya. L’esclat dels equipaments va ser tan important que en cinc anys se’n van crear una vintena i, vint anys després ja n’hi havia més de dues-centes arreu del país. Aquests centres incorporaven matèries vinculades directament amb el coneixement de l'entorn i el medi natural, a més d'un equip d'educadors entusiastes que s'allunyava de la teoria i cercava una experiència directa, pràctica i vivencial amb la natura.


Inicis de l’Educació Ambiental al Món

Tot va començar aproximadament l’any 1972, amb la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà a Estocolm, on s’hi va expressar la necessitat de desenvolupar d‘Educació Ambiental dirigits a tots els sectors de la població, amb l‘objectiu d‘establir unes bases per a una opinió pública ben informada i responsable amb la protecció i millora del medi, des d’una perspectiva humana de l’entorn. Així mateix, s’hi va incloure la tasca dels mitjans per contribuir a la difusió d’informació educativa per promoure valors de respecte i cura del madi ambient, amb l’objectiu d’assolir un desenvolupament humà integral. En aquest sentit, les inquietuds medi ambientals es van fer extensibles a totes les dimensions governamentals. 


Així, el 1973, es fundava el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), a partir del qual l‘Educació Ambiental  esdevé clau, tant en l’àmbit escolar com l’extraescolar, per proporcionar a tots els nivells i edats la informació i presa de consciència sobre bones conductes actives amb el meditant i la relació de respecte i coneixement dels humans i la natura. 


En els anys posteriors, sorgeixen diversos programes ambientals i es realitzen seminaris internacionals, que portaran l’ONU a signar la coneguda Carta de Belgrad, el 1975. Un document que manifesta la definició dels conceptes claus que han de vertebrar l’Educació Ambiental, els objectius, els intercanvis i l’avaluació dels programes, així com la formació del professionals especialitzats.


Finalment, tota aquesta feina es concreta l‘any 1977, quan la UNESCO i el PNUMA organitzen la Conferència Intergovernamental d‘Educació Ambiental a Tblisi, i es redacta la Declaració de Tblisi, amb l’acord de 66 estats del planeta. Un punt d’inflexió per a l’Educació ambiental, ja que a partir d’aquesta conferència s’estableixen els criteris i les directrius que inspiraran l’Educació Ambiental arreu del món.


Inicis de l’educació ambiental a Catalunya


Les primeres manifestacions d’educació ambiental van aparèixer a Catalunya al voltant de 1970, una de les quals va ser la Campanya de Salvaguarda, sorgida en el Congrés de Cultura Catalana celebrat el 1976, amb l’objectiu de preservar el territori natural i posar en marxa accions per protegir els espais amenaçats.


Entre les entitats que han participat en la divulgació de l’educació ambiental hi ha també l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va introduir la formació ambiental en els seus cursos i en les primeres escoles d’estiu que va organitzar, les quals que van tenir un gran impacte en la renovació pedagògica. Així, en l’àmbit de les ciències naturals es posava en pràctica una metodologia innovadora que donava eines d’observació per fomentar un paper actiu de l’alumne.

Declaració del Parc Natural com a Reserva de la Biosfera

Els inicis de les activitats pedagògiques a l'entorn de l'Escola de Natura de Can Lleonart van coincidir amb la declaració del Parc Natural del Montseny com a Reserva de la Biosfera dins el programa Mab (Man and Biosphere) de la UNESCO, que tenia com a finalitat establir una base científica per millorar la relació entre els éssers humans i el medi ambient en un territori determinat.

Així doncs, el 28 d'abril de 1978 la UNESCO declarava el massís del Montseny Reserva de la Biosfera, una figura del programa l'Home i la Biosfera (Man and Biosphere - MAB). Feia poc que la Diputació de Barcelona, concretament el juliol de 1977, i després la Diputació de Girona, al gener de 1978, havien declarat el massís parc natural a tenor de la legislació urbanística aleshores vigent i dotant-lo d'un pla especial de protecció. No va ser fins al 1987, però, que la Generalitat de Catalunya declararia el Montseny parc natural, en base a la Llei d'espais naturals del 1985.

Durant molts anys, els límits de la reserva de la biosfera van coincidir amb el mateix àmbit de protecció del parc natural primigeni, l’únic parc natural de Catalunya i l'estat espanyol gestionat per dues diputacions. Però el 2014, la UNESCO va aprovar -a petició dels seus gestors i amb el suport dels municipis implicats- l'ampliació de l'àmbit de la reserva a tot el territori dels 18 municipis que conforma el parc natural a l’actualitat, passant així dels poc més de 30.000 a més de 100.000 hectàrees de superfície.

Aquest 2018, el Parc Natural del Montseny celebra, doncs, una doble efemèride: el 40è aniversari de la seva declaració com a Reserva de la Biosfera, el 28 d'abril de 1978, i l'inici de les activitats educatives a l'entorn de l'Escola de Natura Can Lleonart, el febrer de 1978.


Article: MónSOStenible
Font: Escola de Natura de Can Lleonart

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook