La papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l'any 2014. Un estudi realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 185 municipis de 21 comarques catalanes. Concretament i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d'Agents Rurals, a finals de l'any 2020 la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat, el Baix Penedès i el Baix Ebre on fins ara la plaga no era present i a 52 nous municipis més que l'any 2019.
Es produeix la segona reproducció consecutiva de la llúdriga a la conca de la Tordera, on ja es comptabilitzen cinc grups familiars. Amb una vintena d'exemplars a la Tordera i una desena al Besòs, l'espècie està molt consolidada en ambdues conques, segons indica el "Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera", que està duent a terme l'Observatori RIVUS, dins la Fundació del mateix nom, que ha confirmat la reproducció, per segon any consecutiu, d'aquest mamífer a la Tordera. Un fet destacable, ja que la reproducció és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic.
El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC participa en el projecte europeu SATURN, una iniciativa que reuneix socis de deu països per desenvolupar solucions innovadores que permetin mitigar els efectes negatius del soroll submarí en l'ecosistema i avançar cap a un sector marítim més net i silenciós.
"Totes les prospeccions sobre la preparació per a la reutilització i reciclatge el 2020 obliguen a pensar que l'Estat espanyol no complirà els objectius establerts per la Directiva 2008/98 / CE", diu la denúncia presentada per aquest grup de col·lectius, i acceptada a tràmit per la Comissió Europea que ara estudiarà i resoldrà el contingut d'aquesta demanda per incompliment de la normativa comunitària en matèria de gestió de residus. A partir de l'acceptació a tràmit de la denúncia, les passes a seguir són: estudi de la denuncia per part de la Comissió Europea, elaboració d'una carta de base, realització d'un estudi en profunditat i, si conclou que tot és feacent, la CE trasllada la denuncia al Tribunal de Justícia d'Estocolm.
El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya i l'Associació Catalana de Ciències Ambientals feien públic el passat gener un Manifest en el que demanen al govern de Catalunya el compliment dels compromisos ambientals adquirits, una resposta coherent amb la declaració d'emergència climàtica i la creació d'una Vicepresidència de Medi Ambient i Transició Ecològica. En aquesta entrevista, la presidenta del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya Lorena Vela explica el perquè d'aquest manifest i desgrana les peticions que traslladaran al nou govern de Catalunya un cop aquest es constitueixi.
Amb una participació del 53,55%, les eleccions d'aquest diumenge han donat una majoria de vots al PSC, que ha quedat igualat a ERC en nombre d'escons al Parlament (33). Junts per Catalunya obté 32 escons, la CUP 9 i en Comú Podem 8., Vox entra al Parlament amb 11 diputats,, Ciutadans n'obté 6 i el PP 3. Com algú va dir en algunes de les múltiples tertúlies postselectorals, la partida electoral comença ara. El dia de les eleccions s'han repartit les cartes. El que esperem des de mónSOStenible és que qui guanyi la partida sigui la natura, i de retruc, la societat.
Les rambles de Barcelona són el passeig arbrat més antic i més emblemàtic de la ciutat. Abans de res, cal tenir clar que la paraula rambla fa referència a la llera d'una riera, és a dir, un espai pedregós i arenós per on circula un curs d'aigua discontinu. Es tractava de la riera d'en Malla que baixava de Collserola i que va ésser un curs funcional fins el 1447. Ho demostra el fet que al llarg dels segles XIV i XV es van construir dos ponts per creuar-la i que la muralla anomenada de Jaume I, va aixecar-se sobre la llera alta i feia de dic de contenció per evitar les inundacions a la ciutat medieval.
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) adverteixen de l'impacte del model de turisme actual a les illes de la Mediterrània sobre la producció de brossa marina a les platges, i aconsellen aprofitar la situació actual generada per la pandèmia per la Covid19 per replantejar un nou model més sostenible. La investigació, publicada recentment a la revista Scientific Reports, mostra que l'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable de fins al 80% de les escombraries marines que s'acumulen i generen grans quantitats de microplàstics degut a la fragmentació d'articles de major grandària.
L'hidrogen verd es postula com la revolució a la qual s'encomana la Catalunya Sud per encarar el futur. La regió aspira a captar 6.000 MEUR en els propers deu anys per fer una transformació energètica, industrial i social. L'objectiu és aconseguir fons del Next Generation EU per convertir aquesta zona del Sud de Catalunya en una Vall de l'Hidrogen i permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s'acabi la vida útil de les centrals nuclears. L'hidrogen és un vector energètic, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui.
Avui 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, tot commemorant la data d'adopció del Conveni internacional sobre les zones humides. El també conegut com Conveni de Ramsar aglutina 170 països i està destinat a afavorir la sensibilització envers el valor dels aiguamolls i proporcionar recomanacions per garantir la seva conservació. Les parts de la Convenció ja s'han compromès a mantenir el caràcter ecològic de més de 2.300 zones humides d'importància internacional que abasten prop de 250 milions d'hectàrees, un 13-18% de les zones humides mundials. Coincidint amb el 50è aniversari de l'adopció del Conveni, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Caalans, GEPEC-EdC ha elaborat un comunicat per recordar la importància de les zones humides i la seva alarmant situació a nivell tant global i nacional. En el comunicat també exposa els problemes als quals s'enfronta la zona humida més important Catalunya, el Delta de l'Ebre, i les mesures a prendre per salvar-la. A continuació, us oferim el text íntegre del comunicat.
Només sis dels 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants compleixen amb els compromisos mediambientals acordats a la Carta d'Aalborg (Dinamarca) de l'any 1994 i de l'Agenda 21 Local, segons l'Informe 13/2020 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya que avalua l'exercici 2017 dels ajuntaments. D'aquests 120 ajuntaments 103 reconeixent haver-se sucrit a la Carta d'Aalborg i haver-se adheriut a l'Agenda 21 local, uns compromisos que actualment han estat substituïts i superats pel Pacte d'Alcaldes i Alcaldeses pel Canvi Climàtic i pels Obajectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS's.
El visor ofereix imatges aèries comparatives abans i després del temporal al Delta de l'Ebre, emprant una càmera fotogramètrica d'alta resolució espacial. L'eina facilita l'avaluació dels danys a les diverses administracions i també dona a conèixer l'abast d?aquests fenòmens meteorològics a la ciutadania de manera senzilla i visual. S'afegeix als visors dels danys del Gloria i dels temporals de la tardor de 2019 a tota la línia costanera catalana.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu i la Reserva Nacional de caça de l'Alt Pallars fan balanç del primer any dins del projecte Aequilibrium, que té per objectiu millorar el coneixement de la dieta d'aquesta espècie amenaçada a la Península Ibèrica. Les més de 9.000 fotocaptures de la càmera situada a un niu de Tírvia han permès distingir aquesta parella per la seva predilecció per les cries de cabirol.
"L'Or Blau" és una mostra immersiva que, a través de sensacions, imatges, xifres, explicacions, preguntes i alguna resposta, convida a tots els públics a descobrir què hi ha darrera del gest quotidià d'obrir una aixeta, quins són els reptes urgents als que s'enfronta la societat per assegurar l'abastament d'aigua per una població creixent cada cop més exposada al canvi climàtic, i què s'hi pot fer al respecte de forma individual i col·lectiva. L'exposició, que es pot visitar des d'avui fins el 18 d'abril del 2021, l'organitzen el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, sota el comissariat conjunt de l'Agència Catalana de l'Aigua i de l'estudi creatiu Domestic data Streamers.
La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte d'economia circular que pretén allargar la vida útil de més d'un milió de filtres que anualment es llencen als abocadors. El projecte ha rebut el suport del programa d?ajuts Tecniospring d'ACCIÓ per promoure la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents de R+D catalans amb el segell TECNIO. El proper pas del projecte és la creació d'una spin-off per donar continuïtat a la tecnologia creada, que ja compta amb una sol·licitud de patent europea.
El mercat ecològic europeu va créixer fins als 45.000 milions d?euros el 2019, el que suposa un augment del 8% respecte l'any anterior. Alguns mercats van experimentar taxes de creixement de dos dígits. A l?edició digital d?aquest any de Biofach eSPECIAL, la fira líder mundial d?aliments ecològics, l?Institut de Recerca d?Agricultura Ecològica FiBL, l?empresa d?informació del mercat agrícola AMI i els seus socis han tornat a presentar les dades sobre el sector orgànic europeu.
L'anàlisi feta per personal 'expansió. Aquest fet s'atribueix a una bona pluviometria en els últims anys, però també a l'impacte de les inversions realitzades principalment pel Departament d'Agricultura, però també per altres administracions. El Departament destinarà 300.000 euros aquest any 2021 que serviran per reduir el risc d'incendi i acabar de revertir la situació de decaïment del pi pinyer.
SEO/BirdLife i la XCN han analitzat més de 860 propostes recollides en els programes electorals dels 8 partits que tenen representació parlamentària actualment. A pocs dies de les eleccions autonòmiques del proper 14 de febrer i amb un any 2020 marcat per alarmants crisis mundials entre les que destaquen l'emergència climàtica, la crisis de biodiversitat i una pandèmia que ha afectat greument no només la salut, sinó els models socialseconòmics; és interessant valorar com les principals formacions polítiques recullen propostes per a fer front a l'actual emergència ecològica i climàtica.
Amb l?objectiu de dotar al país de l?instrument necessari per a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores, el Govern ha aprovat avui el Pla Estratègic de l?Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, i encomana al Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) la seva cogestió i governança, així com l?impuls de les línies estratègiques i les iniciatives i actuacions que l?integren.
Una trentena de grups i entitats catalanes denuncien que arran del Decret llei 16/2019 des del gener de 2020 es presenten i tramiten un allau d'avantprojectes de grans centrals industrials eòliques i fotovoltaiques, promogudes per empreses relacionades amb els grans oligopolis de les energies fòssils i fons d'inversió internacionals, que provoquen la destrucció de milers d'hectàrees de conreu i l'alteració d'extenses àrees rurals. Per això han consensuat una proposta per instar als partits a incloure en el seu programa polític, dins l'actual context electoral, la defensa d'una transició energètica al servei de la ciutadania, ben planificada i democràtica.
El document preveu assolir un consum de 730.000 tones anuals de biomassa al final del període, i instal·lar equips i calderes fins arribar als 844 MW de potència. Des de la posada en marxa de l?estratègia, l?any 2014, s?ha incrementat un 81,6% el consum d?aquest recurs renovable de proximitat.
Els ramaders de la raça autòctona Bruna dels Pirineus estant valorant fer ús dels drons per anar a veure com estan pasturant les vaques. Aviat la feina diària o setmanal de comprovar el bon estat del bestiar al bosc es podria simplificar i agilitzar gràcies al vol de drons equipats amb diversos sensors o càmeres, sistemes de localització i recompte del bestiar.
La investigadora Claudia Grossi i l'investigador Arturo Vargas, de l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la UPC, juntament amb altres científics europeus, estudien com millorar la qualitat de les mesures de gas radó existent a l'atmosfera i al sòl, per controlar millor el seu impacte en la salut i en el medi ambient.
La setena edició del concurs d'innovació oberta, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals, s'ha centrat en aportar solucions a quatre reptes de la gestió de l'aigua.Les solucions innovadores basades en tecnologies digitals avançades proposades per les empreses Amphos 21, Arantec i Hyds, han estat les guanyadores d'aq1uesta setena edició del concurs d'innovació oberta promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública SmartCatalonia Challenge, que ha celebrat la final, en format telemàtic.
Un estudi liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, finançat pel Parc Natural de Cap de Creus i amb participació de personal investigador de la Universitat de Girona, demostra que la colònia de cria de ratpenat orellut gris (Plecotus austriacus) que es troba al Monestir de Sant Pere de Rodes evita caçar en les zones d'alta recurrència d'incendis al Parc Natural del Cap de Creus. El treball revela que l'espècie sovint es veu forçada a desplaçar-se més de 10 km per arribar a altres zones de caça (quan generalment no vola més d?uns 3-4 km cada nit). Aquesta colònia és la més gran coneguda a Catalunya amb centenars d?individus i es manté fidel al refugi des de fa mínim 25 anys.
El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya COAMB i l'Associació Catalana de Ciències Ambientals ACCA, han signat un Manifest en el que demanen al govern de Catalunya la creació d'una conselleria de Medi Ambient i Transició Ecològica i reclamen el compliment dels compromnisos adquirirs en matèria de canvi climàtic així com una resposta ambiciosa i coherent a la declaració de l'emergència climàtica. La necessitat de la creació d'una Conselleria de Medi Ambient i Transició Ecològica va ser un dels temes del debat que es va fer en el darrer Dialeg Ambiental, el passat 14 de gener que comptarà amb la representació de diferents grups parlamentaris,
L'objectiu d'aquest nomenament, fet per la Unió Europea el juny del 2020, és fomentar el ferrocarril com un mode de transport ecològic, segur i innovador I com a element fonamental de la transició cap a una mobilitat sostenible i intel·ligent. Per això, durant aquest any es preveu la ralització d'actes i campanyes per tal d'atreure tant més viatges com més mercaderies cap a aquest mitjà de transport.