"No hipotequem el nostre paisatge. Prou massificació eòlica a la Terra Alta!. Aquest és el lema de la campanya que ha llançat la DO Terra Alta aquests dies, una crida que s'afegeix a la veu de l'Associació Terra Alta Viva per denunciar la instal·lació de tres centrals antigues i la presentació de 14 nous projectes a la comarca. Amb el 0,14% de la població de Catalunya, la Terra Alta compta actualment amb nou parcs eòlics,148 molins en funcionament que produeixen el 25% de l'energia renovable del país.
El Manifest, promogut des de la Federació Ecologistes de Catalunya, vol ser una eina transversal per a què ajuntaments, ens locals, empreses, sindicats agraris, agents econòmics de tots els sectors, universitats i centres de recerca científica, plataformes ciutadanes, entitats ecologistes i altres tipus d'entitats i organitzacions vulguin adherir-se i sumar la seva veu i treball per assolir un model energètic sostenible, un altre model d'implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris Un model, en definitiva, com el que queda descrit en el Manifest pel qual demanen adhesions.
Al llarg d'aquest mes d'abril arrenca la primera fase de Fem Garrotxa, amb les sessions virtuals del procés participatiu, impulsat pel Consell Comarcal de la Garrotxa per afrontar els nous reptes de futur que ha d'encarar aquesta comarca gironina, de manera sostenible, equilibrada i participativa. El procés, que va començar el passat 1 d'abril i s'allargarà fins el 21, es basa en els eixos Planeta, Persones, Prosperitat i Pau i Partenariat, i consta de 16 taules participatives i una enquesta que pretén recopilar la veu i les propostes de la ciutadania sobre el present i el futur de la comarca en l'horitzó 2030 per establir-ne un Pla Estratègic. Durant el mes de maig es duran a terme els anomenats espais participatius dissenyats per la cooperativa Resilience Earth. La segona fase del projecte arribarà a la tardor, amb la presentació del document elaborat amb els resultats de la primera fase i unes jornades participatives a gran escala per revisar, modificar i validar el Pla Estratègic final.
Arran de l'aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, s'ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d'importància geològica, històrica i cultural, d'àrees importants pel futur d'una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d'espècies en perill d'extinció i alterant els seus hàbitats. A més s'està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural. Per això, demanem un altre model d'implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni culturals i els espais agraris, i llancem aquest Manifest per un model energètic sostenible a Catalunya.
Es tracta del primer estudi que utilitza eines d'Intel·ligència Artificial per realitzar aquest tipus de prediccions en oceans. Modelitzar i anticipar els canvis de el nivell de la mar en els propers anys és crucial per a la presa de decisions a curt termini i la planificació estratègica de les mesures de protecció de les costes.L'equip ha desenvolupat un mapa interactiu, com a eina de suport per a l'avaluació de l'estat de l'clima en els oceans, que permet visualitzar aquests canvis.
Per contribuir als objectius que fixa la Unió Europea per al 2030 sobre energia renovable i d'acord amb la Llei catalana del Canvi Climàtic que determina que les energies renovables s'han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana, i prioritzant la proximitat de la de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum, els alcaldes dels 26 municipis de la comarca tarragonina del Priorat proposen constituir l'Agència Comarcal de l'Energia i el Clima del Priorat (ACECP), amb l'objectiu principal d'establir un Pla comarcal de transició energètica 2021-2030 que plantegi estratègies i prioritats al territori en l'estalvi energètic i la implantació d'energies renovables i que vetlli per un model energètic sostenible, solidari i respectuós. Es tracta d'una resposta conjunta de la comarca a la proliferació de projectes de grans parcs eòlics i solars que es volen insyal·lar en aquesta zona de Catalunya.
La nova llei espanyola del canvi climàtic passa ara al Senat després que la comissió de Transició Ecològica hagi donat llum verda al text impulsat pel govern espanyol amb 22 vots a favor, 10 abstencions i 5 vots en contra. La norma estableix l'objectiu intermedi de reduir les emissions de CO2 un 23% de cara al 2030 en relació amb el 1990. Pel que fa al transport, la llei fixa que d?aquí a 30 anys el parc de turismes hauria de ser lliure d'emissions directes de C02 i estableix que els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars hauran d'introduir en la planificació d'ordenació urbana la implantació de zones de baixes emissions no més tard del 2023 així com accions per afavorir els desplaçaments a peu o en bici i la mobilitat elèctrica. El Consorci Forestal de Catalunya ha expressat la seva satisfacció amb la nova Llei, que reconeix la importància de la gestió forestal per la transició justa cap a una economia baixa en emissions de carboni i considera essencials el paper del bosc, l?ús i el consum de productes forestals en el camí d?assolir els seus objectius.
La Universitat de València ha finalitzat les tasques d'instal·lació i configuració de sistemes de mesurament i seguiment de la concentració de CO? en tots els seus centres. Els sistemes instal·lats permetran monitorar en temps real la qualitat de l'aire en tots els espais de la universitat. Aquests dispositius, juntament amb la resta de dispositius de neteja i purificació de l'aire incrementen la seguretat enfront del coronavirus de tota la comunitat universitària.
Com cada any per aquestes dates, la Serra de Montsant s'ha convertit en un dels llocs més freqüentats pels amics i amants de l'escalada. Tot i les restriccions imposades per la pandèmia, aquest parc natural va rebre durant el 2020 més de 5000 visitants més que el 2019. Un estudi encarregat pel parc natural mostra que els sectors de Margalef acullen prop de 10.000 visites més a l'any per practicar l'escalada de les que pot suportar tenint en compte la seva capacitat física i turística. Per reordenar la pràctica de l'escalada a la zona de Margalef, el document també proposa canalitzar la pràctica a altres zones, i el control d'aforament i dimensionament d?àrees d'aparcament diürn, nocturn i àrees d'acollida. A partir d'aquestes recomanacions, el parc estudiarà les mesures a aplicar, per tal de compaginar la preservació d?aquest espai natural i l'activitat esportiva.
Amb aquest lema, que també correspon al títol d'un dels llibres editats en motiu del centenari del Servei Meteorològic de Catalunya, s'ha celebrat l'acte central d'aquesta commemoració que havia d'haver arrencat el març del 2020, però que es va haver d'ajornar a causa de l'esclat de la pandèmia. Així ho ha explicat el director del SMC Eliseu Vilaclara en l'acte celebrat aquest dimecres 31 de març al Teatre Nacional de Catalunya. Un esdeveniment que també ha servit per homenatgear l'alma mater i primer director del SMC Eduard Fontseré, qui apareix teatralitzat a la fotografia, i que ha comptat amb la participació del doctor en Física Josep Batlló que ha fet una conferència sobre la història del Servei Meteorològic de Catalunya, i del conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions Damià Calvet que ha tancat l'acte afirmant que el SMC és una peça essencial en la transició energètica, i recordant que el mateix escenari del Teatre Nacional, ja va acollir el gener del 2020 la Cimera Catala d'Acció Climàtica.
La bona gent que treballa per evitar la tala d?una part del bosc de Volpelleres (Sant Cugat del Vallès) per edificar una nova escola, em va demanar que redactes una carta, dirigida als responsables polítics, per demanar clemència pels arbres. La podeu llegir tot seguit, clicant a sobre el titular d'aquest article.
Els espais naturals gestionats per la Generalitat reben una quarta part menys de visitants el 2020 per les limitacions de la covid-19. A causa de les limitacions per la situació de pandèmia aquest 2020 hi hagut una reducció de gairebé un milió de visitants respecte a l'any 2019. Tot i així, hi ha parcs naturals que guanyen visitants, com el de l?Alt Pirineu, el Cadí-Moixeró, o el Cap de Creus. La distribució dels fluxos de visitants, molt influenciada per l'aixecament de les diverses restriccions, va provocar aglomeracions puntuals en alguns espais. La tipologia dels visitants canvia, amb un major pes del turisme català de proximitat i un descens de l'espanyol o de l?internacional, també degut a les incerteses de la pandèmia.
Les pol·linitzacions d'aquesta primavera seran importants i poden assolir nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2020), però es preveuen pol·linitzacions dintre de la normalitat durant l'estiu. Així ho indiquen les previsions dels nivells de pol·len i espores a l'atmosfera a Catalunya per als propers mesos realitzades per investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l'ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB. La Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) recorda la importància de no confondre els símptomes de l'al·lèrgia amb els de la COVID-19. Un estudi internacional publicat a PNAS en el que ha participat l'ICTA-UAB i el Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB alerta de la coincidència de pol·len a l'aire i les taxes d'infecció per SARS-CoV-2.
L'objectiu d'aquest any és fomentar el ferrocarril com un mode de transport ecològic, segur i innovador i com a element fonamental de la transició cap a una mobilitat sostenible i intel·ligent. La decisió presa pel Consell de la Unió Europea l'any passat, té a veure amb els esforços de la UE per promoure formes de transport sostenibles i assolir la neutralitat climàtica per al 2050 a través de l'Pacte Verd Europeu. Per això, durant aquest any es preveu la ralització d'actes i campanyes per tal d'atreure tant més viatges com més mercaderies cap a aquest mitjà de transport. En aquest sentit, Ferrocarrils de la Generalitat participarà amb altres companyies ferroviàries europees en un seguit d?actes, campanyes i iniciatives que promouran durant aquest any 2021 el ferrocarril com a mode de transport sostenible, innovador i segur. La companyia té en marxa diferents projectes per doblar la seva capacitat actual i fomentar un veritable canvi modal i la transferència d?usuaris al ferrocarril.
El projecte #JoEmQuedoACasa d'ornitho.cat, que es va posar en marxa ara fa un any amb l'objectiu d'entendre els efectes del confinament a la natura, desmenteix la teoria que la natura, en aquest cas els ocells, va envair les ciutats silencioses i buides. Les dades demostren que, almenys durant el primer mes del confinament, no hi havia més ocells, sinó que els sentíem i veiem més perquè van canviar molt ràpid el seu comportament i van passar a ser molt més actius les primeres hores del dia. Els resultats científics del projecte, portat a terme pel CREAF i l'Institut Català d'Ornitologia, es publiquen ara a la revista Proceedings of the Royal Society B.
Durant aquest any 2021, la capital de Catalunya te previst acollir prop d'un centenar de projectes i polítiques de foment de l'alimentació sostenible i una programació que ha començat aquest febrer amb la presentació de la ciutat com a Capital de l'Alimentació Sostenible i de l'Oficina que ha de coordinar aquest projecte, i s'estendrà fins al desembre. Un dels actes centrals previstos és la celebració del VII Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, el primer tractat internacional de ciutats en matèria d'alimentació, que posa en relleu el paper estratègic de les ciutats en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles i que debatrà sobre el nexe existent entre alimentació i emergència climàtica. La celebració del Fòrum serà la primera trobada internacional de ciutats sobre alimentació després de l?esclat de la pandèmia de la Covid-19, i poques setmanes abans que se celebri la Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic a Glasgow.
La Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM) juntament amb l'Institut Municipal de Mercats, ha signat un conveni de col·laboració amb Barcelona Energia amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica dels mercats de la ciutat i generar un estalvi econòmic als seus comerciants. Barcelona Energia, la comercialitzadora pública de l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB que subministra el 100% de la seva energia de fonts renovables, ja està entre les 10 primeres empreses subministradores en quota de mercat a ciutadania i empresa a l'Àrea Metropolitana.
Es produeix la segona reproducció consecutiva de la llúdriga a la conca de la Tordera, on ja es comptabilitzen cinc grups familiars. Amb una vintena d'exemplars a la Tordera i una desena al Besòs, l'espècie està molt consolidada en ambdues conques, segons indica el "Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera", que està duent a terme l'Observatori RIVUS, dins la Fundació del mateix nom, que ha confirmat la reproducció, per segon any consecutiu, d'aquest mamífer a la Tordera. Un fet destacable, ja que la reproducció és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic.
El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC participa en el projecte europeu SATURN, una iniciativa que reuneix socis de deu països per desenvolupar solucions innovadores que permetin mitigar els efectes negatius del soroll submarí en l'ecosistema i avançar cap a un sector marítim més net i silenciós.
"Totes les prospeccions sobre la preparació per a la reutilització i reciclatge el 2020 obliguen a pensar que l'Estat espanyol no complirà els objectius establerts per la Directiva 2008/98 / CE", diu la denúncia presentada per aquest grup de col·lectius, i acceptada a tràmit per la Comissió Europea que ara estudiarà i resoldrà el contingut d'aquesta demanda per incompliment de la normativa comunitària en matèria de gestió de residus. A partir de l'acceptació a tràmit de la denúncia, les passes a seguir són: estudi de la denuncia per part de la Comissió Europea, elaboració d'una carta de base, realització d'un estudi en profunditat i, si conclou que tot és feacent, la CE trasllada la denuncia al Tribunal de Justícia d'Estocolm.
L'acte, protagonitzat per Xarxa Sud, ha tingut lloc aquest dijous al matí i s?ha fet en format de roda de premsa i performance,del que ha volgut ser una representació simbòlica d'alguns dels greuges denunciats que pateix el territori: troncs, pedres, oliveres arrancades, pèl·lets de plàstic de la platja de la Pineda, bidons de glifosat i terra contaminada, símbols antinuclears, cartells, bitllets de 500? simbolitzant la corrupció i el lucre que, segons les entitats, hi ha al darrere de totes aquestes agressions, plafons representant la petroquímica, les nuclears, la massificació eòlica, les més de 50 pedreres que hi ha al sud de Catalunya, l?urbanisme i les infraestructures de transit exagerades i duplicades, les linies d'alta tensió (MAT), els abocadors industrials, la contaminació de les aigües subterrànies, de l'aire, del litoral...
Arran de l'aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, s'ha iniciat un boom en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, d'espais d'importància històrica i cultural, d'espais importants pel futur d'una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua.
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) adverteixen de l'impacte del model de turisme actual a les illes de la Mediterrània sobre la producció de brossa marina a les platges, i aconsellen aprofitar la situació actual generada per la pandèmia per la Covid19 per replantejar un nou model més sostenible. La investigació, publicada recentment a la revista Scientific Reports, mostra que l'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable de fins al 80% de les escombraries marines que s'acumulen i generen grans quantitats de microplàstics degut a la fragmentació d'articles de major grandària.
La Comissió de Territori de Catalunya autoritza a iniciar els treballs del Pla de protecció i ordenació del litoral, un instrument que personalitzarà la gestió de la costa segons el seu estat de conservació, capacitat de càrrega i impacte del canvi climàtic. D'altra banda, la Comissió La Comissió aprova el Pla de Protecció de la Costa Brava, que evitarà la construcció de prop de 15.000 habitatges en espais amb valor paisatgístic i ambiental. Tanmateix, el Departament de Territori i Sostenibilitat començarà a redactar el Pla de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, amb uns objectius similars al de la Costa Brava.
Un estudi liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, finançat pel Parc Natural de Cap de Creus i amb participació de personal investigador de la Universitat de Girona, demostra que la colònia de cria de ratpenat orellut gris (Plecotus austriacus) que es troba al Monestir de Sant Pere de Rodes evita caçar en les zones d'alta recurrència d'incendis al Parc Natural del Cap de Creus. El treball revela que l'espècie sovint es veu forçada a desplaçar-se més de 10 km per arribar a altres zones de caça (quan generalment no vola més d?uns 3-4 km cada nit). Aquesta colònia és la més gran coneguda a Catalunya amb centenars d?individus i es manté fidel al refugi des de fa mínim 25 anys.
"L'Or Blau" és una mostra immersiva que, a través de sensacions, imatges, xifres, explicacions, preguntes i alguna resposta, convida a tots els públics a descobrir què hi ha darrera del gest quotidià d'obrir una aixeta, quins són els reptes urgents als que s'enfronta la societat per assegurar l'abastament d'aigua per una població creixent cada cop més exposada al canvi climàtic, i què s'hi pot fer al respecte de forma individual i col·lectiva. L'exposició, que es pot visitar des d'avui fins el 18 d'abril del 2021, l'organitzen el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, sota el comissariat conjunt de l'Agència Catalana de l'Aigua i de l'estudi creatiu Domestic data Streamers.
Els governs i els sectors pesquers de Catalunya i la Comunitat Valenciana reclamen conjuntament a l'Estat un pla de viabilitat que garanteixi el futur de la pesca mediterrània. Tant des Catalunya com des de València es reclamen mesures urgents com la reforma del reglament europeu de pesca d?arrossegament, que es corregeixi l?ordre que regula l?assignació dels dies de pesca o que es revisi i es posi al dia la normativa sobre potència de motors.
Un estudi constata que aquesta calma provocada pel canvi climàtic afecta el moment de la caiguda de les fulles de forma comparable a com ho fan la temperatura o les precipitacions, els factors més controlats fins ara en els estudis fenològics. L'estudi publicat a PNAS amb participació de Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF, conclou que la calma dels vents està afavorint la productivitat de la vegetació.
El fins ara president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Joan Ordi, ha comunicat als membres d'aquest organisme que deixa el càrrec, després de gairebé cinc anys desenvolupant-lo. Ordi fou nomenat pel conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i ratificat per la Junta el 20 de maig de 2016. Segons ha fet públic el departament de Territori i Sostenibilitat, la seva activitat ha estat inbtensa i exemplar..
Sis iniciatives del Grup d'Acció Local Pesquer Costa Brava (GALP) han estat reconegudes per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb els distintius de l'Estratègia marítima de Catalunya 2019-2020 (EMC). L'objectiu d'aquests distintius, que enguany s'atorguen per segon cop, és reconèixer aquelles iniciatives que hagin contribuït a la implantació de l'Estratègia marítima de Catalunya, una eina consensuada entre tots els departaments de la Generalitat per impulsar un desenvolupament sostenible i respectuós envers l'ús de la mar, la creació i el manteniment d'ecosistemes marins resilients, la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i un marc de governança innovador que garanteixi l'operativitat.
Es tracta d'un un vi que prové de vinyes seleccionades arreu del territori que conformen un mosaic de vinyes típiques, en costers i sòls de llicorella.i que reflexa les diferents singularitats de cada varietat i de cada parcel·la, en una combinació de vinyes pròpies i de petits viticultors ubicades a altures diferents en els municipis d?El Lloar, Bellmunt del Priorat, El Molar, Torroja del Priorat, Porrera i Poboleda.
Aigua de Rigat ha instal·lat un pioner punt de càrrega de vehicles elèctrics amb energia hidrúlica al polígon industrial d?Igualada. Es tracta d'un servei gratuït que permet carregar dos vehicles alhora. Quan no hi ha vehicles carregant, l?energia que es genera serveix per al funcionament del dipòsit Rectangular.. Es mitigaran 4,85 tones de CO2 l?any..
L'acció s'emmarca dins de la "Recuperació de la biodiversitat autòctona i mitigació de les emissions" inclosa al Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 del Port de Tarragona La instal·lació de caixes niu, en una zona verda com la pedrera de Cap Salou, ajuda a augmentar la presència d'ocells i a més té un interès científic i pedagògic.
Sota el lema "La ciència forestal i la seva contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible", el 8e Congrés Forestal Espanyol es celebrarà el juny del 2022 a la ciutat de Lleida. Inicialment, el Congrés s'havia de celebrar del 14 a 18 de juny d'aquest 2021 a la capital catalana, després es va ajornar al setembre d'aquest 2021, però finalment ha quedat ajornat pel juny del 2022. Aquesta serà la primera vegada que el Congrés es celebri a Catalunya, des del 1993 en que es ve celebrant cada quatre anys. La darrera edició va tenir lloc a Extremadura l'any 2017 i aquest any tocava nova edició, però finalment s'ha decidit ajornar a causa de la situació de la pandèmia. La cdelebració del 8è Congrés Forestal Espanyol a Lleida coincidirà el mateix any, el 2022, en què Barcelona serà la capital europea del Bosc.
L'objectiu del Premi Ramon Margalef d'Ecologia, que convoca la Generalitat de Catalunya i que enguany arriba a la 17ena edició, és reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. El termini de presentació és fins el 29/05/2021. El Premi pot ser atorgat tant a persones físiques com a persones jurídiques o a col·lectius de tot el món que hagin dut a terme una tasca rellevant en el camp de les ciències ecològiques. La dotació del Premi és de vuitanta mil euros i una peça única i simbòlica en memòria de Ramon Margalef.
El 3 de març de 2021 el PNGarrotxa va celebrar que fa 39 anys el Parlament va aprovar la Llei 2/1982 que creà el PNIN de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta llei fou recorreguda i va quedar suspesa fins a la sentència 69/1982 del Tribunal Constitucional. Amb la Llei 12/1985 es reclassificà el Paratge Natural d'Interès Nacional com a Parc Natural.
L'objectiu es concentra en analitzar l?estat ecològic i químic d'aquestes masses d'aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora. S'analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l'aigua, la salinitat, la terbolesa, la concentració de nutrients, així com també indicadors biològics i hidromorfològics.
L'estudi Els vehicles de mobilitat personal en la mobilitat metropolitana, realitzat per l'AMB i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i presentat aquest dimarts 2 de març del 2021, analitza l'evolució d'aquest tipus de vehicles a l'àmbit metropolità, identifica els possibles canvis en les pautes de mobilitat i defineix el perfil d'usuari, entre altres aspectes. Per fer-ho, l'estudi ha analitzat les dades de l'Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF 2017- 2019) i ha estudiat també informació provinent del Servei Català de Trànsit i les policies locals i dades de l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i la Bicivia.
La papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l'any 2014. Un estudi realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 185 municipis de 21 comarques catalanes. Concretament i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d'Agents Rurals, a finals de l'any 2020 la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat, el Baix Penedès i el Baix Ebre on fins ara la plaga no era present i a 52 nous municipis més que l'any 2019.
La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte d'economia circular que pretén allargar la vida útil de més d'un milió de filtres que anualment es llencen als abocadors. El projecte ha rebut el suport del programa d?ajuts Tecniospring d'ACCIÓ per promoure la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents de R+D catalans amb el segell TECNIO. El proper pas del projecte és la creació d'una spin-off per donar continuïtat a la tecnologia creada, que ja compta amb una sol·licitud de patent europea.
L'anàlisi feta per personal 'expansió. Aquest fet s'atribueix a una bona pluviometria en els últims anys, però també a l'impacte de les inversions realitzades principalment pel Departament d'Agricultura, però també per altres administracions. El Departament destinarà 300.000 euros aquest any 2021 que serviran per reduir el risc d'incendi i acabar de revertir la situació de decaïment del pi pinyer.
El mercat ecològic europeu va créixer fins als 45.000 milions d?euros el 2019, el que suposa un augment del 8% respecte l'any anterior. Alguns mercats van experimentar taxes de creixement de dos dígits. A l?edició digital d?aquest any de Biofach eSPECIAL, la fira líder mundial d?aliments ecològics, l?Institut de Recerca d?Agricultura Ecològica FiBL, l?empresa d?informació del mercat agrícola AMI i els seus socis han tornat a presentar les dades sobre el sector orgànic europeu.
Amb l?objectiu de dotar al país de l?instrument necessari per a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores, el Govern ha aprovat avui el Pla Estratègic de l?Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, i encomana al Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) la seva cogestió i governança, així com l?impuls de les línies estratègiques i les iniciatives i actuacions que l?integren.
L'hidrogen verd es postula com la revolució a la qual s'encomana la Catalunya Sud per encarar el futur. La regió aspira a captar 6.000 MEUR en els propers deu anys per fer una transformació energètica, industrial i social. L'objectiu és aconseguir fons del Next Generation EU per convertir aquesta zona del Sud de Catalunya en una Vall de l'Hidrogen i permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s'acabi la vida útil de les centrals nuclears. L'hidrogen és un vector energètic, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui.
El conseller de Mobilitat i Habitatge del govern Balear, Marc Pons, acompanyat pel batle de Calvià, Alfonso Rodríguez; el director general de Mobilitat i Transport terrestre, Jaume Mateu, i el director gerent del Consorci de Transports de Mallorca, Maarten Johannes Van Bemmelen, han visitat la nova cotxera-gasinera de la flota de busos TIB de Calvià. En la visita també han participat el president de Moventia, Miquel Martí, i altres representants de l?empresa que gestiona la nova concessió del transport públic interurbà de la zona ponent des de principis d?any.
Enmig d'una pandèmia mundial, fenòmens extrems com Filomena ens recorden que l'emergència climàtica no s'ha aturat. Un grup de joves artistes de Barcelona s'organitza per denunciar-ho. Així neix Climate Sessions Barcelona, un col·lectiu sense ànim de lucre dedicat a la difusió d'art sobre l'emergència climàtica. A través de les nostres plataformes digitals, cada setmana publiquem sessions amb artistes compromesos amb la lluita contra la destrucció del medi ambient, l'escalfament global i la inacció política.
El DeBosCat, la Xarxa de Seguiment de l'Estat dels Boscos de Catalunya, registra com a curades 10.395 hectàrees que s'han anat recuperant després de tres anys seguits de pluges. L'any 2020 només deixa 4 noves afectacions testimonials amb 49 hectàrees de bosc afectades per sequera.
Els ramaders de la raça autòctona Bruna dels Pirineus estant valorant fer ús dels drons per anar a veure com estan pasturant les vaques. Aviat la feina diària o setmanal de comprovar el bon estat del bestiar al bosc es podria simplificar i agilitzar gràcies al vol de drons equipats amb diversos sensors o càmeres, sistemes de localització i recompte del bestiar.
El Port Tarragona licita la instal·lació de plaques fotovoltaiques en el sostre del renovat Museu del Port que generaran 389,44 Mwh de potència l?any per autoconsum instantani. Aquest nou sistema augmentarà la sostenibilitat i l'estalvi energètic i s'unirà a d'altres sistemes similars ja en funcionament en altres equipaments del Port de Tarragona. Actualment, el Port ja produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en el sostre de l'edifici administratiu, a l'edifici del nou Punt d'Inspecció Fronterer (PIF), a les dependències de Duanes, a la Confraria de Pescadors i a l'edifici de la Policia Portuària.
El document preveu assolir un consum de 730.000 tones anuals de biomassa al final del període, i instal·lar equips i calderes fins arribar als 844 MW de potència. Des de la posada en marxa de l?estratègia, l?any 2014, s?ha incrementat un 81,6% el consum d?aquest recurs renovable de proximitat.
La setena edició del concurs d'innovació oberta, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals, s'ha centrat en aportar solucions a quatre reptes de la gestió de l'aigua.Les solucions innovadores basades en tecnologies digitals avançades proposades per les empreses Amphos 21, Arantec i Hyds, han estat les guanyadores d'aq1uesta setena edició del concurs d'innovació oberta promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública SmartCatalonia Challenge, que ha celebrat la final, en format telemàtic.
La investigadora Claudia Grossi i l'investigador Arturo Vargas, de l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la UPC, juntament amb altres científics europeus, estudien com millorar la qualitat de les mesures de gas radó existent a l'atmosfera i al sòl, per controlar millor el seu impacte en la salut i en el medi ambient.
Els ajuntaments de Viladecans i Gavà i Roca Group han presentat al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme el projecte de creació d'un Hub de Construcció Sostenible amb l'objectiu que el Govern l'inclogui dins dels plans sol·licitats al programa Next Generation UE, la línia dels fons de reconstrucció europeus post Covid que aposta per la transformació de sectors tradicionals de l'economia cap a nous reptes en la línia de la transició ecològica i la digitalització. La iniciativa, que té un pressupost global de 925 milions d'euros, es va projectar en 2017 amb un horitzó inicial de 15 anys. L'obtenció de fons europeus acceleraria la seva posada en marxa, reduint-se a sis anys.
Només sis dels 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants compleixen amb els compromisos mediambientals acordats a la Carta d'Aalborg (Dinamarca) de l'any 1994 i de l'Agenda 21 Local, segons l'Informe 13/2020 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya que avalua l'exercici 2017 dels ajuntaments. D'aquests 120 ajuntaments 103 reconeixent haver-se sucrit a la Carta d'Aalborg i haver-se adheriut a l'Agenda 21 local, uns compromisos que actualment han estat substituïts i superats pel Pacte d'Alcaldes i Alcaldeses pel Canvi Climàtic i pels Obajectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS's.
El visor ofereix imatges aèries comparatives abans i després del temporal al Delta de l'Ebre, emprant una càmera fotogramètrica d'alta resolució espacial. L'eina facilita l'avaluació dels danys a les diverses administracions i també dona a conèixer l'abast d?aquests fenòmens meteorològics a la ciutadania de manera senzilla i visual. S'afegeix als visors dels danys del Gloria i dels temporals de la tardor de 2019 a tota la línia costanera catalana.
La capital de Catalunya ha estat nomenada Ciutat Europea del Bosc i organitzadora de la conferència anual de l'European Forest Institut l'any 2022. Així ho ha decidit l'assemblea anual de l'EFI celebrada aquesta setmana a la ciutat alemana de Bonn.El European Forest Institute és una organització internacional establerta pels estats europeus, 29 dels quals n'han ratificat la Convenció. Té 130 membres afiliats i organitzacions de 40 països, amb seu central a Joensuu, Finlàndia.