L'aeroport de Barcelona-El Prat està situat a 12 km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 3,8 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat. És l'aeroport més gran de Catalunya i el setè amb més trànsit de passatgers d'Europa. L'aeroport té tres pistes d'enlairament i aterratge. Dos en paral·lel denominades 07L/25R i 07R/25L, i una creuada anomenada 02/20. Disposa de dues terminals: T1 i la T2. Les dues terminals sumen un total de 268 mostradors de facturació i 64 passarel·les d'embarcament. Les operacions a l'aeroport estan restringides exclusivament a vols instrumentals, estant prohibits els vols VFR (Vol en regles visuals) excepte els vols sanitaris, d'emergències i governamentals. L'aeroport és objecte d'una discussió política entre Generalitat de Catalunya i Govern d'Espanya sobre la seva gestió i control, que ha involucrat a AENA (gestor de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Vueling principalment (principals usuaris). Part de la polèmica és sobre els beneficis que l'aeroport genera, que s'utilitzen en inversions i manteniment en altres aeroports de la xarxa d'AENA i en inversions del govern en altres àrees econòmiques. Amb les dades dels últims anys, amb més de 44 milions de passatgers el 2016 i l'augment d'uns 3 milions de passatgers/any, s'arribaria al col·lapse de 55 milions en 2023 o 2025, el que fa necessària l'ampliació de la T1 amb una terminal satèl·lit al voltant de la torre de control, entre les pistes, com es preveu en el Pla Barcelona de 1999. Altres opcions més econòmiques serien la connexió amb l'AVE i regionals a l'Aeroport de Girona - Costa Brava, i en menor mesura, Reus, per desviar el trànsit de baix cost cap allà.