L'informe aporta informació per a la discussió al voltant de la restauració i ofereix reflexions sobre com reviure ecosistemes pot contribuir a abordar moltes metes. Usant una plataforma sofisticada d'optimització de múltiples criteris anomenada PLANGEA -un enfocament matemàtic que troba solucions precises per abordar molts problemes- i tecnologies de mapeig, els investigadors van avaluar 2.870 milions d'hectàrees d'ecosistemes arreu del món que han estat convertides a terres de cultiu. D'aquests, el 54% eren originalment boscos; el 25%, pastures; el 14%, matolls; el 4%, terres àrides; i el 2%, aiguamolls. A continuació, van avaluar aquestes terres a partir de tres factors o objectius -hàbitats d'animals, emmagatzematge de carboni i efectivitat de costos- per a veure quines porcions -el 5%, el 15% o el 30%- de terra del món comportarien els majors beneficis per a la biodiversitat i el carboni al menor cost, en ser restaurades. Els investigadors també van poder identificar una solució a nivell global -no limitada per fronteres nacionals- que donaria un 91% de benefici potencial per a la biodiversitat i el 82% del benefici de mitigació climàtica, i reduiria els costos en un 27% en concentrar-se en àrees de baixos costos d'implementació i oportunitat. Quan els investigadors van analitzar els beneficis si la restauració es dugués a terme a nivell nacional -el que vol dir que cada país restauraria el 15% dels seus boscos-, van detectar una reducció del 28% en els beneficis en biodiversitat i de l'29% en els beneficis climàtics, així com un augment de l'52% en els costos. En resposta a les pors sobre que la restauració envaeixi la terra necessària per a la producció agrícola, els investigadors van calcular quants ecosistemes podrien reviure sense tallar el subministrament d'aliments. Van trobar que el 55% (1.578 milions d'hectàrees) dels ecosistemes convertits en terres de cultiu es podrien restaurar sense perjudicar la producció alimentària. Això podria aconseguir-se a través de la intensificació sostenible i ben planejada de la producció alimentària, juntament amb una reducció del malbaratament d'aliments i la substitució d'aliments, com la carn i el formatge, que requereixen grans quantitats de terra i, per tant, produeixen desproporcionades emissions de gasos d'efecte hivernacle