Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

H�bits

Dimecres, 29 de desembre del 2010

Tradició Cap D'any

L'origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d'Any no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l'any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l'últim dia de l'any atreia a la bona sort. Altres asseguren que l'origen d'aquesta tradició va ser a Itàlia o a França, també provocada per un excedent de producció de raïm. Però hi ha alguns que suggereixen que la tradició encara es remunta molt més enllà i és originària dels hebreus, als qui agradava regalar als seus convidats al final del any un gra de raïm per cada hora que havien passat junts. Però aquest no és l'únic ritual de la nit de Cap d'Any. Altres països i cultures tenen les seves pròpies costums, moltes amb els aliments com a protagonistes.
A Itàlia, per exemple, la nit de Cap d'Any és coneguda com la nit de Sant Silvestre, i es diu que prendre un plat de llenties atreu la bona sort i l'abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l'any nou, i el més anecdòtic és que desprès tiren la copa per la finestra.
El 31 de desembre, abans de les 12, a Veneçuela les famílies es reuneixen i preparen "l'hallaca", una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per a desitjar-los sort per al pròxim any.
Els noruecs preparen l'últim dia de l'any, un menú a base de peix i arròs, on s'amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.
A Alemanya és costum deixar restes del que s'ha sopat, ja que d'aquesta manera, després de les campanades i durant tot l'any següent, s'asseguren un rebost ple on no hi faltaran aliments.
Els escocesos celebren el "Hogmanay", on després de les campanades visiten als familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada.  
A Rússia, preparen un garrí farcit de blat negre o ganso farcit de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines, que a part de ser molt preuades, són un símbol de bona sort.
Els polonesos, acostumen a incloure al sopar de final d'any algunes cireres, ja que segons diuen, això els portarà bona sort durant el pròxim any.
Al Líban, s'elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.
Però també hi ha tradicions en les que s'evita menjar certs tipus d'aliments perquè provoquen mals presagis, com per exemple el cas del nord d'Itàlia i la part de Suïssa on al sopar de Cap d'Any s'evita menjar púding de prunes ja que segons la tradició provoca la pèrdua d'un amic.
Com podeu veure, cada poble celebra a la seva manera i amb diferents costums el final d'un cicle cronològic com és el final de l'any. Que tingueu una feliç entrada d'any!
Article: Rosa Maria Espinosa
Font: Responsable T�cnica de Menjasa

Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Rosa Maria Espinosa
Responsable Tècnica de Menjasa