Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Entrevistes

Dimarts, 13 d'octubre del 2009

Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic són diferents depenent del lloc on s'està, però totes han d'estar en comunió i ser globals

El Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible -adscrit al Departament de la Vicepresidència de la Generalitat- es va crear ara fa 10 anys per assessorar el govern de la Generalitat i per promoure la seva participació en polítiques i actuacions que incideixin en el medi ambient i en el desenvolupament sostenible. Actualment el seu president és Gabriel Ferraté i el seu director el geògraf Ramón Arribas.
Amb quina finalitat inicial va néixer el CADS, ara fa 10 anys?
L'iniciador, el pensador i el primer president del CADS va ser Pere Duran Farell, una persona coneguda com un industrial exitós, i molt preocupat per qüestions ambientals i per qüestions del diàleg Nord-Sud. Podríem dir que era una persona avançada i amb un cert caràcter visionari. Ell comença a treballar amb la idea que l'únic desenvolupament possible és el sostenible: aquell que no pot limitar el creixement de les generacions futures. A partir d'aquesta idea filosòfica que la Terra és finita i que hem de buscar un desenvolupament que no ens porti a l'autodestrucció, Pere Duran té la capacitat de convèncer l'últim govern de Pujol i de seduir-lo... En un moment en que aquests plantejaments formen part d'algunes disciplines acadèmiques i del moviment ecologista, ell te la clarividència de fer aquesta proposta i el govern l'accepta. Així, seguint la tradició de l'Europa nòrdica i occidental dels Consells Assessors que assessoren els governs des de la llibertat i des de l'expertesa, neix el CADS, un organisme depenent primer del Departament de Medi Ambient, i després del Departament de la Vicepresidència, per tal de tenir un caràcter més transversal i poder desenvolupar la seva tasca en millors condicions.

Al llarg d'aquests 10 anys quina ha estat la trajectòria i l'evolució del CADS?
Jo diria que ha estat una evolució important i que, sobretot el que hem fet des del CADS és situar en l'àmbit central i general uns plantejaments que es situaven en un àmbit molt reduït de la societat (moviment ecologista, àmbits acadèmics)... Avui en dia aquest és un tema central en la política de les entitats, de les institucions, de les empreses, siguin del tipus que sigui (alimentació, automoció, energia...) Aquest és potser el gran canvi. En aquest moment el CADS, en els seus estudis, tracta de qüestions que són centrals i que avui interessen gairebé a tothom.. Per exemple, ara estem acabant tot un informe d'un estudi sobre la implantació del vehicle elèctric a Catalunya, o el tema de la transició energètica lligada al desenvolupament de les energies renovables i l'escenari del post-Kyoto... Parlem de buscar oportunitats de generació de riquesa al país, però lligades a un desenvolupament sostenible., és a dir, que no hipotequi el nostre futur. Aquesta ha estat una trajectòria que ha significat que el CADS hagi crescut, que els seus temes hagin agafat una pulsió molt més transversal... Avui en dia, el CADS parla de qüestions mediambientals, evidentment, (riscos naturals, biodiversitat, aigua, qualitat de l'aire...), però també parlem d'economia, d'energia... i ens preocupa cada cop més són els valors lligats a la sostenibilitat. Per tant, el CADS, que tenia sobretot un objectiu d'assessorar el govern -tant a través dels informes, plans i actuacions, com detectant temes que en un futur havien de ser importants- s'ha obert a la societat amb una voluntat d'obertura i de divulgació, i té ara un paper de difusor de valors.

Amb aquesta voluntat de difusió es celebra la setmana del CADS entre el 14 i el 16 d'octubre?
Els objectius de la setmana del CADS són: difondre i compartir el coneixement expert en els àmbits de treball del CADS; reflexionar i debatre sobre temàtiques de futur, i els reptes i oportunitats que ha d'haver-hi a Catalunya; i fomentar la cultura de la sostenibilitat. En aquest sentit, hem establert cinc àmbits de reflexió: Repensar el territori i promoure la diversitat (Catalunya és un dels països més diversos amb una superfície més petita); el canvi climàtic i la crisi energètica (aquest és el gran tema central que ha situat la sostenibilitat en el centre de les polítiques), la gestió dels riscos naturals (les seves oportunitats i les seves febleses), les noves visions en els models econòmics (aquest és un tema importantíssim perquè no és veritat que la proposta sostenibilista sigui més cara); i finalment Medi ambient, societat i salut, (fins on ens ha portat l'actual model de creixement). A partit d'aquests àmbits, pretenem reflexionar, repensar, buscar oportunitats de futur per Catalunya... Tot això ens ha d'ajudar a fer una aportació a l'Estratègia pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya que en aquest moment s'està elaborant liderada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aquests àmbits de treball de la setmana del CADS constitueixen també els eixos del procés participatiu Reptes per la Sostenibilitat a Catalunya que promou el CADS?
Els Reptes és un procés participatiu que ha tingut dos moments: un fòrum virtual que ha funcionat des de mitjans juny fins el 2 d'octubre, i d'altra banda, la setmana del CADS. Aquest procés participatiu està orientat per intercanviar visions, coneixements i opinions entre tots els participants: membres de la comunitat científica, membres de les administracions, de les entitats ambientalistes i ecologistes, i ciutadans particulars. El resultat d'aquest procés de participació s'incorpora en certa mesura a l'estructura de la setmana del CADS, que compta amb diferents ponències d'experts i consellers del CADS, i tot plegat quedarà recollit en una publicació dels 10 anys del CADS: Reflexions per a la sostenibilitat a Catalunya.

El CADS és un òrgan assessor del govern de la Generalitat. Amb quines eines compta i quina incidència real te tant en el govern com en la societat, però sobretot en el govern perquè és qui elabora les lleis que acaben marcant el camí?
Aquí hi ha dues maneres: d'una banda, els informes sobre plans i actuacions del govern, i de l'altra la detecció de temes i l'estratègia. Els informes els fem seguint l'actuació del govern i les seves propostes, siguin en forma de plans o de lleis, i informem. En alguns casos, com seria en qüestions de mobilitat, l'informe del CADS és prescriptiu, és a dir, de necessari compliment. En d'altres qüestions, la nostra opinió no és prescriptiva, però cada cop més el govern demana l'informe al CADS. De fet estem parlant de temes de país que interessen totes les forces polítiques, socials i sindicals. Per tant és molt important generar consensos.

L'informe que està elaborant el CADS sobre la implantació del vehicle elèctric a Catalunya serà prescriptiu?
No, perquè aquest és un informe que no ve d'un interès d'una norma o d'una llei. Quan hi hagi un Pla d'implantació del vehicle elèctric, aleshores, sí que haurà d'haver-hi l'informe del CADS. Aquest respon més aviat al segon eix de la manera que tenim nosaltres d'influir: la detecció de temes que en un futur han de ser importants i l'estratègia d'implantació. A vegades no es tracta tant que et facin cas, com que la teva capacitat d'influència sigui molt gran.

I això com es mesura?
Nosaltres tenim tota una manera de generar opinió: estudis, jornades, pàgina web, parlant amb molta gent... una influència que hem de mesurar amb les actuacions del govern en les que ens han fet cas. Per exemple i continuant amb aquest estudi sobre el vehicle elèctric que d'aquí a uns dies es finalitza, s'haurà de replantejar amb la creació -espero jo- d'una comissió interdepartamental del govern i amb un seguit d'actuacions per fomentar aquesta implantació. Ens fan cas? Doncs en algunes coses, però no en tot. Això també s'ha de dir. A vegades, lògicament, el govern pot no compartir algunes de les coses que diu el CADS, potser no tant en el fons com en el calendari. Malauradament, la política en general viu presonera del dia a dia, i la caixa dóna pel que dóna i a vegades la discussió no és tant sobre si tenim raó com sobre si es pot fer en aquest moment. Aquest és el debat. D'aquí la importància de generar un consens en la qüestió sostenibilista, que en definitiva, és la qüestió del benestar. Quan nosaltres parlem de qualitat de l'aire, parlem de benestar, parlem de qualitat de vida. En aquest sentit hi ha dades molt preocupants i que no han estat assumides per la societat: una de les causes de mortalitat més important és justament la contaminació atmosfèrica. Per tant hi ha molt camí a fer: conscienciació i educació per contribuir a canviar les coses.

El CADS vol ser un referent de la sostenibilitat a Catalunya, però quins referents te el CADS fora de casa nostra, on dirigeix la seva mirada?
Trobem Consells assessors com el nostre a l'Europa nòrdica amb 30 o 40 anys d'història i que tenen una gran capacitat d'influència i de treball. Nosaltres ens emmirallem sovint amb consells assessors d'Alemanya o d'Anglaterra, per posar algun exemple. Però ens emmirallem encara més amb aquells països que han fet del desenvolupament sostenible el seu tret definitori. Per exemple, seguim amb molta atenció països com Dinamarca, amb el desplegament de totes les energies alternatives, que ara allà ja són les majoritàries, o tot el desplegament que estan fent del vehicle elèctric. Hi ha països que existeixen, que tenen una gran qualitat de vida i que funcionen en base a aquests criteris. Ara ha passat també que el món es mou molt ràpid i que, amb cosa de 2 anys, hem passat de tenir una administració nord-americana que negava la qüestió del canvi climàtic, a tenir una administració Obama, demòcrata, que fa de tota aquesta qüestió un exi principal de la política. Això, afecta a tot el món i també a Catalunya. Per tant, la perspectiva de Copenhaguen, tot i que no serà allò que voldríem, si que avançarà molt més ràpid i anirem molt més enllà del que es va anar amb els acords de Kyoto.

L'informe del Wordwatch Institut sobre l'Estat del Món 2009 ("El planeta s'escalfa") i que des del CADS heu traduït al català, és força contundent en afirmar que els acords de Copenhaguen han de ser ferms i complir-se.
Això és evident. La qüestió en aquest moment és com ho hem de fer per produir aquests acords. Aquí s'ha fet molta feina en el sentit de buscar acords a nivells de la Unió Europea, però resulta més difícil arribar al mateix nivell de compromís amb països d'economies emergents com la Xina, la India o el Brasil. Aquí hi ha un debat sobre creixement i benestar. Per tant, hem de crear un marc internacional que avanci en aquesta direcció. Crec que aquí hi haurà solucions transitòries, però que també hauran de ser els països que han tingut ja un desenvolupament els que hauran d'assumir compromisos més alts. Un altre tema que ens plantegem és l'àmbit regional, que nosaltres anomenem nacional, perquè entenem que és a l'escala regional on les polítiques d'aplicació són més clares. Catalunya ha de tenir una política pròpia perquè d'acord amb la nostra situació geogràfica, tenim el Mediterrani, tenim el Pirineu... molt diferent d'un altre país que potser no te mar o no te muntanyes. Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic són diferents depenent del lloc on s'està, però totes han d'estar en comunió i ser globals.

Creu que Catalunya camina realment cap una societat sostenible?
Nosaltres hauríem de caminar-hi amb més convenciment. Catalunya havia estat capdavantera en moltes coses: indústries que havien desenvolupat la tèrmica solar, i en el moment en que això s'ha expandit i ha estat una oportunitat de negoci, nosaltres no ho tenim. En canvi, en l'àmbit de la recerca, tenim dels millors centres de recerca en qüestions de tecnologia i eficiència energètica. En alguns àmbits estem fent la feina, hi experiències importantíssimes de compromís amb el desenvolupament sostenibilista, com podria ser el 22@ de Barcelona, però és evident també que el gran creixement que hem tingut nosaltres d'habitatge i d'infraestructures en el país no l'hem tingut en clau "sostenibilista". Aquí hi ha contradiccions que hem de revisar. Des de l'àmbit més local també hi ha experiències molt interessants, de poblacions que fan l'enllumenat públic a partir d'hortes solars que són municipals. Però al costat d'això, hi ha municipis que encara no fan la recollida selectiva. Clar, Catalunya també és diversa pel que fa al compromís. El compromís és obligació de l'administració, però cada un de nosaltres també hem de comprometre'ns en el nostre dia a dia amb uns valors, amb uns hàbits i amb unes actituds sostenibles.


Comparteix aquesta entrevista

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Entrevista a:

 -  -  -
Ramón Arribas
Geògraf i actual director del CADS, el Consell Assesor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya.