
L'Agència de Residus de Catalunya, en coordinació amb 34 regions de 20 països, organitza fins el 27 de novembre la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Durant aquests dies es celebren més de 7.000 activitats arreu d'Europa, de les quals més de 500 a Catalunya, essent la zona de les participants de l'Estat que hi contribueix més. L'objectiu és conscienciar la ciutadania de la importància de generar menys residus. Hi participen un centenar d'entitats catalanes, entre administracions públiques, associacions, empreses, escoles, universitats, residències de gent gran o hospitals. El missatge de la Setmana és que el millor residu és el que no es produeix.
La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i en el marc de la Setmana Europea per a la prevenció de residus 2011, que tindrà lloc entre el 19 i el 27 de novembre, presenta en versió descarregable el document "100 idees per treballar la prevenció". Aquesta publicació està destinada als ajuntaments perquè utilitzin amb eficiència màxima els recursos materials i econòmics.
Amb el nom de "Biodièsel a les escoles", la cooperativa d'inserció social i laboral Nou Verd impulsa un projecte educatiu de recollida i reciclatge d'olis domèstics a dos centres educatius de la capital de l'Alt Penedès. Inicialment hi participen dues escoles de Vilafranca, Mas i Perera i Sant Elies, i està previst que al llarg dels propers dos anys es vagi implantant a 28 col·legis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, arribant a un total de 7.500 alumnes de primària.
Any a any, en acostar-se aniversaris i celebracions, toca decidir amb quin regal sorprendrem aquells que estimem. El més habitual és acabar-se decantant per regals materials -un rellotge, unes arracades, un flascó de perfum, una peça de roba o un reproductor de música, per exemple-, que es presenten embolcallats amb capses, paper, llaços i molts altres guarniments. Al llarg de tot el cicle de vida, tant els productes en si com els embolcalls generen diversos impactes sobre l'entorn: durant el procés de producció i distribució, durant la seva vida útil, i un cop esdevenen un residu.
Cada cop consumim més productes d'usar i llençar o de mala qualitat i, per tant, d'una durada curta i programada. Com a resultat d'aquesta dinàmica, cada cop es generen més residus: per una banda, perquè molts productes van a parar ràpidament a les escombraries i, per l'altra, perquè el procés de producció de cada nou producte comporta impactes ambientals com l'ús de recursos i la generació de residus i de substàncies tòxiques. Podem contribuir a canviar les tendències de consum ràpid, d'un sol ús i, per tant, insostenible, si assumim que un objecte nou no sempre és millor que un de vell, i que allò que comprem, si és de bona qualitat i en fem un bon manteniment, pot tenir una vida molt i molt llarga.
Diferents entitats ecologistes, col·lectius i plataformes ciutadanes escriuen una carta oberta al nou govern de la generalitat de Catalunya que encapçalara Artur Mas per demanar que apliquin estrictament la normativa comunitària de la prevenció, reutilització i reciclatge de residus, i abordin un calendari realista per anar tancant les incineradores de residus existents. A continuació reproduïm la carta enviada per les entitats.
Bosses de mà fetes amb banderoles, butaques fabricades a partir de bidons, un abric confeccionat amb la manta de ganxet de l'àvia i dos jerseis vells, un anell elaborat amb la tecla d'un ordinador vell, o unes arracades fetes amb uns CD usats. Els residus són la nova musa per als artistes; crear una cosa bonica, de disseny, a partir d'una cosa que estava destinada a anar a les escombraries, és el repte d'una nova fornada de creadors d'arreu del món, una bona mostra dels quals trobem a Catalunya.
La riquesa i la qualitat de vida de la nostra societat es fonamenta en el consum de productes, un consum que origina, de forma directa o indirecta, una bona part de la contaminació i l'esgotament dels recursos que consumim. La Política de Productes Integrada (PPI) té per objectiu reduir els efectes ambientals dels productes durant el seu cicle de vida, és a dir, des que s'extreuen les matèries primeres fins que es gestionen els residus, tot passant per la producció, distribució i utilització. Dues eines bàsiques per reduir els impactes ambientals dels productes durant tot el cicle de vida són la producció més neta i l'ecodisseny.
Sovint es confon una necessitat amb una moda, sobretot si és tracta d'ecologisme i d'empreses privades que no creuen realment en una necessitat i ho interpreten com una moda en la que poden participar-hi per augmentar els beneficis propis, encara que això comporti un impacte ambiental negatiu (del qual no haurà de fer-se càrrec), aquest és el cas de moltes empreses que fabriquen objectes amb plàstics Oxodegradables o Fotodegradables aproftant "la moda" del plàstic biodegradable.
L'alumini és l'element metàl·lic més abundant a l'escorça terrestre amb més d'un 8% d'abundància, però els grans impactes ambientals derivats de la seva extracció i transformació fan que només els països amb menys normatives siguin grans productors d'aquest metall, l'extracció es concentra fora d'Europa. En canvi el seu baix cost de reciclatge el fa un producte preferit per a molts ecologistes, i és per això que la polèmica està servida.