En països de la UE infectats per la Pesta Porcina Africana,(PPA) s'ha identificat una relació entre presència de la PPA en porc senglar i declaració de focus en porc domèstic, sobretot en explotacions amb baixos nivells de bioseguretat com ara explotacions de producció en extensiu o petites explotacions. A més, el porc senglar té un paper clau en el manteniment de la malaltia en les zones infectades perquè en dificulta el control i l'erradicació. Per això es demana que si es detecta un porc senglar mort sense causa aparent, no es toqui i s'avisi als agents rurals.
La sisena Setmana Bio per l'alimentació ecològica, que es celebra fins el 28 d'octubre a tot Catalunya, torna a organitzar-se separadament del Benvinguts a Pagès, com a les primeres quatre edicions, i pretén unir esforços amb la Setmana bio a l'escola i el Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica per augmentar la seva repercussió. Entre les principals novetats, destaca la coorganització de l'esdeveniment entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i l'Associació Vida Sana que suma al projecte la seva experiència en organització d'esdeveniments i el seu contacte amb el món educatiu i el sector bio.
L'actuació forma part d'una prova pilot que la Generalitat té en marxa per potenciar la gestió integrada de plagues en producció ecològica i integrada. I ho fa mitjançant l'alliberament d'espècies concretes, que intervenen en la cadena alimentària, i serveixin per controlar la proliferació de plagues que podrien danyar els cultius.
L'objectiu d'aquest nou parc, que va començar a gestar-se el 2005, és protegir les 30000 Ha que conformen el Montserrat, desenvolupant l'activitat productiva econòmica agrícola, ramadera i forestal en aquest territori integrat per 16 municipis que pertanyen a 4 comarques i on en els darrers 60 anys s'han perdut el 60% de terreny agrícola. El projecte té voluntat de donar noves oportunitats a joves emprenedors del sector agrícola i ramader a partir de la comercialització de productes sota la marca "Montserrat". Els municipis que formen el Parc, el primer de Catalunya, són Abrera, el Bruc, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Collbató, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Rellinars, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell. I les comarques a que pertanyen l'Anoia, el Baix Llobregat, el Bages i el Vallès Occidental. En total, una àrea d'unes 30000 hectarees (26000 de bosc i 4000 agrícoles) habitada per unes 130000 persones.
Es tracta de l'Asplenium sagittatum, coneguda vulgarment com a llengua de cérvol, una espècie fàcil de reconèixer per la singularitat de la morfologia de les seves fulles, que viu a les fissures de les pedres, en indrets ombrívols de la muntanya i també a latituds més baixes. La planta s'havia vist per primera i última vegada a l'àmbit del parc el 1929. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural ha publicat ara el retrobament d'aquesta falguera en perill d'extinció a l'àmbit del Parc Natural de Montsant, 85 anys després de la seva primera cita.
Arriba a les aules l'Ecosegell.cat, un nou recurs digital educatiu per treballar la producció ecològica i l'etiquetatge amb alumnes de primària i secundària. Una iniciativa pionera a Catalunya i arreu de l'estat espanyol.
El Mercat del Dissabte de Granollers ha portat a terme una iniciativa pionera aquest dissabte 4 de novembre: s'han regalat bosses reutilitzables per tal de promoure l'hàbit de fer servir la mateixa bossa diverses vegades i així evitar la utilització massiva de bosses de plàstic a la ciutat, fomentant així un consum més sostenible i de proximitat.
Un estudi de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic analitza els riscos i les oportunitats del sector agrícola a l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran associats al fenomen. Si no s'hi actua, entre els anys 2030 i 2050 hi haurà una reducció estimada d'ingressos al sector del 8,9%, però si s'hi apliquen mesures d'adaptació, poden augmentar més del 200%.
L'AMB ha retirat els tractaments de glifosat a tota la xarxa de parcs metropolitans; i s'està reduint l'àmbit d'aplicació en el sector Llobregat. Ara s'està posant posat en qüestió no només l'ús del glifosat sinó dels pesticides i contaminants hormonals en general, incidint en l'efecte que produeixen en la salut de les persones i de l'entorn. Una jornada de debat ha analitzat els problemes per a la salut que planteja l'ús de determinats compostos contra les plagues i la vegetació espontània.
El doctor Josep Peñuelas és professor d'investigació del Centre Superior d'Investigacions Científiques al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), on dirigeix el grup d'Ecologia Global. Actualment treballa en diferents camps d'ecosistemes vegetals terrestres.
La Comisió Europea ha concedit un nou permís de 18 meses al controvertit herbicida glifosat, el tiempo que es considera necesari perquè que l' Agència Europea de Sustancies i Barreges Químiques emeti les seves conclusions sobre l'evaluació dels efectes negatius del glifosat a la salut humana i el medi ambient. Val a dir que el glifosat va ser declarat el 2015 com a possiblement cancerígen per l'Agència Internacional per a la investigació sobre el Càncer (IARC) que depèn de l'Organització Mundial de la Salut. Per això Greenpeace demana a la Comisió Europea i als paIsos membres de la UE que preparin un pla de sortida pel el glifosat i insta als Estats membres a posar en marxa restriccions que evitin l'exposició de la ciutadania a aquest perillos herbicida, un dels més utilitzats del món.
Publicació ecologista independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar 
El nostre objectiu es protegir i defensar el medi ambient i la pau, intervenint en diferents punts del planeta on es cometen atemptats en contra de la natura. 
Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. 
Sostenible.cat és la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona. 
AGROTERRITORI és una fundació que treballa sobre la dimensió espacial de les activitats agràries. Té com a finalitat principal promoure el coneixement d'iniciatives encaminades a la preservació, desenvolupament i gestió dels espais agraris en general, i d'una manera especial els periurbans. 
