El procés de dinamització dels menjadors escolars de proximitat i ecològics realitzat a la comarca del Vallès Oriental durant aquest 2011 ha portat a la creació d'un grup de treball multidisciplinari amb l'objectiu d'estimular la implantació dels menjadors escolars i la restauració col·lectiva amb productes de proximitat i ecològics. Aquest grup de treball és el resultat d'un procés de dinamització a 7 escoles de la comarca, portat a terme pel Consell Comarcal, dins del projecte Rururbal i amb el suport del Departament d'Ensenyament i de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, per tal de sensibilitzar les comunitats educatives sobre l'alimentació ecològica i de facilitar la introducció del producte de proximitat als menjadors escolars.
El Departament d?Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha convocat els ajuts per al foment de la millora de la qualitat de la llet 2011, i n?ha aprovat les bases reguladores corresponents, com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En una primera línia d'ajudes, se supedita la percepció de les ajudes a la millora integral de la qualitat de la llet des de l'explotació, mitjançant la implantació de la guia de pràctiques correctes d'higiene, procés que requereix l'assessorament per un equip tècnic.La segona línia d'ajudes instaura la possibilitat per al sector productor lacti d'avançar en la qualitat de la producció, i donar un valor afegit i diferenciador a la llet, que permeti millorar la competitivitat del producte de manera sostenible, mitjançant la certificació externa de la guia de pràctiques correctes d'higiene. Les persones sol·licitants han de realitzar les actuacions objecte dels ajuts en el termini comprès entre la data de presentació de la sol·licitud d'ajut i el 31 de desembre de 2011, i justificar-les, com a màxim, el 31 de gener de 2012, per tal que com a màxim el 30 d'abril de 2012 es pugui procedir a la certificació i comprovació de l'execució de les activitats previstes.
Com a consumidors, el nostre poder és enorme. I sovint en som poc conscients. Una manera d'exercir aquest poder ciutadà és adquirint productes responsables amb l'entorn, com ara els aliments procedents de l'agricultura ecològica i de producció local. En aquest àmbit, hi ha un conjunt de productes i serveis que, a més, contribueixen a conservar la natura.
Amb la primavera s'inicia la temporada de molts productes de l'hort, entre ells els pèsols (Pisium Stivum). Aquests pertanyen a la família de les lleguminoses, per tant són un llegum, malgrat que popularment es considerin una verdura. Val a dir però, que els pèsols frescos i de temporada, als quals fem referència avui, tenen un perfil nutricional més similar al de les verdures que no pas al dels llegums.
Els olis que utilitzem per cuinar els aliments, per sucar el pa o per amanir formen part del grup dels aliments grassos i s'obtenen sobretot a partir de llavors o de fruits oleaginosos. Dintre dels tres tipus principals de greixos: saturats, monoinsaturats i poliinsaturats, els més beneficiosos són els dos últims. Però, en quins aliments es troben aquests greixos i quins olis són més aptes per cuinar?
L'augment de pes que es registra a les societats occidentals posa de manifest que les persones tenen problemes a l'hora de mantenir un pes saludable. Per aprofundir en aquestes dificultats un equip d'investigadors americans ha dut a terme un estudi entre joves de 12 a 20 anys consistent a respondre 57 frases sobre pensaments, creences o mites relacionats amb l'alimentació.
El nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l'ambaixada dels EEUU a l'Argentina va fer lobby a favor de Monsanto i el seu glifosat en nombrosíssimes ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr. Carrasco. L'ambaixada posa per davant els interessos econòmics de Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.
El Programa de Nutrició i salut (NUSA) amb col·laboració de la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu (FEAD) ha elaborat la PIRAMIDE SALUT DIGESTIVA.
Menjar és molt més que alimentar-se i nodrir-se. Es tracta de la tria d'aliments que composaran els plats de cada un dels seus àpats, en funció d'unes normes establertes per cada cultura. Aquestes normes venen estipulades per la possibilitat geogràfica i estacional de la zona, així com per les seves creences i possibilitats econòmiques. Així doncs, existeixen diverses raons per escollir un aliment o un altre. Uns prefereixen aliments que coneixen de tota la vida, aquells que preparaven les seves mares. Altres es deixen seduir per la publicitat o per la comoditat. Els gastrònoms en canvi, escullen aliments exclusius i sofisticats, mentre que molts vegetarians tenen en compte sobre tot factors ètics. Però pocs es paren a pensar en l'impacte ambiental de la producció i el consum de cada aliment.
L'origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d'Any no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l'any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l'últim dia de l'any atreia a la bona sort. Altres asseguren que l'origen d'aquesta tradició va ser a Itàlia o a França, també provocada per un excedent de producció de raïm. Però hi ha alguns que suggereixen que la tradició encara es remunta molt més enllà i és originària dels hebreus, als qui agradava regalar als seus convidats al final del any un gra de raïm per cada hora que havien passat junts. Però aquest no és l'únic ritual de la nit de Cap d'Any. Altres països i cultures tenen les seves pròpies costums, moltes amb els aliments com a protagonistes.
El passat 20 de Juliol aprofitant l'època de les vacances el Govern Francès va inscriure dues varietats de blat transgènic T25 al catàleg nacional de llavors. Això significa que a partir d'ara el blat pot ser cultivat a qualsevol país de la Unió Europea, excepte a Austria i Grècia que està prohibit i suposadament Irlanda que es va declarar oficialment país lliure de transgènics.
Publicació ecologista independent d'actualitat, crítica i anàlisi per a la nova era solar 
AGROTERRITORI és una fundació que treballa sobre la dimensió espacial de les activitats agràries. Té com a finalitat principal promoure el coneixement d'iniciatives encaminades a la preservació, desenvolupament i gestió dels espais agraris en general, i d'una manera especial els periurbans.
Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. 
El nostre objectiu es protegir i defensar el medi ambient i la pau, intervenint en diferents punts del planeta on es cometen atemptats en contra de la natura. 
Sostenible.cat és la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona. 
