El CREAF impulsa Regenera.cat, un projecte que vol expandir l?agricultura i viticultura regenerativa a tot el territori. Per fer-ho possible, combina el coneixement cientÃfic del CREAF i l?experiència de 4 finques de Catalunya, una per provÃncia, que la practiquen des de fa anys: Planeses, FamÃlia Torres, Verdcamp Fruits i Pomona Fruits. A les finques ja s?ha observat que el sòl és cada cop més fèrtil i viu. Això fa que sigui capaç d'absorbir més aigua, emmagatzemar més CO2 i acollir més biodiversitat, com ara pol·linitzadors. Entre altres coses, aquest model es basa en eliminar la llaurada, els quÃmics i la maquinà ria pesant, mantenir les cobertes vegetals i, en alguns casos, incloure ramat per millorar la gestió del sistema en el seu conjunt.
L'edició d'enguany de l'Ultra Clean Marathon ha recollit 984 kg. de brossa, ha comptat amb 49 equips participants iha recaptat gairebé 20.000 euros per entitats ambientals. La sisena edició d'aquesta cursa de referència de plogging a Catalunya, organitzada per la Xarxa de Conservació de la Natura i l'Agència de Residus de Catalunya i apadrinada per l'aventurer i divulgador de la sostenibilitat, Albert Bosch, ha tingut lloc lloc aquest dissabte 16 de març a la comarca d'Osona, amb el mateix recorregut de l'any passat: sortida i l'arribada a Vic, a través dels paisatges de la plana d'Osona, el massÃs de les Guilleries, Sau o els paratges que voregen el riu Ter. La novetat d'aquesta edició, en la que també hi han participat un equip de l'ARC enapçalat pel seu director Isaac Peraire, ha estat que la cursa s'ha obert també al passeig per permetre també la participació de persones que han volgut anar a un altre ritme a l'hora de fer el recorregut i de recollir la brossa que es troba als paratges que pels que transcorre la Marathon. AixÃ, les persones participants han pogut optar per recollir residus mentre han fet el recorregut de 36 km caminant o corrent per equips, o competint en l'habitual ultratrail de 60 km.
L'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública, que d?ençà que es va consolidar representa 3,5 milions de ciutadanes a través de les 119 entitats i municipis que a dia d'avui, hi estan adherides, ha presentat cinc demandes sobre energies renovables. Marc Cadevall, representant de l'Amep i director del Programa de transició energètica de l'Ajuntament de Terrassa ha participat a la taula rodona sota el tÃtol "La planificació de l'energia fotovoltaica i eòlica a Catalunya. Quanta, perquè, on i com" que s'emmarca en el III Congrés de Masia i Territori, organitzat per l'Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Més de 400 personalitats cientÃfiques, polÃtiques i activistes s'han aplegat a la inauguració de la conferència "Growth vs Climate" que durant tres dies abordaran els problemes ambientals més urgents del nostre temps i debatran sobre la dicotomia entre el model econòmic actual basat en el creixement i la lluita contra la crisi climà tica. El rector de la UAB, Javier Lafuente; la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogrà fic, Teresa Ribera, la secretà ria d'estat de Drets Socials, Rosa MartÃnez RodrÃguez, i el director general de PolÃtiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, Marc Vilahur han participar acte inaugural a l'acte inaugural de la Conferència organitzada per l'ICTA-UAB
La comunitat cientÃfica internacional debat fins divendres a la UAB sobre la dicotomia entre creixement econòmic i lluita contra la crisi climà tica. Prop de 400 investigadors i investigadores internacionals de múltiples disciplines debatran sobre les diferents perspectives del creixement en la lluita contra el canvi climà tic i sobre les estratègies que cal seguir per invertir aquesta tendència climà tica. N'hi haurà prou amb el creixement verd, la bioeconomia o el Green New Deal per evitar un desastre climà tic? O haurÃem d'adoptar el decreixement o l'acreixement com a models alternatius? Quins són els avantatges i els desavantatges de les diferents estratègies de mitigació i com podem evitar els possibles efectes rebot i les repercussions socials negatives?
Avui 11 de març s'ha fet el Ple per a l'aprovació inicial de la modificació puntual número 24 del Pla d'Ordenació UrbanÃstica Municipal de Mont-roig del Camp per la regulació de les activitats industrials admeses i de l'alçaria mà xima permesa en el sector SUD-4 els Comellarets i la regulació de les energies renovables. El GEPEC- EdC va presentar al·legacions a aquesta modificació urbanÃstica fa uns mesos. El motiu de la modificació és per donar cabuda urbanÃstica a una factoria per produir electrofoil, component utilitzat per a la fabricació de bateries, a més de una gran planta solar fotovoltaica (96 ha) per a proveir d'energia a la fà brica. Aquest projecte està promogut per l'empresa coreana LOTTE. Respecte a aquesta modificació i el projecte, des d'aquesta entitat es voldrien fer algunes puntualitzacions de caire mediambiental.
El MSC, que organitza SETEM Catalunya, ha reunit especialistes d'arreu per reflexionar sobre el futur de la digitalització, davant el creixent protagonisme de les tecnologies de la informació.Aquest congrés, que es celebra al mateix temps que el MWC, vol posar de manifest els abusos contra els drets ambientals i humans que s'amaguen darrere de la mineria i de les cadenes de subministrament de la indústria de l'electrònica.
En el marc del Dia de les Dones d'aquest any, des de monSOStenible volem tenir un record per una dona que, des de la seva feminitat, va despertar Europa, i potser el món sencer, a l'ecologisme: Petra Kelly (1947-1992). Kelly va unir de forma novedosa, incisiva, pronunciada i amb força l'ecologia, el feminisme i el pacifisme, com poques persones ho havien fet abans.
Els resultats d'un estudi sobre la vulnerabilitat de ports i passejos al canvi climà tic permetran encarar amb garanties el futur d'aquestes infraestructures. El Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria MarÃtima de la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climà tic ha presentat un treball sobre l'adaptació al canvi climà tic de 45 ports i 31 passejos marÃtims representatius del litoral català . En aquest sentit, els passejos amb més risc de soscavament o d'ultrapassament es troben al Maresme i en alguns trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre, mentre que els ports de la meitat nord del litoral estan més exposats a la pèrdua d'operativitat i a la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar
El ple del Parlament de Catalunya ha obert aquest dimarts el debat general sobre la pagesia, sol·licitat per JxCat i que acabarà dijous al vespre amb les votacions de les propostes de resolució que presentin els grups parlamentaris. Per primer cop en un debat general sobre la pagesia hi han intervingut, a més del Govern i els grups parlamentaris, representants de diverses organitzacions agrà ries: Plataforma Pagesa, la Federació de Cooperatives Agrà ries de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, i Unió de Pagesos. La sessió també va comptar amb la presència de la pastora més gran de Catalunya, Marina Vilalta. de noranta-sis anys, que viu a Bruguera, a la Vall de Ribes, al Ripollès, tot un sÃmbol i un referent de la ramaderia catalana. Pel que fa al Govern, un dels compromisos adquirits el primer dia del debat és estudiar l'aplicació d'una renda bà sica agrà ria que asseguri la viabilitat del sector i fomenti el relleu generacional.
Els productes menstruals reutilitzables es distribueixen de forma gratuïta a les farmà cies de tot Catalunya des d'aquest dilluns 4 de març. Es pot escollir entre una copa, unes calces menstruals o un parell de compreses reutilitzables. Per accedir a aquests productes menstruals s'ha de presentar el codi QR personal que es troba a l'aplicació personal de La Meva Salut. En l'acció "La meva regla" hi col·laboren les 3.284 farmà cies de Catalunya que, a més, assessoraran per facilitar l'elecció del producte que més s'ajusti a les necessitats de cada persona. L'acció, que s'orienta a reduir les 9000 tones de productes menstruals no reutilitzables que es produeixen anualment i acabar amb la pobresa menstrual, forma part del Pla integral d'equitat menstrual i climateri 2023-2025. L'acció també s'adreça a les persones no binà ries i els homes trans* que menstruïn.
Un estudi publicat aquests dies pel RACC avalua l'ús dels diferents modes de transport interurbans per entrar a Barcelona, destaca que les persones de l'entorn metropolità assumeixen que per entrar a Barcelona triguen un 20% més en transport públic que si ho fessin en vehicle privat. L'accés a Barcelona en tren des del Llobregat i des del Maresme està al lÃmit de capacitat en hora punta, amb una ocupació del 90%. L'ocupació mitjana de Rodalies i FGC amb destà Barcelona és del 80% de 7:30 a 9:30 hores. El Bus Exprés, la xarxa d'autobusos d'altes prestacions que inclou les lÃnies interurbanes amb més demanda de cada demarcació, circula de mitjana al 77% de la seva capacitat en hora pic del matÃ. Les persones usuà ries del transport públic interurbà demanen parades pròximes al domicili per poder accedir-hi a peu i major freqüència de serveis. Entre les usuà ries de l?entorn metropolità que disposen de vehicle propi, el principal motiu per escollir el transport públic interurbà és evitar les congestions que es formen a les entrades de la ciutat a les hores punta. No disposar d'aparcament en destà és un altra de les causes per accedir a Barcelona en transport públic.En trajectes de més d'una hora amb origen a les tres primeres corones, la majoria de persones que fan servir el transport públic no tenen alternativa en vehicle privat.
El festival de cinema de medi ambient SunCine, juntament amb l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura del govern d'España, va promoure a finals de l'any passat una jornada sobre Sostenibilitat en els ecosistemes del Cinema, amb l'objectiu que els diferents agents de la indústria audiovisual reflexionessin sobre la seva pròpia sosteniblitat en l'exercici de la professió. La sessió de treball, que va tenir lloc el 19 de desembre del 2023 a Barcelona, es va tancar amb una desena de conclusions i amb la promesa de continuar treballant en aquesta lÃnia de reflexió amb una segona trobada que tindrà lloc aquest any. En aquesta noticia trobareu el document-resum de la trobada, aixà com les primeres conclusions i els links per anar a les ponències, als debats, o per seguir la jornada completa.
Persones cientÃfiques i expertes d'arreu del món es trobaran a Barcelona durant la segona setmana d'abril per abordar el futur dels oceans. La trobada clourà amb la celebració, el 10, 11 i 12 d'abril de la Conferència del Decenni de l'Oceà de 2024 de la UNESCO que tindrà lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb l'objectiu d'establir prioritats conjuntes per al futur del Decenni de l'Oceà o Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceà niques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), L'anunci d'aquesta conferència, que s?estructurarà en quatre sessions temà tiques basades en els 10 Reptes del Decenni de l?Oceà . ja es va fer durant la celebració de la COP28 a Dubai, i s'ha oficialitzat aquest divendres 9 de febrer a la Fundació Barcelona Capital Nà utica i ha comptat amb representants de la UNESCO, entitat que coordina el Decenni de l'Oceà , aixà com autoritats de les administracions espanyoles, catalanes i barcelonines, coorganitzadores de l'esdeveniment.
Després de dos dies de mobilitzacions a les carreteres de Catalunya i a la ciutat de Barcelona, la majoria dels 3000 tractors mobilitzats per la pagesia i la ramaderia han tornat a casa aquest dijous. A Barcelona, una delegació de la pagesia es va entrevistar aquest dimecres a la tarda amb el conseller Mascort i el president Aragonès per fer-li arribar de primera ma les reivindicacions. Però encara una delegació de tractors es va quedar a la capital fins aquest dijous al matà en que han visitat el Parlament de Catalunya, i s'han entrevistat amb la seva presidenta Anna Erra i amb els grups parlamentaris, amb els que han pactat 3 acords: revisar les restriccions d'aigua de la pagesia, agilitzar els pagaments dels ajuts i reduir la burocrà cia. Les mobilitzacions pageses a Catalunya continuen aquest cap de setmana amb talls a les carreteres que condueixen als Pirineus (aquest diumenge 11 a la tarda hi ha prevista una marxa lenta a l'alçada de Guardiola de Bergadà ), dilluns 12 es preveuen diversos talls a les carreteres de Lleida (concretament a Alcarràs i a Almacelles) i diverses tractorades dimarts 13 (a les 9h del matà a l'entrada de Marcabarna a Barcelona i a les 10h del matà a l'entrada del Port de Tarragona). També hi ha previstes mobilitzacions a Madrid pel 21 de febrer, davant del Ministeri d'Agricultura.
A les portes de l'emergència per sequera, que afectaria a 6 milions de persones dels 202 municipis que s'abasteixen de la conca Ter-Llobregat, una trentena d'organitzacions ecologistes i socials s'han reunit a la III Cimera Social de l'Aigua per abordar com fer front a la crÃtica situació hÃdrica que afecta Catalunya. Els col·lectius participants consideren que les mesures del govern català són insuficients per evitar la crisi actual i per encarar un futur d'escassetat. Destaquen la falta de transparència amb les restriccions als grans consumidors d'aigua, el retard en l'aplicació de sancions, l'impacte negatiu de la reducció dels cabals circulants i la necessitat d'implementar la moratòria de noves activitats econòmiques. Després que el passat mes de maig es celebrés a Girona la primera Cimera Social per la Sequera i Amposta n'acollÃs una segona edició el setembre, aquesta tercera cimera social, celebrada aquest cap de setmana a Arbúcies, ha canviat el nom i passa a anomenar-se cimera per l'aigua i no per la sequera
Segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el 90 % dels residus tèxtils municipals que es generen a Catalunya va a parar a abocadors o plantes incineradores, i només el 10 % dels residus tèxtils són llençats de manera separada. En el cas de Catalunya, un percentatge que va suposar la gestió de 18.630 tones de roba i altres materials tèxtils l'any 2020.
Al conjunt de les entitats signants del present comunicat ens preocupa el retard en la posada en marxa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Catalunya, aixà com la possibilitat que al Parlament de Catalunya es prenguin mesures d'esquena a la ciutadania i pugui posar en perill la seva implementació. Les ZBE són necessà ries per protegir la salut de les persones, i del planeta, i haurien d'estar implantades des de fa mesos, com exigia la Llei de canvi Climà tic. Necessitem ZBE eficaces que serveixin per assolir els objectius proposats a la normativa europea i estatal en l'à mbit de la mobilitat i la qualitat de l'aire.
Un any més, la capital d'Osona serà el punt de trobada de la bioeconomia catalana amb la celebració de la 3a edició del Congrés BIT 2024, en una edició centrada en l'aigua i els paisatges agroforestals resilients, els dies 20 i 21 de març i coincidint amb el Mercat del Ram de Vic. Seran dos dies de ponències, taules rodones, dià legs, visites guiades i exposicions amb diversitat de veus expertes per gestionar, treballar i millorar dos dels temes actuals de territori de paÃs.
Les principals lÃnies d?actuació d?aquest Institut són, per una banda el coneixement de l?estat biològic de les espècies d?interès pesquer, la quantificació de l?impacte de la pesca recreativa i el seguiment socio-econòmic d?aquests sectors, i de l?altra la recollida i anà lisi de dades oceanogrà fiques (corrents marins , temperatura, salinitat) que permetran establir prediccions futures. El Govern acabarà a finals d?any el desplegament dels set radars d?alta freqüència per incrementar la capacitat de recollida de dades oceanogrà fiques. En els propers set anys, es destinaran 18,87 M? al funcionament de l'institut oceanogrà fic de Catalunya com a centre de recerca oceanogrà fica de referència.
Aquesta guia se centra en la participació pública davant de l'administració, ja que és el poder públic amb una responsabilitat més intensa per protegir el medi ambient i a la qual la ciutadania pot accedir de forma més directa. La finalitat és oferir la informació més rellevant i prà ctica per saber com participar davant de l'administració per a la defensa del medi ambient. El compliment d'aquesta finalitat ha estat facilitada pel fet que és fruit de la col·laboració entre el Fons de Defensa Ambiental (FDA) i la ClÃnica jurÃdica ambiental del programa dret al Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
Amb l'objectiu de donar circularitat al teixit de feltre reciclat utilitzat en la creació de Circutex, el contenidor tèxtil, l'entitat Solidança impulsa nous prototips amb diferents patrons basats en l'ecodisseny. Es tracta d'un cabàs i una motxilla de feltre reciclat basats en l'ecodisseny
Les actuacions se centren en dos trams fluvials al seu pas per Montblanc i l'Espluga de FrancolÃ. El projecte haurà de definir mesures d'ordenació d'usos de l'espai fluvial, amb l'objectiu de buscar consens social i territorial.
El govern català ha decidit l?entrada en aquest escenari arran de la situació de l?embassament de Darnius Boadella, que actualment està a poc més de l?11%, amb menys de 7 hm³. Com a mesures d?emergència, es preveu construir a la comarca nous pous per alimentar les tres xarxes que depenen de l?aqüÃfer del Fluvià Muga i s?aportarà l?aigua tractada a la depuradora de Figueres fins a la Muga a l?altura de Pont de Molins.
Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona revela com els ratpenats s'estan adaptant a un clima més cà lid i temperatures més suaus amb canvis en la durada de la hibernació, la condició corporal i el patró de desplaçaments en el medi natural.
Arran de la inauguració, la setmana passada, d'un nou tram de la B-40 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, per part del govern espanyol, les entitats que conformen la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) denuncien el que consideren una aposta del govern pel transport privat. La plataforma ha emès un comunicat criticant l'execució d'aquest projecte en l?actual context d?emergència climà tica i afirmant que l?Estat aposta per una autovia sense futur. La Campanya afirma que manté viva l?oposició al Quart Cinturó?Ronda Nord?B-40, i que aposta per la mobilització al carrer i per la denúncia administrativa i judicial.
L'Escola Salvat Papasseit de Santa Coloma de Gramenet desenvolupa un projecte educatiu entorn de l'ús responsable de l'aigua. Es tracta d'un projecte especÃfic sobre sequera a un grup de segon de primà ria, en el qual, a partir d'una activitat aquà tica d'oci educatiu, es treballat a classe els diferents estats de l'aigua i la seva preservació. Com a activitat de grup, l'alumnat ha instal·lat i tingut cura d'un pluviòmetre, i n'ha analitzat les dades, per concloure que hi ha una manca de pluja i que, a més, l'aigua caiguda es pot evaporar. Aquest és només un exemple de la tasca pedagògica que es fa a totes les aules catalanes sobre la sequera. En aquest sentit, el Departament d'Educació ha creat recursos especÃfics per als centres. i ha generat un espai especÃfic amb orientacions sobre com explicar la sequera a l'aula.
Actualment, no hi ha cap estudi cientÃfic sobre quins efectes concrets podria tenir el canvi climà tic en les aigües termals i quina repercussió podria suposar per als municipis o els sectors econòmics la base dels quals és el seu aprofitament. El projecte ThermEcoWat vol impulsar aquests estudis com a manera de prevenir i avançar-se a possibles problemes futurs i incrementar la resiliència dels ecosistemes termals. A més, també s?estudiaran nous usos de les aigües termals com a font energètica renovable, per exemple, per calefactar edificis. Tot plegat, amb l?objectiu que els municipis que en tenen puguin avançar en la descabornització per aquesta via. El projecte ThermEcoWat té vuit beneficiaris europeus, entre ells, l?ICGC, aixà com 14 associats més.
L'Acusticat és l'acte central de la Setmana Sense Soroll d'enguany, i coincideix amb el Dia internacional de sensibilització vers el soroll i s'alinea amb els seus propòsits, que són promoure mesures i iniciatives en el marc de la prevenció de la contaminació acústica i la creació de zones tranquil·les, aixà com fer difusió, sensibilització i l'educació ambiental, amb l'objectiu de donar visibilitat a les eines de gestió i control. També es vol impulsar la col·laboració entre administracions amb diferents responsabilitats i/o competències en la matèria. La inscripció a l'Acusticat, que ja s'ha obert, sempre és gratuïta i oberta a tots els públics, professionals i no professionals.
Aquest mes de gener han començat al Parlament català el trà mit de les audiències per a la tramitació d'una Proposta de Llei per a incloure l'ecocidi com a delicte en el Codi Penal, després que la proposta de Llei fos presentada en el Parlament català el 2022. Després de tramitar-se en el Parlament de Catalunya, la Proposta de Llei es dirigirà al Congrés dels Diputats. El trà mit de les audiències forma part del procediment d'aprovació al text final que qualsevol proposta de llei presentada en el Parlament català ha de travessar abans de ser portada a la Mesa del Congrés dels Diputats.
Mig miler de persones inscrites han debatut el paper clau de l'educació ambiental per a la justÃcia ecosocial i una societat sostenible en el III Congrés Nacional d'Educació ambiental que ha comptat amb una setantena de 70 comunicacions i diversos fòrums i taule s rodones. El congrés va arrencar el dijous 25 en format virtual, amb la participació dels set grups de treball del CNEA. La jornada central ha estat aquest divendres 26 de gener, Dia Mundial de l'Educació Ambiental, i ha comptat amb ponents com Cécile Barbeito, Charo Morán io Andreu Escrivà , i amb taules rodones dinamitzades per les periodistes Elisabet Carnicer i Pilar Sampietro i l'ambientòleg Jordi Oliver. Aquestes trobades han posat de manifest la importà ncia d'incorporar la mirada de l'empresa i dels mitjans de comunicació a l'educació ambiental. El dissabte 27, també hi ha activitat en el marc del congrés amb dues visites tècniques de carà cter educatiu.
La revista PNAS publica aquest mes de gener una recerca que revela que la capacitat dels matolls i prats d'emmagatzemar CO? es redueix un 35% davant una sequera extrema, un percentatge superior al que s?havia estimat fins ara. Aixà mateix, l'estudi, en el que ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, també conclou que durant aquesta mena de sequeres es frena un 60% més el creixement de les plantes en comparació amb les sequeres menys greus, que són les que s'han experimentat històricament amb més freqüència,
Amb motiu dels Tres Tombs, una celebració que ve marcada per la Diada de Sant Antoni que és aquest dimecres 17 de gener, però que alguns municipis com Taradell ja han començat a celebrar, el departament d'Acció Climà tica de la Generalitat amb la col·laboració de tots els agents implicats en els Tres Tombs han elaborat una guia per garantir el benestar dels èquids durant la celebració de la festa. La Guia contempla un descripció detallada de les actuacions i requisits recomanables durant la preparació i celebració de la festa per garantir el bon desenvolupament de l?esdeveniment i el benestar dels animals.
Els nivells de diòxid de nitrogen en l'aire d'aquest 2023 han constatat una tendència a la baixa d'aquest contaminant atmosfèric que prové principalment del transit de vehicles amb motor de combustió. Aixà es desprèn del darrer document d'avaluació anual de NO2 que ha publicat la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climà tic aquest dilluns i que inclou les dades obtingudes amb els mesuraments de la Xarxa de Vigilà ncia i Previsió de la Contaminació en els 65 punts considerats per a l'avaluació fixa o indicativa de la qualitat de l'aire. En aquest sentit, les estacions de mesurament de la Generalitat, incloses les de la conurbació de Barcelona, no van detectar en tot l'any passat cap superació dels llindars establerts en la legislació per al NO2. La millora més important s'ha produit en els centres de les ciutats, on els darrers anys s'han aplicat mesures de millora de la mobilitat i de reducció del parc mòbil circulant.
Alguns diaris de la Catalunya Nord parlen aquests dies de "La crida del bosc", el nom de la campanya reivindicativa i de denúncia de pèrdua de la biodiversitat que ha endegat Joseph Garrigue. Una campanya amb un nom que al·ludeix l'obra del mateix tÃtol de Jack London amb la que l'escriptor va voler que el coratge i l'amor d'un gos conduÃs a la comprensió dels homes. En aquest cas el protagonista és Joseph Garrigue, el fins ara conservador de la Reserva Natural de la Massana, a la comarca del Roselló de la Catalunya Nord, als Pirineus Orientals, que està fent una marxa a peu fins a ParÃs, a través de la via verda de la riba del riu Rhôna, per sensibilitzar el mà xim de persones sobre la pèrdua de la biodiversitat i les seves conseqüències.
Els aliments ecològics catalans es produeixen, elaboren i etiqueten segons dues estrictes normatives que defineixen les tècniques i els mètodes de cultiu, cria, pesca i producció més respectuosos amb el planeta: l'europea, que en garanteix el valor agroecològic, i la catalana, que fixa uns criteris especÃfics per al nostre territori. Però com trobar-los i identificar-los? L'Ecoteca és una eina per cercar on comprar i on tastar els productes ecològics catalans.
El Palau Oliver de Boteller de Tortosa acull fins el 31 de març l'exposició "Los pobles dels rius" que relata la vida quotidiana dels habitants de les terres banyades pels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes durant la primera edat del ferro (s. VIII-VI aC.).